Paradoxa de Fermi
La paradoxa de Fermi és l'aparent contradicció que hi ha entre les estimacions que afirmen que hi ha una alta provabilitat de que existixquen atres civilisacions inteligents en l'univers observable i l'absència d'evidència de dites civilisacions.[1] Va sorgir en 1950 en mig d'una conversació informal del físic Enrico Fermi en atres físics de laboratori, pero ha tingut importants implicacions en els proyectes de busques de senyals de civilisacions extraterrestres (SETI).
Tracta de respondre a la pregunta: «¿Som els sers humans l'única civilisació alvançada en l'Univers?». l'equació de Drake per a estimar el número de civilisacions extraterrestres en les que finalment podríem posar-nos en contacte sembla implicar que tal tipo de contacte no és extremadament rar. La resposta de Fermi a esta conclusió és que si hi haguera numeroses civilisacions alvançades en nostra galàxia llavors, «¿On estan? ¿Per qué no hem trobat traces de vida extraterrestre inteligent, per eixemple, sondes, naus espacials o transmissions?».[2] Aquells que s'adherixen a les conclusions de Fermi solen referir-se a esta premissa com el principi de Fermi.
La paradoxa pot resumir-se de la manera següent: «La creència comuna de que l'Univers posseïx numeroses civilisacions alvançades tecnològicament, combinada en les nostres observacions que sugerixen tot lo contrari, és paradòxica, sugerint aixina que el nostre coneiximent o les nostres observacions són defectuoses o incompletes».
La formulació de la paradoxa va sorgir en una época en la que Fermi estava treballant en el Proyecte Manhattan el fi del qual era el desenroll de la bomba atòmica nortamericana. La resposta de Fermi a la seua paradoxa és que tota civilisació alvançada desenrollada en la galàxia incrementa en la seua tecnologia el potencial d'exterminar-se; tal i com percebia que estava ocorrent en la seua época. El fet de no trobar atres civilisacions extraterrestres implicava per a ell un tràgic final per a la humanitat.[2][3]
L'equació de Drake
[editar | editar còdic]Aquells que creuen en les més optimistes suposicions usades en l'equació de Drake, proposta pel doctor Frank Drake, i les encara més optimistes suposicions del doctor Carl Sagan, afigen que la vida inteligent és també comuna en l'Univers. Fent suposicions i arguments raonables podem supondre que, com la vida és possible, i ya que l'univers és tan vast, no deuria ser sol possible, sino casi cert que hi ha un gran número de civilisacions extraterrestres en l'Univers. No obstant, la gent que s'adherix a la premissa de la paradoxa de Fermi creu que, per la falta d'evidències en este sentit, en tota provabilitat els humans, com a espècie tecnològicament alvançada, estan efectivament sols a lo manco en la seua part de la Via Làctea. Encara més, diuen que ya que encara no podem determinar en seguritat les variables de l'equació de Drake, no podem determinar el número de civilisacions extraterrestres basant-nos únicament en esta igualtat. Devem, per lo tant, diuen, confiar en les senyes, que solament ara estan escomençant a ser recopilats de manera significativa. Solament llavors podrem escomençar a presumir els valors de cada una de les variables de l'equació de Drake.
Senyes actuals
[editar | editar còdic]
El nostre sistema solar, si fora observat en un radiotelescopio des de la distància d'unes poques decenes d'anys llum, semblaria inusual per l'enorme cantitat d'ones de radi, degudes a les radiotransmisiones humanes emeses, no obstant, per una estrela res especial. De la mateixa manera, podríem presumir que una emissió similar d'una estrela propenca a la nostra seria immediatament detectada com a inusual per nosatres.
Ràdio i senyes observacionals s'han arreplegat i analisat durant vàries décades per proyectes tals com el Proyecte Ozma, el proyecte Search for Extraterrestrial Intelligence i varis proyectes de busca de planetes extrasolars. Fins ara, les senyes del SETI mostren que no hi ha estreles de la seqüència principal que tinguen emissions de ràdio inusuals; açò sembla indicar que som l'única espècie que radiotransmite en a lo manco la porció de la nostra part de la galàxia que ha segut explorada. Ademés, la majoria dels planetes extrasolars que han segut descoberts fins a la data semblen tindre dures condicions ambientals per a formes de vida alvançades, encara que caldria tindre en conte que les tècniques usades en l'actualitat per a descobrir nous planetes, per influència gravitacional sobre una estrela o per interposició entre dita estrela i nosatres, no propicien el descobriment de planetes similars a la Terra, sino supermasivos i/o molt propencs a dita estrela.
Alguna gent creu que estos resultats provablement tenen un error significatiu de mostreig:
- Pot ser que atres espècies no usen les radiofrecuencia que estem buscant o que no deixen escapar cantitats significatives d'radiofrecuencia. Ara mateixa deixem escapar menys energia radiada que unes poques décades arrere per l'us de la transmissió per cable i per satèlit. Civilisacions més alvançades podrien usar sistemes de comunicació punt a punt làser o microones, que són molt més eficients.
- Podem trobar més fàcilment sistemes planetaris en òrbites i configuracions que són menys estables que el nostre.
Encara uns atres proponen que som provablement l'única espècie emissora en a lo manco la Via Làctea, perque d'una atra manera estaríem inundats per ràdio transmissions extraterrestres i hauríem segut ya sobrepassats per primerencs intents de colonisació.
Igualment, una atra variable que normalment no es considera és el tamany del planeta habitable, ya que planetes de major tamany al nostre requerixen de l'us de naus espacials de considerable major energia per a l'envolament i ascens que puga superar la força de gravetat del planeta i aixina poder aplegar a l'espai; lo que atrassaria o inclús aplegaria a impedir que una civilisació puga desenrollar i realisar el viage espacial, quedant relegada a no poder abandonar el seu planeta d'orige.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A winner of this year's Nobel prize in physics is convinced we'll detect alien life in 100 years. Here llaure 13 reasons why we haven't made contact yet., Insider Inc.
- ↑ 2,0 2,1 Overbye, Dennis (3 de agost 2015). The Flip Side of Optimism About Life on Other Planets.
- ↑ «"Where is everybody?": An account of Fermi's question»
- Archivat el 29 de juny de 2007 archivat en Wayback Machine., Dr. Eric M. Jones, Els Alamos technical report, March 1985. Jones wrote to Edward Teller on July 13, 1984, Herbert York on Sept. 4, and Emil Konopinski on Sept. 24, 1984.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paradoja de Fermi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.