Paravea
Paravea (en griego: Παραυαία) va ser un territori de l'antics grecs en la regió d'Epiro.[1] Els habitants de la zona eren coneguts com paraveos (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., una tribu grega tesprota el nom de la qual significava ‘els que habiten junt al riu Aóos’.[2]
Història
[editar | editar còdic]Pel fet de que els topònims grecs que conserven traces arcaiques es troben molt densament en la zona més àmplia (Epiro, Tesalia occidental i septentrional i Pieria), sembla que els parlants del idioma protogriego habitaven una regió que incloïa Paravaea abans de les migracions de finals de l'Edat del Bronze (finals de el III-principis de el II mileni a. C.).[3]
Al començ de la guerra del Peloponeso (429 a. C.), els paraveos baix el liderage del rei Oredo (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value).) es varen unir forçosament junt en la propenca Oréstide com a aliats d'Esparta contra Acarnània[4][5] Aquella volta estaven més vagament associats en les tribus adjacents dels molosos i els atintanes.[5]
En 350 a. C., Paravea va ser incorporada al regne de Macedònia com a part d'Alta Macedònia.[6][7] Més vesprada, en 294 a. C., la zona va quedar baix el control de Pirro de Epiro.[1] En el III, són descrits com una «nació/tribu tesprota» per Riano i per Esteban de Bizancio (VI) citant a Riano.[8][9]
Localisació
[editar | editar còdic]Paravea es trobava en l'antiguetat entre les regions tribals del nort de Epiro.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Franke, 1989, p. 461.
- ↑ Hammond, 1967, p. 703.
- ↑ Georgiev, 1973, p. 247.
- ↑ Tucídides, Història de la guerra del Peloponeso II 80,6.
- ↑ 5,0 5,1 Hatzopoulos, 2020, pp. 43-44, 227.
- ↑ Plutarco (ed. Bernadotte Perrin). Pirro, 6: «[...] va exigir com recompensa per la seua aliança Estinfea i Paravea en Macedònia [...]».
- ↑ 1873,, p. Pyrrhus.
- ↑ Rhianus. Fragmenta, "Παραυαῖοι ἔθνος Θεσπρωτικόν".
- ↑ Smith, 1854, PARAVAEI.
- ↑ Dieterle, 2007, pp. 8–9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2007) Dodona: religionsgeschichtliche und historische Untersuchungen zur Entstehung und Entwicklung dones Zeus-Heiligtums (en de), Zurich and New York: Georg Olms Verlag Hildesheim. ISBN 978-3-487-13510-6.
- Franke, P. R. (1989). «CHAPTER 10 PYRRHUS», The Cambridge Ancient History: The Rise of Rome to 220 BC (vol. VII, Part 2), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 456–485. ISBN 0-521-23446-8.
- Georgiev, Vladimir I. (1973). «The Arrival of the Greeks in Greece: The Linguistic Evidence», Bronze Age Migrations in the Aegean; Archaeological and Linguistic Problems in Greek Prehistory: Proceedings of the First International Colloquium on Aegean Prehistory, Sheffield, London: Gerald Duckworth & Company Limited, pp. 243–253. ISBN 978-0-7156-0580-6.
- Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière (1967). Epirus: The Geography, the Ancient Remains, the History and the Topography of Epirus and Adjacent Areas, Oxford: The Clarendon Press.
- (2020) Ancient Macedònia (en en), Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 978-3-11-071868-3.
- Smith, William (1854). Dictionary of Greek and Roman Geography, London: Walton and Maberly.
- Smith, William (1873). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, London: John Murray.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paravea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.