Replanell patagónica
| S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Patagonia extraandina|Patagonia extraandina]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
El replanell patagónica és una unitat tectónicas i formacions geològiques que constituïx la composició geològica de l'Argentina). Esta zona de la Patagonia argentina va estar somesa a intensos moviments d'ascens i descens que varen generar un paisage semblat a una gran escala de departament. El replanell patagónica (es troba en l'extrem sur del continent americà; Comprén les províncies de Neuquén, Riu Negre, Chubut, Santa Creu, Terra del Fòc i el partit bonaerense de Patagones).
Esta regió té una extensió al voltant de 600 000 km². Llimita al nort en el riu Colorat, a l'oest en la cordillera dels Vages, a l'est en el mar Argentina i al sur en els Vages fueguinos. En geologia i geografia, un replanell és una planicie situada a una altitut ostensible major al nivell de la mar, provocada per forces tectónicas o per erosió del terreny circumdant.
Relleu i formació
[editar | editar còdic]El replanell patagónica es va formar en el precámbrico per orogènia Hurónica o Assyntica. Algunes zones varen ser formades per antics massiçs precámbricos i unes atres pel depòsit de materials de diferents orígens (marins i continentals). La Patagonia mesetaria està conformada per replanells escalonats d'oest a est, serres, baixos, depressió i valls fluvials. Els replanells patagónicas solen estar cobertes per mants de basalt, producte de les erupció volcàniques en l'era cenozoica, o per rodats patagónicos: fragments de roca redonejats pel desgast i transportats per les aigües del desgel. En l'ambient dels replanells patagónicas existixen una série de serranías de cims de poca altura. L'importància d'estes serres es basa que són centres dispersos d'aigua i, en alguns casos, posseïxen importants jaciments minerals, com els de ferro, en Serra Gran, o plom, en Pailemán. Les serres més importants són les Patagónides, que no apleguen als 2000 metros d'altura.
Les valls varen ser formades per l'acció erosiva dels rius que baixen des dels Vages patagónicos, en ells és possible el desenroll de l'activitat agrícola.
L'abrupta geografia del replanell és remontada per la ruta Nacional 3 i en el passat pel ferrocarril central del Chubut, el ferrocarril de Comodoro Rivadavia i el ferrocarril Patagónico.
Clima
[editar | editar còdic]El clima predominant és clima àrit fredor en poca humitat i al nort de la Patagonia trobem el clima semiárido fret. El clima és sec i fresca, estepa i desértico, encara que moderat per l'influència d'abdós oceans. Les precipitacions són escasses i relativament regulars, cauen en forma de neu i graniç durant l'hivern (que en l'hemisferi sur es nota climatológicamente aproximadament des de juny a setembre). Predominen els vents del suroest, forts i secs. Els vents humits del anticiclón del Oceà Pacífic Sur descarreguen la humitat en la cordillera dels Vages i apleguen com a vents secs al replanell patagónica.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Meseta patagónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.