Parrotia persica

Parrotia (Parrotia persica)

Parrotia és un gènero arbòreu de la família de les Hamamelidáceas, estretament relacionat en el gènero Hamamelis.

El gènero Parrotia té una sola espècie, Parrotia persica, en espanyol Arbre de ferro.^[1]

Distribució

Procedent dels boscs al sur del mar Caspio, en el nort d'Iran i en el surest d'Azerbaiyan, a on actualment és endèmic dels Montes Elburz. En periodos prehistòrics, es trobava distribuït per tota Europa, inclosa la península ibèrica.^[2]

Descripció

És un arbre caduc que alcança els 15 metros d'altura i 8-15 m d'ample, en un tronc de 80 cm diàmetro. La corfa és castany-rosada. Les fulls són ovoides, alternes de 6-15 cm de llongitut i 4-10 cm ample, en màrgens ondulats, són de color vert canviant a un lluenta púrpura o roig en els seus colors d'autumne.

Les florés són semblades a les d'Hamamelis pero de color roig obscur i es produïxen en l'hivern tardà sobre talles nuets, diferix en tindre solament quatre sàpia-hos sense cap pétal. El frut és una càpsula contenint dos llavors.

Registre fòssil

Parrotia persica es trobava en Europa i la península ibèrica fins al Pleistóceno Inferior, des de fa un milló d'anys i fins a uns 750.000 anys (periodo Cromeriense i Tigliense). En la península, s'ha trobat en diversos jaciments d'este periodo (Incarcal, Crespià, etc).^[2] Esta espècie va poder trobar refugi durant les glaciacions en el Mediterràneu oriental (Cordillera del Caucas), ya que allí no va trobar barreres geogràfiques com a cordilleres o braços de mar, com sí que va passar en el Mediterràneu occidental (cordilleres Este-Oest i mar Mediterrànea). Passats els periodos glaciars, no va poder tornar a reconquistar el seu antic territori en Europa occidental.

Taxonomia

Parrotia persica va ser descrita per (DC.) C.A.Mey. i publicat en Verzeichness der Pflanzen dones Caspischen Meeres 47. 1831.^[3]

Etimologia

Parrotia: nom genèric otorgat en honor del naturaliste alemà Friedrich Parrot.^[4]

Sinonímia

Hamamelis persica DC.^[5]^[2]

Referències

↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 (2004) , Lynx Edicions. ISBN 84-87334-71-7..
↑ «Parrotia persica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de maig de 2014.
↑ Coombes, Allen J. (2012). [1], USA: Timber Press, pp. 312. ISBN 9781604691962.
↑ Parrotia persica en The Plant List

Enllaços externs

Parrotia persica
Parrotia persica
Este artícul conté una traducció derivada de «Parrotia persica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 (2004) , Lynx Edicions. ISBN 84-87334-71-7..

[Trop-3] «Parrotia persica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de maig de 2014.

[AZPLA-4] Coombes, Allen J. (2012). [1], USA: Timber Press, pp. 312. ISBN 9781604691962.

[5] Parrotia persica en The Plant List

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]