Parabeno
per a-hidroxibenzoato de R, a on R és un grup llogue.
Els parabenos són composts químics usualment utilisats com conservants en cosmètics i medicaments. Són éster del àcit p-hidroxibenzoico, també cridat àcit per a-hidroxibenzoico (o àcit 4-hidroxibenzoico), d'a on deriva el seu nom. Per això, es denominen PHB a les sals derivades d'estos composts, inicials de pllaura-HidroxiBenzoato. La figura dreta mostra la seua estructura química general, a on R simbolisa un radical del grup llogue, com metilo, etil, propilo o butil.
Propietats i aplicacions
[editar | editar còdic]Estos composts i les seues sals s'usen principalment per les seues propietats bactericidas i fungicides, actuant de manera efectiva com a conservants en molts tipos de fòrmules químiques. Tal eficàcia com a conservants en combinació en el seu baix cost, el seu llarc historial de inocuidad en el seu us i la no demostrada eficàcia d'ingredients naturals com l'extracte de llavor de toronja[1] provablement expliquen per qué els parabenos són tan comuns.
Per això, són un tipo de compost químic utilisat habitualment en les indústries cosmètica i farmacèutica. Poden ser trobats en champús, cremes hidratantes, geles per a l'afaitat, lubrificants sexuals, medicaments tòpics i parenterals, autobronceadorés i dentífrico.
També són utilisats com aditius alimentaris de tipo conservant. En la conservació d'aliments, s'utilisen des de la década de 1930, per a la protecció de derivats cárnicos, especialment els tractats per la calor, conserves vegetals i productes grassos, rebosteria i en salses de taula. S'usen en farcidura de pastiços, refrescs, sucs, aderezos, ensalades, gelea en edulcorantes artificials, mentres l'éster de heptilo s'usa en la cervesa.
No obstant, està creixent la controvèrsia sobre estes aplicacions alegant efectes cancerígenos, i algunes organisacions que s'adherixen al principi de precaució s'oponen al seu us quotidià.[2]
Parabenos usuals
[editar | editar còdic]Els parabenos més usuals són metilparabeno (methylparaben, Número I E-218), etilparabeno (ethylparaben, E-214), propilparabeno (propylparaben, E-216) i butilparabeno (butylparaben). Atres parabenos menys comuns són isobutilparabeno (isobutylparaben), isopropilparabeno (isopropylparaben), bencilparabeno (benzylparaben) i les seues sals.
Existixen en el mercat gran cantitat productes per al consum humà que duen parabenos i que s'ingerixen diàriament. En la UE (Unió Europea), se'ls han els còdics: E214, E215, E216, E217, E218 i E219. No obstant el problema dels parabenos químics es troba en la forma en que són metabolizados pel cos humà. El metabolisme del cos humà és capaç d'eliminar en relativa facilitat els parabenos si varen ser consumits per via oral, en canvi, si han segut consumits a nivell tòpic són més difícils de sintetisar per l'organisme. Per lo que es recomana usar maquillage i cosmètics lliures de parabenos.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ von Woedtke T; Schluter B; Pflegel P; Lindequist O; Julich WD. Aspects of the antimicrobial efficacy of grapefruit seed extract and its relation to preservative substances contained. Institute of Pharmacy, Ernst Moritz Arndt University, Greifswald, Germany. Pharmazie (1999) June;54(6):452-6.Abstract
- ↑ New York State Breast Cancer Support and Education Network, Cancer and the Environment: A Case for the Precautionary Principle.
- ↑ Jorge de la Garza Make Up (2017)Bases de maquillage no comedogénicas. Sense Parabenes
- Archivat el 16 de decembre de 2016 archivat en Wayback Machine..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parabeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.