Anar al contingut

Parc paleontológico Bryn Gwyn

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Geoparque Bryn Gwyn (12).JPG
Parc paleontológico Bryn Gwyn
Archiu:Estacion de campo Bryn Gwyn (1). CAPS 0
Vista de l'estació de camp
Archiu:Tero en Bryn Gwyn 1. CAPS 1
Un tero en el parc

El parc paléontológico Bryn Gwyn és una zona natural de jaciments fòssils ubicada en l'àrea del mateix nom, a 7 km al sur de Gaiman i a l'oest de Trelew, en l'Entanque inferior del riu Chubut en la Patagonia argentina. Allí podrà observar fòssils, parcialment exposts, d'eixemplars trobats pels investigadors a lo llarc dels anys. El parc forma part del Museu Paleontológico Egidio Feruglio. S'accedix des de la ruta provincial 7.[1]

Es troba en la zona rural de Bryn Gwyn (que en galés significa loma blanca), en la barda sur de la vall. Ademés, prop del parc es troba una escola agrotécnica en el mateix nom.

Característiques

[editar | editar còdic]

Este parc és únic en el seu tipo en Sudamérica. Conta en un centre d'interpretació, servicis (aigua potable, sanitaris, snack bar, sala d'usos múltiples i estacionament) i visites guiades, en senderes que s'eleven per la replanell recorrent l'història fòssil de la Patagonia comprenent des dels últims 40 millons d'anys (quan la zona era una sabana arbolada) fins als 10 000 anys (quan es va formar el riu Chubut), travessant estrats de distintes formacions geològiques (Formacions Sarmiento, Gaiman, Madryn i Rodats Patagónicos). Els fòssils ací exhibits relaten una història de canvis geològics i climàtics que varen afectar la regió des de mediats del Paleógeno fins a l'actualitat. El seu paisage s'alterna entre els bad lands de l'àrida estepa i el vert de la vall inferior.[2][1]

El lloc va ser reconegut i analisat geològica i paleontológicamente ya des de principis de el XX per investigadors com Florentino Ameghino, George Gaylord Simpson i Egidio Feruglio. És considerat un dels llocs en reserves fòssils clàssiques de l'era cenozoica de la Patagonia.[2]

El parc pertany a l'ecorregió terrestre estepa patagónica.

Estratigrafia

[editar | editar còdic]
  • Formació Sarmiento: es va originar fa 40 millons d'anys, quan la regió era similar una sabana africana. Ací es varen trobar restants d'una gran varietat de mamífers terrestres que habitaven la regió. També es varen trobar fòssils de nius d'avespes (Chubutolithes gaimanensis) i unes atres traces fòssils.[3]
  • Formació Gaiman: de 23 millons d'anys, es poden observar fòssils de taburons, pingüins, delfins carnívors i ballenes.
  • Formació Madryn: d'entre 10 i 12 millons d'anys, conta en fòssils d'algunes foques, ostres i atres mamífers marins.
  • Rodats Patagónicos: també denominats Tehuelches, posseïxen uns 100 000 anys d'antiguetat. Són gravas d'orige fluvial i glaciar compostes per vores de cuarzo i vidre volcànic en una matriu rica en carbonat càlcic. Constituïxen un nivell molt continu d'aproximadament un metro de gruixa discordante sobre els nivells anteriors. L'estructura interna d'estos sediment és desordenada, principalment per processos criogènics coetáneos i posteriors a la sedimentación.[3][4]
  • Per damunt dels Rodats Patagónicos poden aparéixer sediment eòlics holocenos.[4]


Referències

[editar | editar còdic]