Parc nacional de la Serra de la Capibara
El parc nacional Serra de la Capibara (Plantilla:Lang-pt) és un parc nacional brasileño de caràcter arqueològic i natural, ubicat al surest d'estat de Piauí. Ocupa els territoris dels municipis de San Raimundo Nonato, Sant Joan del Piauí, Coronel José Dias i Racó del Burití.
Creació i caràcter
[editar | editar còdic]Va ser creat en 1991 per a protegir un àrea a on es troba la més important mostra del patrimoni prehistòric de Brasil. Es tracta d'un parc arqueològic en una riquea de vestigis que s'han conservat durant milenis, per l'existència d'un equilibri ecològic, hui extremadament alterat. El patrimoni cultural i els ecosistemes locals estan, per tant, íntimament lligats, puix la conservació del primer depén de l'equilibri d'eixos ecosistemes. L'equilibri entre els recursos naturals és el condicionant en la conservació dels recursos culturals i va ser el que va orientar la planificació, la gestió i l'us del parc pel poder públic.
No obstant la seua demarcació definitiva només va tindre lloc en 2001. Els primers dèu anys no va haver un maneig organisat del parc i varen ocórrer danys, especialment per la pràctica de la caça comercial i les ocupacions illegals que varen desequilibrar la fauna, de manera que, per eixemple, eixams d'avespes que varen proliferar varen danyar pintures rupestres. A partir de 2002 la "Fundação Museu do Homem Americà" coordina en el govern exitosament la gestió de l'àrea.
És un lloc en varis atractius, museu a l'aire lliure, denominat Museu del Home Americà, entre bellíssimes formacions rocoses, a on es troben llocs arqueològics i paleontológicos espectaculars, que atesten la presència d'hòmens i animals prehistòrics.
Llocs arqueològics
[editar | editar còdic]És l'àrea de major concentració de llocs prehistòrics del continent americà, per lo que va ser nomenat Patrimoni Cultural de l'Humanitat per l'Unesco en 1991. Estudis científics confirmen que la serra de la Capibara va estar densament poblada en periodos prehistòrics. Els objectes trobats remonten la presència registrada fa 50.000 anys. En el Boqueró de Pedra Furada (Pedra Foradada en espanyol), els excavadors han trobat artefactes que podrien remontar-se a 48.000 anys o més, encara que els nivells millor estudiats i publicats tenen dates entre 32 160 ±1000 anys abans del present. Els llocs Meio i Caldeirao dos Rodríguez I han segut datats entre 18 000 i 12 000 anys A.P.
Fins al moment estan registrats 912 llocs, entre els que 657 representen pintures rupestres, en aproximadament 30 000 figures colorides que representen escenes de caça, sexe, dansa i part, entre unes atres, sent els demés llocs grutas, abrics o campaments de caçadors-recolectors, llogarets de ceramistas-agricultors, tombes i depòsits òsseus.
En el lloc Guarida del Boqueró de la Pedra Foradada (Pedra Furada en portugués), 63 datacions per C-14 varen permetre l'establiment d'una columna crono-estratigráfica que va de 59.000 fins a 5.000 anys AP.[1][2] Ocre utilisat per a pintar en les roques va ser trobat en estrats datats d'entre 17.000 i 25.000 anys AP.[3] Recents treballs en el pedestal del Boqueró de la Pedra Foradada i en un lloc a l'aire lliure, prop del Valle de la Pedra Foradada, va produir més evidències de l'ocupació humana que es va estendre per més de 20.000 anys, argument que és recolzat per una série de datacions per C-14 i OSL (lluminiscència estimulada ópticament), i per l'anàlisis tècnic del conjunt de ferramentes de pedra.[4]
En l'abric rocós de la Toca dona Tira Peia els resultats varen proporcionar noves evidències d'una presència humana ya en l'any 20 000 a. C. Les edats obtingudes, per mig de la tècnica de lluminiscència estimulada ópticament, varien de 22.000 a 3.500 anys AP.[5]
Enormes tallers líticos a on els humans obtenien la matèria primera i la treballaven per a fabricar ferramentes varen ser trobats en la regió nort del parc en 2002. En una d'elles, mils de vestigis líticos estaven en el sol, sobre una superfície d'aproximadament 25.000 m².[2]
A lo llarc de 14 rutes i 64 llocs arqueològics oberts als visitants, es troben verdaders tesors, com els fragments de ceràmica més antics de les Amèricas, que daten de fa 8.960 anys, descoberts en la Toca del Lloc del Mig.[2] En el circuit dels Veadinhos Azuis (Venadillos blaus, en espanyol), podem trobar quatre llocs en pintures rupestres blaves, les primeres de tal color descobertes en el món.
Situat en una regió de clima semiárido, frontera entre dos grans formacions geològiques - la conca sedimentaria Maranhão-Piauí i la depressió perifèrica del ric São Francisco -, la seua relleu està conformat per serres, valls i planuras. És l'únic parc nacional de domini morfoclimático de les caatingas, lo que resalta la necessitat de conservació i restauració de la flora i fauna específiques que abriga.
Des de la colonisació, el parc nacional Serra de la Capibara va ser utilisat per les poblacions veïnes que caçaven, plantaven i talaven la fusta. Eixa població, extremadament pobra i sense cap font de treball, llevat l'explotació dels recursos naturals, viu en l'Àrea de Preservació Permanent, una faixa limítrofa en dèu quilómetros d'esgambi.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Parenti, Fabio; M. Fontugne; N. Guidon; C. Guérin & M. Faure (1999) "Chronostratigraphie dones gisements archéologiques et paléontologiques de Sao Raimundo Nonato (Piaui, Brésil) : contribution à la connaissance du peuplement pléistocène de l'Amérique"; Supplément 1999 de la Revue d'Archéométrie: 327 - 332.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Guidon, Niéde (2003) "Arqueologia dona região do Parc Nacional Serra dona Capivara - Surest do Piauí"; Com Ciência. Cosultado em 26 de fevereiro de 2017.
- ↑ Lage, Maria Conceição (1998) "Dataçõés de pintures rupestres dona àrea do Parna, Serra dona Cpibara"; Clio Arqueològica 13: 203-213
- ↑ Boëda, Eric; Ignacio Clemente-Conte; Michel Fontugne; & Christelle Lahaye (2014) "A new clapix Pleistocene archaeological sequence in South America: the Val dona Pedra Furada (Piauí, Brazil)"; Antiquity 88 (341): 927-941.
- ↑ Lahayea, Christelle; Marion Hernandez; Eric Boëda; Gisele D. Felice; Niède Guidon; Sirlei Hoeltz; Antoine Lourdeau; Marina Pagli; Anne-Marie Pessis; Michel Rasse & Sibeli Viana (2013) "Human occupation in South America by 20,000 BC: the Toca dona Tira Peia site,Piauí, Brazil"; Journal of Archaeological Science 40: 2840-2847.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de la Sierra de la Capibara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.