Anar al contingut

Parell d'electrons

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parell d'electrons
Diagrames de orbitales moleculars que representen un enllaç covalente apolar (esquerra) i un enllaç covalente polar (dreta) en una molècula diatómica. En abdós casos es crea l'enllaç o força d'unió entre els àtoms per mig de la formació d'un parell d'electrons.

En química, un parell d'electrons (en anglés: Electron pair) o parell de Lewis consistix en dos electrons que ocupen el mateix orbital molecular, pero que tenen espin oposts.

El concepte del parell d'electrons es va introduir en un artícul de Gilbert N. Lewis.[1]

Espin oposts dels electrons del parell

[editar | editar còdic]

Degut a que els electrons són fermiones, el principi d'exclusió de Pauli prohibix a estes partícules tindre exactament iguals tots els seus números quàntics. Per lo tant l'única manera d'ocupar el mateix orbital, és dir, tindre iguals els mateixos números quàntics de orbital, és diferenciar-se en el número quàntic de spin. Açò llimita el número d'electrons en el mateix orbital a solament dos, cada u d'ells en un valor distint del número quàntic d'espin (+1/2 o -1/2 són els únics valors possibles).[2]

El apareament de espin és a sovint energèticament favorable i els parells d'electrons per tant eixerciten un paper molt important en la química.

Tipos de parells d'electrons

[editar | editar còdic]

Els parells d'electrons poden:

  • Omplir els nivells bàsics d'un àtom. Els electrons de nivells interns d'un àtom no intervenen en els enllaços químics que forma eixe àtom, ni influïxen en la seua reactivitat química, pero igualment estan distribuïts en parells d'electrons que ocupen orbitales atòmics.

Degut a que els espin estan emparellats, i tenen sentit opost, el moment magnètic total dels electrons s'anula i la contribució de la parella d'electrons a les propietats magnètiques en general serà les d'una substància diamagnética. Només hi haurà paramagnetisme si hi ha electrons desapareados.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jean Maruani (1989). Molecules in Physics, Chemistry and Biology: v. 3: Electronic Structure and Chemical Reactivity, Springer, p. 73. ISBN 978-90-277-2598-1.
  2. 2,0 2,1 Química general: introducció a la química teòrica. Cristóbal Valenzuela Calahorro. Universitat de Salamanca, 1995. ISBN 8474817838 Pág. 150
  3. Estructura atòmica i enllaç químic. Jaume Casabó i Gispert. Editorial Reverté, 1997. ISBN 8429171894 Pág. 99
  4. Química. American Chemical Society. Editorial Reverté, 2005. ISBN 8429170014 Pág. 366
  5. Valéncia i estructura molecular. Edward Cartmell. Editorial Reverté, 2003. ISBN 842917091X Pág. 103