Anar al contingut

Parc nacional d'Arbres de Josué

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El parc nacional d'Arbres de Josué[1] (en inglés: Joshua Tree National Park) és un parc nacional dels Estats Units localisat en l'estat de Califòrnia. És una zona desértica que inclou part dels deserts de Colorat i Mojave. El seu nom prové d'una espècie de Yucca, trobada casi exclusivament en esta zona, denominat Joshua Tree (arbre de Josué).

Una part del parc es troba coberta per roques redonejades de baixa altura, que constituïxen un dels motius d'atracció del parc, especialment per a practicants de la modalitat d'escalada cridada búlder. La falla de Sant Andrés delimita una zona al sur del parc, sent esta una zona d'activitat sísmica.

La riquea de fauna i flora d'esta zona la va fer atractiva per a l'establiment de pobles caçadors-recolectors en el passat. En el XIX, la febra de l'or de Califòrnia va motivar l'establiment de pobles miners i agricultorés. En l'actualitat, el parc no està habitat ni s'explota comercialment, sent una zona protegida des de 1936.

Història

[editar | editar còdic]

El parc va obtindre el seu estatut actual el 31 d'octubre de 1994, data fins a la qual era considerat un monument nacional. La preservació actual dels ecosistemas d'este parc és en gran part deguda a la pressió de Minerva Hoyt, una jardinera apassionada per la vegetació del desert, que va conseguir que el president Franklin D. Roosevelt proclamara el 8 d'agost de 1936 la zona com monument nacional (en una àrea d'uns 3300 km²).

En 1976, el Congrés dels Estats Units va designar prop de 1700 km² com a àrea salvage. En 1994, quan l'àrea va adquirir la denominació de parc nacional, l'àrea salvage va ser expandida en prop de 530 km².

Erro al crear miniatura:
Un gorc i un cesto, testimonis del pas d'indis americans per la zona del parc nacional.

Presència humana

[editar | editar còdic]

Existixen vestigis de presència humana de fa cinc mil anys. Al final de l'Edat de Gèl, un poble caçador-recolector habitava la zona coneguda com a conca del riu Pinte, hui en dia sec. Està acreditat que eixa conca també estava seca quan els primers pobles varen habitar la regió. Més vesprada, pobles amerindios (Serrano, Cahuilla i Chemehuevi) varen habitar la zona: arreplegaven piñones, bellotes, garrofes i fruts de cactos. Ademés varen deixar un llegat de pintures rupestres i peces de ceràmica.

La febra de l'or de finals de el XIX va dur exploradors: miners, ganaders i agricultors varen construir assuts i varen cavar mines, hui abandonades i mantingudes solament per interés històric.

L'única presència humana actual és la dels visitants del parc. Entre estos es troben els amants de l'escalada en bloc i acampadors que poden pernoctar en el parc durant un periodo restringit.

Característiques generals

[editar | editar còdic]
Archiu:Joshua tree national-park map.jpg
Mapa del parc.

El parc s'estén per 3 196 km², sent una gran part (2 367 km²) considerada àrea salvage. Està en la frontera entre els comtats de Sant Bernardino i Riverside i inclou part de dos deserts: el desert de Colorat i el de Mojave. Cada desert posseïx un ecosistema únic que les seues característiques depenen principalment de la seua altitut.

En la zona este del parc està el desert del Colorat. Té una altitut inferior a 900 m i posseïx àrees cobertes de chaparral, ocotillo i chumberas. La cadena montanyosa Little Sant Bernardino travessa la zona suroest del parc.


El desert de Mojave està a l'oest del parc, a una altitut superior, sent més humit i llaugerament menys calorós que el desert de Colorat. El Mojave és l'hàbitat natural de l'arbre de Josué (Yucca brevifolia) que dona nom al parc. Esta zona posseïx també algunes de les més interessants formacions geològiques trobades en els deserts californians: Menuts tossals de roca nueta redonejades. Estes roques estan composta principalment per cuarzomonzonito, un tipo de granit rugoso. Els arbres de Josué creixen principalment en les planicies entre estos tossals.

En ser una zona desértica la humitat mija del parc no sobrepassa normalment el 25%. La primavera i l'autumne són estacions de clima moderat, en temperatures miges màximes de 29 °C i mínimes de 10 °C. L'hivern té temperatures màximes de l'orde de 15 °C pero la temperatura pot descendir baix de zero durant la nit, aplegant inclús a nevar en les zones de major altitut. L'estiu és molt càlit: la temperatura màxima ronda els 38 °C i la mínima difícilment descendix de 29 °C.

Archiu:Jackrabbit2. caps block 5
Una llebre (Lepus californicus).

La fauna del parc és diversa i està llògicament adaptada a la vida en el desert. Algunes de les espècies terrestres més representatives són:

A lo manco 240 espècies d'aus ha segut observades en el parc. Algunes de les més comunes són:

Archiu:Joshua tree 1.jpg
L'arbre de Josué, que dona nom al parc.

També la flora està adaptada a l'ambient desértico, podent soportar l'absència prolongada d'aigua i l'exposició al sol. Les plantes de full caduc es troben en estat latent durant la major part de l'any, florint durant la curta estació humida.

L'arbre de Josué cobrix una part del desert de Mojave, sent l'espècie vegetal més representativa de l'àrea. En la zona del desert de Colorat existixen jardins de cactos cholla i chaparral. El cacto ocotillo es distinguix per la seua forma en este paisage.

Existixen cinc oasis de palmeres Washingtonia en els que abunda la vida salvage.

Activitats recreatives

[editar | editar còdic]

Existixen zones d'acampar, pero sense accés a l'aigua, per lo que la majoria dels visitants pernocta fòra del parc. Una part del parc està travessada per carreteres, algunes asfaltades.

En dies de bona visibilitat, el mirador de Keys View oferix una àmplia vista sobre la vall de Coachella i la mar de Salton. La visibilitat en este punt normalment és reduïda, per la contaminació provinent de la zona de Los Àngeles. Un atre punt d'interés és la presència d'una mina d'or abandonada.

El parc és un destí molt popular per a l'escalada lliure. Existixen millers de llocs apropiats per a esta activitat, en diversos nivells de dificultat. La rugosidad de la roca facilita l'escalada, especialment perque les condicions climatològiques de la regió (absència de neu o gèl) no propicien la polida de la superfície rocosa.

[editar | editar còdic]

La banda irlandesa U2, com erròneament es pensa, no es va prendre les fotos de tot el grup en este parc per al seu àlbum del mateix títul, The Joshua Tree, guanyador d'un premi Grammy. Les fotos de dit àlbum varen ser preses en el poble fantasma de Bodie, Califòrnia (Montanyes de Serra Nevada en Califòrnia), i principalment en el “Death Valley National Park” (parc nacional del Valle de la Mort). Precisament en les afores d'est és a on es va prendre la foto del archifamoso i icònic arbre que apareix en la contraportada, i la portada del disc, en el cridat zabriskie point.

En l'última escena de l'episodi final de la primera temporada de la serie Efectes secundaris (Common Side Effects) els protagonistes es reunixen en Joshua Tree despuix de múltiples avatars i desavenències. La bellea del lloc pot apreciar-se en la série, encara que siga d'animació.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Birds, Joshua Tree National Park Association
  • "Joshua Tree National Park" (fullet informatiu), National Park Service

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]