Anar al contingut

Parc nacional de Monfragüe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Salto del Gitano, Parque Nacional de Monfragüe.jpg
Parc nacional de Monfragüe

El parc nacional de Monfragüe és un espai natural protegit espanyol de la província de Càceres, en la comunitat autònoma d'Extremadura. Travessen el parc dos rius, el Tajo i el Tiétar. Es va declarar parc natural el 4 d'abril de 1979 i parc nacional el 2 de març de 2007. En 457 555 visitants en l'any 2019, Monfragüe va ser l'undècim parc nacional d'Espanya en número de visitants.[1][2]

Localisació

[editar | editar còdic]

Monfragüe se situa a l'oest de la península ibèrica i pertany en la seua totalitat a la província de Càceres. La seua superfície s'estén pels municipis de Serradilla, Jaraicejo, Malpartida de Plasencia, Serrejón, Toril, Cases de Miravete i Torrejón el Rubio en la província de Càceres. La Reserva de la Biosfera conta en atres sèt municipis: Cases de Millán, Casatejada, Deleitosa, Higuera de Albalat, Mirabel, Romangordo i Saucedilla.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Monfrague desde el castillo.jpg
El parc vist des d'el castell.

Monfragüe ha passat per diversos moments segons la protecció que se li va aplicar. Primerament, el 4 d'abril de 1979 va ser declarat parc natural. En 1988 es va declarar ZEPA. En juliol de 2003 l'UNESCO va reconéixer a Monfragüe com reserva de la Biosfera. I, finalment, en març de 2007 alcança la categoria de parc nacional.

A pesar de que durant la década de 1990 va haver iniciatives per a incloure a Monfragüe en la Ret de Parcs Nacionals d'Espanya en representació de l'ecosistema de bosc mediterràneu, finalment va ser Cabañeros i no Monfragüe l'espai natural elegit per a la seua inclusió en la ret. Monfragüe tindria que esperar a giner de 2006 quan la Junta d'Extremadura propon al Govern d'Espanya la declaració de Monfragüe com parc nacional. En maig d'eixe mateix any, el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Mig ambient, la va remetre a les Corts, a on se li va donar el vist i plau i en decembre varen començar els tràmits parlamentaris.

En febrer de 2007 el Senat d'Espanya va aprovar la llei que ho integra en la Ret de Parcs Nacionals d'Espanya (RPNE) i en març de 2007 es va publicar en el BOE la Llei de declaració del parc nacional de Monfragüe.

Característiques

[editar | editar còdic]

Monfragüe prové del nom donat pels romans com mons fragorum (mont dens).[3] En la menuda ermita, junt al castell, es guarda la talla de la Verge de Monfragüe, del sigle XVII-XVIII, image duta de Palestina pels cavallers de l'Orde de Santiago. És patrona de Torrejón el Rubio, encara que també la veneren en Serradilla, Malpartida de Plasencia i Riolobos. Cada u d'eixos pobles, tots els anys, celebra la seua particular romeria al 'Mont-Fragoso'.

Predominen tres hàbitats principals: el bosc i xara mediterrànea, les dehesas, els roquedos i les masses d'aigua (rius i embassaments).

En el parc crían més de 200 espècies de vertebrats, moltes atres hibernan o poden vore's en pas durant la migració a atres latitut. Les aus són el grup de vertebrats en major abundància d'espècies i individus. Va ser declarat ZEPA en 1988.

El Govern regional ha decidit autorisar la caça en el parc nacional a partir de 2023.[4]

Aus
Archiu:Flying-Gyps fulvus.jpg
Buitres leonados (Gyps fulvus) en vol sobre el parc.

Buitre negre (Aegypius monachus) –en 286 parelles[5]–, àguila imperial (Aquila adalberti) –en 12 parelles–, cigonya negra (Ciconia nigra) –en 30 parelles–, buitre leonado (Gyps fulvus) –en 500-600 parelles–, muçol real (Bubo bubo), àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti), àguila real (Aquila chrysaetos) –en 6 parelles–, àguila perdicera (Hieraaetus fasciatus) –en 7 parelles–, alimoche (Neophron percnopterus) –en 35 parelles–.

Mamífers

Entre els carnívors es troben la llúdria, el meloncillo, la garduña, el gat montés, el teixó, la jineta i el més abundant de tots ells, el rabosot. Abunden els venados, javalins i conills. Atres mamífers molt més discrets són el lirón careto o els rat penat de ferradura (Rhinolophus euryale, R. ferrumequinum i R. mehelyi).

Peixos

Barp comizo, cacho, carpa.

Reptils

Culebra bastarda, culebra de ferradura, galápago leproso, fardacho ocelado.

Amfibis

Gallipato, ranita meridional, salamandra comuna, sapo corredor, sapo partero ibèric, salamandra ibèrica. [6]

Vegetació

[editar | editar còdic]
Archiu:Jara en flor.jpg
Jara en flor en Monfragüe
Archiu:Quercus ilex.001 - Monfrague. caps block 13
Carrasques (Quercus ilex) en la dehesa de Monfragüe

En la flora trobem: les dehesas en carrasques (Quercus rotundifolia), alcornoques (Quercus suber) i quejigos (Quercus faginea subsp broteroi);

Calitat del cel

[editar | editar còdic]

En 2011, Monfragüe va ser propost per al sagell de calitat del cel de l'Iniciativa Starlight, per la calitat per a l'observació del cel nocturn.[7]

Mapa perimetral

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anuari Nacional d'Estadística. Número de visites als parcs nacionals
  2. «Memòria anual de la Ret de Parcs Nacionals 2019». Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Consultat el 2023-09-12.
  3. M. Casat Velarde,"Parc Nacional de Monfragüe" abc.és 28 de setembre de 2007
  4. «PP i Vox permetran en Extremadura la caça en el Parc Nacional de Monfragüe». www.publico.es. Consultat el 2023-09-26.
  5. Major colónia europea, a data de 21 de febrer de 2007, data de Declaració de Parc Nacional
  6. «Parc Nacional de Monfragüe. Fauna». Ministeri de Mig ambient i Mig rural i Marí. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2013. Consultat el 6 de maig de 2013.
  7. «[1]», Europa Press.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]