Anar al contingut

Paramagnetisme de Van Vleck

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En fisicoquímica, el paramagnetisme de Van Vleck es referix a una contribució positiva a la susceptibilitat magnètica, independent de la temperatura. En els materials a on este efecte domina, l'efecte és molt diferent al dels materials paramagnéticos usuals que seguixen la llei de Curie (susceptibilitat inversamente proporcional a la temperatura).

La primera descripció teòrica del fenomen va ser desenrollada per John Hasbrouck van Vleck en l'auge del desenroll d'una descripció quàntica del magnetisme.[1] La susceptibilitat de Van Vleck ve de correccions al efecte Zeeman, en segon orde en el desenroll de l'energia en funció del camp magnètic. Este efecte és important per a explicar la resposta magnètica d'algunes sals de terres rares.[2]

Equació estadística

[editar | editar còdic]

Es partix del següent parell d'aproximacions:

Wi=Wi(0)+Wi(1)H+Wi(2)H2

  • la susceptibilitat magnètica és independent del camp. En la pràctica açò sol traduir-se en que l'equació només és aplicable a sistemes llunt de la saturació i en els que l'interacció entre centres magnètics és despreciable.

La segona aproximació és equivalent a descartar els térmens d'orde igual o superior a tres en la primera expressió: la primera derivada de l'energia front al camp es relaciona en el moment magnètic i la segona en la susceptibilitat.

A partir d'estes aproximacions és possible aplegar a l'equació de van Vleck:[3]

χVV=n[i=1n((Wi(1))2kT2Wi(2))exp(Wi(0)kT)i=1nexp(Wi(0)kT)]

a on:

Baixe l'interacció de Zeeman, els térmens perturbativos es poden escriure com Wi(1)=i|VZ|i, i

Wi(2)=j(ij)|i|VZ|j|2EiEj,

a on VZLz+gSz és l'interacció de Zeeman, Lz és l'operador moment angular en la direcció del camp, gSz és la proyecció del espin en la direcció del camp multiplicada pel factor-g i Ii indica l'energia a camp magnètic nul de l'estat |i.

Sistemes d'interés

[editar | editar còdic]

Si l'estat fonamental no té moment magnètic i l'estat excitat pròxim en moment magnètic no nul es troba a una energia molt superior a kT, l'única contribució significativa a la susceptibilitat prové dels térmens W(2)i de i>1. ya que tots els térmens que depenen de la temperatura s'anulen. Lo que resulta en una susceptibilitat paramagnética independent de la temperatura.[2] Este efecte és d'especial rellevància quan és l'única contribució al magnetisme, pero en general pot ser una correcció significativa a la susceptibilitat de molts sistemes, comparable en orde de magnitut a la correcció diamagnética que es calcula en les taules de Pascal, només que de signe opost.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vleck, J. H. Van. The Theory of Electric and Magnetic Susceptibilities - Scholar's Choice Edition (en en), Oxford University Press. ISBN 978-1-298-03146-4.
  2. 2,0 2,1 Revista de l'Universitat d'Oviedo.
  3. Revista Inglomayor.