Parc nacional de les Planures de Horton

El Parc nacional de les Planures de Horton (Plantilla:Lang-si) és un àrea protegida de les replanells centrals en Sri Lanka. Esta zona, coberta per pasturages de montanya i bosc núvol, es troba a una altitut d'entre 2100 i 2300 metros i és rica en biodiversitat, puix moltes espècies que es troben ací són endèmiques de la regió. En 1988, va ser declarada parc nacional i també és un popular destí turístic per la seua localisació a 32 quilómetros de Nuwara Eliya.
Les Planures de Horton són les naixents dels tres principals rius de Sri Lanka: Mahaweli, Kelani i Walawe. En cingalés, se'ls coneix com a «Plans Mahaweli». En este lloc s'han trobat ferramentes de pedra que daten de la cultura Balangoda. La vegetació consistix en pasturages entremesclats en boscs montanyosos, que inclouen vàries espècies de plantes llenyoses endèmiques. Habiten l'àrea grans manades de cérvols Sambar de Sri Lanka, una espècie típica de les planures.
El parc també és un àrea per a la conservació d'aus, en espècies endèmiques no solament de Sri Lanka, sino pròpies únicament de les planures. l'extinció paulatina del bosc és una de les principals amenaces per al parc i segons alguns estudis és causada per un fenomen natural. Les principals atraccions turístiques del lloc són el precipici «El fi del món» i les cascades Baker. En 2010, l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura ho va declarar Patrimoni de la Humanitat baix el nom de Replanells centrals de Sri Lanka.[1][2]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Les Planures de Horton estan ubicades en el replanell sur de la regió montanyosa central de Sri Lanka. Els cims del Kirigalpotta (2389 metros) i Thotapolakanda (2357 metros), la segona i tercera elevació més altes del país, se situen a l'oest i al nort, respectivament.[3] l'altitut del parc oscila entre els 2100 i els 2300 metros.[4] S'han trobat roques que pertanyen al Precámbrico i es componen de khondalita, charnockita i gneis granítica.[5][6] El solc és del tipo podsol roig groc i la capa superficial està recoberta en matèria orgànica descomposta.[5] La precipitació mija anual és superior als 2000 milímetros. En freqüència la nuvolositat reduïx la cantitat de llum solar disponible per a les plantes.[7]
La temperatura mija anual és de 13 °C, pero varia considerablement a lo llarc de la jornada: pot alcançar els 27 °C durant el dia i 5 °C de nit. El vent pot alcançar una intensitat de temporal durant la temporada de monsó. Encara que es registren algunes pluges en l'any, l'estació seca es produïx entre giner i març, mentres que en febrer és comú la gelada. Per una atra part, en la temporada de pluges la boira terrera pot permanéixer durant la major part del dia.[7] En el parc s'observen múltiples estanys i catarates, inclús se li considera la conca més important de Sri Lanka. En este sentit, este lloc és el naiximent de rius com el Mahaweli, Kelani i Walawe.[3] També alimenta a atres corrents com Belihul Oya, Oya Agra, Oya Kiriketi, Uma Oya, i Bogawantalawa Oya.[7]
Història
[editar | editar còdic]El parc es va nomenar en honor de sir Robert Wilmot-Horton, governador britànic de Ceilan, que va viajar a la zona per a conéixer al Ratemahatmaya de Sabaragamuwa en 1836.[5] En este lloc s'han trobat ferramentes de pedra que daten de la cultura Balangoda.[8] La població local que residia en les terres baixes va pujar a les montanyes a extraure gemas, mineral de ferro, construir un canal de rec i talar arbres. Estudis en polen trobat en una ciénega varen revelar que a finals del periodo Cuaternario l'àrea tenia un clima semiárido i una restringida varietat d'espècies vegetals.[9]
En acabant de que Joseph Dalton Hooker aconsellara a les autoritats britàniques «deixar inalterados tots els Boscs Montanyosos per dalt dels 5000 peus», es va emetre en 1873 una orde administrativa al respecte que impedia la tala i el desmonte de boscs en la regió. En este sentit, el 5 de decembre de 1969 es va designar reserva natural i el 16 de març de 1988 va passar a ser parc nacional. En l'oest, junt al parc, es troba l'Àrea protegida del Pico Wilderness. Les Planures de Horton, que cobrixen 3160 hectàrees, contenen una de les zones més extenses de bosc núvol en Sri Lanka.[5]
En juliol de 2010, l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura va declarar Patrimoni de la Humanitat a les Replanells centrals de Sri Lanka, que inclouen al parc nacional de les Planures de Horton, a l'Àrea protegida del Pico Wilderness i al Bosc de conservació de Knuckles.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «World Heritage Committee inscrius two new sites on World Heritage List». Consultat el 6 d'octubre de 2010.
- ↑ «Central Highlands of Sri Lanka» (en anglés). whc.unesco.org/. Unesco. Consultat el 14 de juliol de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «Horton Plains National Park» (en anglés). dw.iwmi.org/. International Water Management Institute. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2010. Consultat el 6 d'octubre de 2010.
- ↑ (2007).Proceedings of the Peradeniya University Research Sessions.12(Part 1)
- 60-61.Consultat el 12 de juliol de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Green, Michael J. B. (1990). IUCN Directory of South Asian Protected Areas (en anglés), Gland i Cambridge: Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, pp. 216–219. ISBN 2-8317-0030-2.
- ↑ (2008).Journal of Geochemical Exploration.99(1–3)
- 1-28.doi:10.1016/j.gexplo.2008.02.001.Consultat el 12 de juliol de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 de Silva, Anslem (2007). The Diversity of Horton Plains National Park (with special reference to its herpetofauna) (en anglés), Vijitha Yapa Publishers, pp. 273+xiv. ISBN 978-955-1266-61-5.
- ↑ (2015).Nova Hedwigia.101(1-2)
- 77-88.doi:10.1127/nova_hedwigia/2015/0241.Consultat el 12 de juliol de 2019.
- ↑ (2013).Quaternary Science Reviews.22(14)
- 1525–1541.doi:10.1016/S0277-3791(03)00128-8.Consultat el 13 de juliol de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de las Llanuras de Horton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.