Anar al contingut

Angloesfera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


El terme angloesfera (també, món anglosaxó, món anglés, món anglófono, països anglosaxons, països anglófonos o països anglesos) es referix al conjunt de països de parla anglesa que mantenen estretes relacions culturals, socials, polítiques, diplomàtiques i militars.[1]Els cinc països centrals de l'angloesfera són Austràlia, Canadà, els Estats Units, Nova Zelanda i el Regne Unit. En anglés, el terme Anglosphere es comprén be per a referir-se a estes cinc nacions, excloent a Irlanda i als països que conformen la Mancomunidad de Nacions.[2]No es considera que l'angloesfera englobe a tots els països a on l'anglés és un idioma oficial, per lo que no és sinònim de anglófono.

Estes nacions estan unides per aliances i acorts tals com Cinc Ulls, AUKUS, CANZUK, UKUSA i ANZUS. Colaboren en numeroses polítiques, tant nacionals com a internacionals, incloent temes com a armament nuclear, immigració i política comercial. En conjunt, eixercixen un poder significatiu en assunts internacionals, incloent el comerç i les finances globals, mijos i cultura, política i govern a nivell internacional, activitat militar, investigació i desenroll científic, i educació, atraent a molts estudiants i acadèmics talentosos de països estrangers. A pesar de representar a penes al voltant del 6 % de la població mundial, els països de l'angloesfera concentren més de cinc voltes eixa cantitat de la riquea mundial (32 %).

Els països es beneficien de l'estatus del anglés com el principal idioma mundial. Ha aplegat a ser la llengua de facto de la diplomàcia, ciència, investigació, tecnologia, educació superior, comerç internacional, turisme, aviació, entreteniment i internet.

A lo llarc de l'història, s'ha demostrat la força militar de l'angloesfera, havent eixit triunfante de la Primera i Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda i la Guerra d'Iraq. En 2021 es va retirar de manera sorpressiva de la guerra en Afganistan.

Segons l'Informe de l'Índex de Desenroll Humà (IDH) de 2023, basat en salut, educació i ingressos, les taules mundials són: Austràlia en el quint lloc, Nova Zelanda en el tretzé, Canadà en el quinzé, el Regne Unit en el dihuité i els Estats Units en el vigesimoprimero.

Descripció

[editar | editar còdic]
Un cartell que mostra l'acostament entre els Estats Units i el Regne Unit, que en eixe moment incloïen les llavors colónies britàniques de Canadà, Austràlia i Nova Zelanda (1898). Al fondo es llig «Una unió en interés de l'humanitat, la civilisació, la llibertat, la pau, per a tots els temps». En la part inferior del cartell es lligen les paraules «recursos, integritat, valor, llengua anglesa, interessos afins, èxit colonial, caballerosidad i invencibilidad».


Els països que componen l'angloesfera ostenten l'estatus de nacions desenrollades i mantenen una profunda afinitat caracterisada per llaços culturals, diplomàtics i militars estretament entrellaçats. Investigacions d'opinió pública han corroborat que els habitants d'estos cinc països anglosaxons centrals constantment situen als respectius membres de l'angloesfera com els seus aliats més destacats a nivell mundial. Esta relació cordial s'ha traduït en associacions bilaterals sòlides, ejemplificadas per la colaboració entre Austràlia i Nova Zelanda, Canadà i els Estats Units, i els Estats Units i el Regne Unit, considerades entre les aliances més exitoses a nivell global.[3][4][5][6][7] Ademés, han cultivat relacions bilaterals significatives en nacions de l'UE com Alemània, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia i Països Baixos, aixina com en Japó.[8]

En térmens de sistemes polítics, Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i el Regne Unit tenen al monarca d'Anglaterra com a cap d'Estat, formen part de la Mancomunidad de Nacions i utilisen el sistema de govern parlamentari de Westminster. La majoria dels països de l'angloesfera tenen sistemes electorals de primer pas, encara que Austràlia i Nova Zelanda han reformat els seus sistemes i hi ha atres sistemes utilisats en algunes eleccions en el Regne Unit. Com a conseqüència, tenen una política dominada per dos partits principals.[9][10][11]


Més allà de l'idioma, estes nacions tenen atres característiques comunes, la majoria de les quals provenen de la seua història com a antigues colónies i bases del Imperi britànic:

  • La pràctica de l'economia de lliure mercat, ya que estos països compartixen el mateix model econòmic anglosaxócita requerida, un model capitaliste desenrollat en la década de 1970 pels pensaments ideològics de l'Escola de Chicago cita requeridai basat en el treball acadèmic britànic de el XVIII.[12]
  • El sentit compartit de la globalisació ha dut a ciutats com Nova York, Londres, Toronto, Los Àngeles, Sídney i Melbourne a tindre impactes significatius en els mercats financers i l'economia global.
  • S'adherixen a l'estat de dret a través del dret consuetudinari en lloc del dret civil, i promouen la democràcia en cámara legislativa sobre atres sistemes polítics. La propietat privada està protegida per la llei o la constitució.
  • La religió més popular és el protestantisme seguit de prop pel catolicisme.[13] Una gran part de la població del món anglosaxó és agnòstica.
  • L'angloesfera és multiétnica i multicultural en comparació a atres països occidentals de parla no anglesa, especialment en les seues ciutats més grans.
  • En excepció de la frontera entre Estats Units i Mèxic, estes regions es troben geogràficament aïllades del restant del món i han experimentat un nivell mínim de destrucció militar. Ni Austràlia ni Nova Zelanda han segut escenari de conflictes bèlics.
  • Austràlia, Canadà, Estats Units i Nova Zelanda alberguen comunitats indígenes que fungieron com a guardians ancestrals de les seues respectives terres abans de l'arribada de la colonisació britànica. En els contexts d'estos quatre països, dites comunitats travessen circumstàncies socioeconòmiques que exhibixen indicadors inferiors en comparació al conjunt de la població.

Geografia

[editar | editar còdic]

Vore també: Territoris dels Estats Units, Territori britànic d'ultramar, Organisació territorial d'Austràlia i Regne de Nova Zelanda

Territoris i aigües territorials d'Austràlia (groc), el Regne Unit (blau) i els Estats Units (vert), incloses les respectives reclamacions antàrtiques d'Austràlia i el Regne Unit.

La sobirania dels països de l'angloesfera s'estén més allà de les seues fronteres, ya que cada país, llevat Canadà, administra territoris d'ultramar. Les seues posicions geogràfiques els oferixen ventages militars, beneficis comercials i implicació política. Les tres potències de l'aliança d'AUKUS (Austràlia, Regne Unit, Estats Units), estan situades geogràficament per a proporcionar seguritat global.

Els Estats Units administren actualment tres territoris en la Mar Carib i onze en l'Oceà Pacífic. El Regne Unit governa catorze territoris britànics d'ultramar en l'Oceà Pacífic, l'Oceà Índic, l'Oceà Atlàntic, la Mar Carib i la Mar Mediterràneu (Gibraltar i Akrotiri i Dekelia). Austràlia administra sèt territoris externs en l'Oceà Pacífic, l'Oceà Índic i l'Oceà Austral. Nova Zelanda administra quatre territoris en l'estranger en l'Oceà Pacífic.

El Territori Antàrtic Australià reclama el 42% de l'Antàrtida, el Territori Antàrtic Britànic reclama el 12% i la Dependència Ross (Nova Zelanda) reclama el 3%, lo que suma el 57% de la terra de l'Antàrtida.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Anglosphere definition and meaning – Collins English Dictionary».
  2. ↑ «CANZUK, Conservatives and Canada: Marching backward to empire – iPolitics».
  3. ↑ «The Trans-Tasman Relationship: A New Zealand Perspective».
  4. ↑ «U.S. and Canada: The World's Most Successful Bilateral Relationship». RealClearWorld.
  5. ↑ Marsh, Steve. “'Global Security: US–UK relations': lessons for the special relationship?”. Journal of Transatlantic Studies 10 (2): 182–199. doi:10.1080/14794012.2012.678119.
  6. ↑ «The Trans-Tasman Relationship: A New Zealand Perspective».
  7. ↑ «U.S. and Canada: The World's Most Successful Bilateral Relationship – RealClearWorld».
  8. ↑ Marsh, Steve. “'Global Security: US–UK relations': lessons for the special relationship?”. Journal of Transatlantic Studies 10 (2): 182–199. doi:10.1080/14794012.2012.678119.
  9. ↑ Katz, Josh. Which Country Is America's Strongest Ally? For Republicans, It's Austràlia.
  10. ↑ «YouGov – Who do the British regard as allies?». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 18 d'octubre de 2020.
  11. ↑ «While 60% of Canadians Consider U.S.A. Canada's Closest Friend and Ally, Only 18% of Americans Name Canada As Same - 56% Instead Name Britain».
  12. ↑ Plantilla:Ouvrage
  13. ↑ In U.S., Decline of Christianity Continues at Rapid Pastura Pew Research Center, 2019
  • James. Bennett, The Anglosphere Challenge: Why the English-Speaking Nations Will Lead the Way in the Twenty-First Century, Rowman & Littlefield, 352 pp, ISBN 0-7425-3332-8
  • Ramchand, Kenneth (1983). Ian Randle Publishers (ed.). The West Indian Novell and its Background.
  • University of London - Institute of Commonwealth Studies. The Stationery Office (ed.). British Documents on the End of Empire - Séries A Vol 5 East of Suez and the Commonwealth 1964-1971 Part 1 East of Suez.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Angloesfera&oldid=866737»