Parusía (poema épico)
Parusía és un poema épico escrit per José Rumazo González en 1985. Es tracta d'una obra poètica en sèt toms, la publicació final dels quals va culminar un procés de desenroll de casi vint anys (1956-1985).
Inicialment concebuda en quatre parts basades en dimensions sonores, la seua estructura va evolucionar a sèt capítuls que exploren l'escatologia bíblica, descrivint el fi dels temps a través de temes filosòfics, bèlics, polítics, econòmics i socials.
Escrit en versos endecasílabos, l'obra detalla events com la batalla d'Armagedón, el Juí Universal i la creació transfigurada, oferint reflexions profundes sobre l'existència de Deu, la naturalea humana, la justícia social i el destí final del ser humà i del univers.[1]
Conté prop de 240.000 versos, per lo que és un dels poemes épicos més llarcs de l'història:[2] superant (en llongitut) al Mahabharata i el Ramayana per Vyasa, a l'Ilíada i a l'Odissea d'Homero, i l'Eneida de Virgilio.[3]
Detalls de l'obra
[editar | editar còdic]Història de la publicació
[editar | editar còdic]L'obra es va escomençar a escriure en 1956 va tindre una primera edició en 1976 abans de la seua publicació en 1985.[4] En la seua primera edició contava en quatre llibres i la seua estructura constava de 7 parts que corresponen a les dimensions d'una creació fonamentada en els sons:[5] La Llongitut, La Latitut, La profunditat i Altura, L'Esfera, El temps en l'espai, L'Espai en el temps i La Simfonia Universal.
Esta divisió seria despuix reinterpretada en el nom de cada u dels sèt capítuls de la versió final de l'obra: El Vèrtic del temps final, L'imperi de l'abisme, El gloriós advenimiento, El Juí universal, La visions de consciència, El Juí final i El Juí i creació transfigurada. La versió final mantindria l'estructura pero desenrollaria els fets als que correspon el fi de l'història segons l'escatologia bíblica.[6] El desenroll d'esta obra fins a la seua publicació final va prendre prop de vint anys, des de 1956 fins a 1985. L'edició es faria en la ciutat de Quito baixe la Corporació d'Estudis i Publicacions en el respal del Banc Central de l'Equador, un any en acabant de que deixara la presidència de l'Acadèmia Equatoriana de la Llengua, institució que va presidir per prop d'una década.[7] Per a l'edició, Rumazo entregaria els manuscrits al pare Juan Larrea Holguín qui llegiria els sèt toms i proporcionaria retroalimentación.[8] La versió seria terminada el 30 de giner de 1985 i les impressions es portarien a terme el 22 d'agost del mateix any, durant la festa de María Regna. S'inclouria en el llibre una dedicatòria al Papa Juan Pablo II per la seua visita a Equador qui beneiria la Basílica del Vot Nacional com a part de la Consagració de l'Equador al Sagrat Cor.[9]
Estil
[editar | editar còdic]Segons l'introducció desenrollada per Rumazo González, "Parusía" per la seua temàtica del fi dels temps, s'inscriu dins d'una tradició de grans poemes teològics com la Divina Comèdia de Dante i el Paraís Perdut de Milton, encara que en una perspectiva i tècnica distintives. A diferència de Dante, que realisa un viage alegórico a través de l'infern, purgatori i paraís, o de Milton, que se centra en l'orige del mal i la caiguda del home, "Parusía" aborda el eschaton, el final de l'història humana i el advenimiento d'una nova creació.[10] Sobre les tècniques lliteràries, el poema se centra en la "visió" i la "creació de realitats" a través d'escenes, monòlecs i descripcions, a on l'image colabora en esta visió sense ser l'objectiu primordial.[10] l'alegoria funciona com una ferramenta fonamental per a transmetre les elevades veritats del Apocalipsis, el llenguage del qual es considera llimitat per a tals conceptes. La metàfora i atres recursos retòrics s'ampren per a sugerir, més que per a descriure detalladament, la magnitut dels events apocalípticos, tant en el món visible com en l'espiritual. Encara que es reconeix la seua pertinença al gènero épico per la seua extensió i tema, els seus "vores" es conceben com "vols" o "sondejos" contemplativos, buscant la senzillea, intensitat i claritat per damunt de la grandiositat heròica tradicional. El poema cridat "Epopeya impossible"[10] per Rumazo no es propon historiar el futur, sino interpretar-ho a través de l'exégesis i la significació dels símbols, imaginant les circumstàncies i nexes causals dels acontenyiments finals. Rumazo reconeix la dificultat d'organisar una cronologia llineal per a un text la visió del qual és atemporal i comprén la totalitat del fi del pla diví. L'obra se situa en una hipòtesis de proximitat dels temps finals, buscant comprendre el creiximent de la lluita entre el ben i el mal i el destí final del home i el història no com una evolució, sino com un desembocamiento dramàtic. L'objectiu no és oferir una exégesis definitiva, sino una humil aproximació poètica a la profunda veritat del Apocalipsis, reconeixent la distància entre l'imaginació humana i la realitat divina.[10]
Bibliografia
[editar | editar còdic]Baix testimoni personal, inclós en el primer tom de l'obra, Rumazo es va recolzar en l'obra teològica de Michael Schmaus, que va constituir el fonament dogmàtic del seu treball. Per a la secció específica del Apocalipsis, varen ser crucials els comentaris detallats de Sebastian Bartina S.J. i José Salguero O.P., especialment en el primer tom. Ademés, Rumazo va consultar una àmplia gama d'autors clàssics i contemporàneus com Sant Tomás d'Aquino, Sant Agustín, Dante Alighieri, John Milton i pensadors moderns com Juliol Meinvielle, Josef Pieper, les meditacions sobre el apocalipsis de Juliol María Matovelle qui va consagrar Equador al Sagrat Cor argumentant que en eixa época es vivia la transició de l'iglésia de Sardis a la de Filadèlfia.[11] Ademés pren com a font a autors espanyols: Francisco Suárez (els seus misteris sobre la vida de Crist) Escrivá de Balaguer i Ángel Herrera Oria. En general estos autors varen servir per a comprendre temes que anaven des de la teologia sistemàtica i l'exégesis bíblica fins a la filosofia de l'història i l'escatologia. A açò se sumen autors també mencionats per Rumazo com Bonsirven, Maritain, Charles Journet, Athon Bi-leham, Antonio Royo Marín, J. M. Riaza, Jean Mouroux, José María Cabodevilla, René Biot, A. L. Vischer, Angelo Perego, Luis Maiocco, Garrigou-Lagrange, Bernardo Siebers, Fulton J. Sheen, Paul Reader, Teilhard de Chardin, entre uns atres.[12]
Fragment de l'obra
[editar | editar còdic]Està escrit en versos endecasílabos i com a eixemple, podem llegir els primers versos que comencen l'obra en el tom un titulat "El vèrtic del temps final", partix un "Quatre imperis del fi":[13]
Temàtica
[editar | editar còdic]Filosofia
[editar | editar còdic]La reflexió filosòfica permea diverses seccions de "Parusía". En el Llibre II, "Imperi de l'abisme", la secció "Deu i lo creat" s'adinsa en profunts diàlecs i monòlecs que exploren l'existència de Deu, el misteri de la creació, l'aparent absurditat del món, l'intrínseca inexplicabilitat del ser humà, la qüestió de la finitud de l'univers i la naturalea de la revelació divina.[14] Ademés, en el Llibre V, "Visions de consciència", presenta en la seua secció "Espais i temps humans" una meditació sobre l'extraviament existencial del home, el desafiu de l'ateisme i la constant busca d'un sentit transcendent davant lo que a sovint es percep com a absurt.[14] La secció "El Camí, la Veritat i la Vida" oferix monòlecs introspectivos sobre lo inefable i els símbols que habiten l'ànima, junt en reflexions sobre el significat profunt de la virtut. Alvançant en l'obra, el Llibre VI, "Juí final", en la seua secció "Cap a les altures", invita a la reflexió sobre el misteri del pensament humà, la possible inspiració divina darrere d'ell i l'incessant busca del saber. Part d'esta reflexió filosòfica, que va interessar a Rumazo es pot vore en obres anteriors com "L'amor somiat en la mort".[15]
Ciència
[editar | editar còdic]"Parusía" incorpora elements relacionats en la ciència dins de la seua narrativa. Parla sobre la Cosmologia i Astronomia quan narra l'expansió de l'univers, la mecànica celest, i la gravitació en Llibre V "Visions de consciència". També menciona cometes i pluja d'estreles en Llibre III "Senyals abans del juí"; força atòmica en Llibre IV "Els falsos redentors davant Crist"; distàncies còsmiques en Llibre V "Espais i temps humans"; nebuloses en Llibre II "Batalla Angélica". Respecte a la Biologia tracta sobre l'evolució biològica i orige del home jujats teológicament en Llibre VII "Juí universal". Sobre Geologia i Meteorologia narra l'existència de terremots en Llibres II, III, VII; maremotos en Llibre III "Senyals abans del juí"; sí com l'explicació de les eres geològiques en Llibre VI "Cap a les altures". Una part important de les seccions relacionades al cosmos varen ser arreplegades en una antologia titulada "Simfonia del Cosmos".[16]
Geopolítica
[editar | editar còdic]La temàtica de la guerra, que va ser tractada de manera lliterària per Rumazo en els drames "Sevilla de l'or i La llegenda del cacic dorat"[17] en la seua dimensió històrica durant la conquista d'Equador, ara reapareixen pero a manera de poema i en el futur.[18] En el Llibre I, "Vèrtic del temps final", la secció "Quatre imperis del fi" anticipa l'èpica batalla de Armagedón, un conflicte de proporcions còsmiques que marcarà el fi d'una era. El Llibre II, "Imperi de l'abisme", en la seua secció "Mort i resurrecció dels testics", descriu una intensa batalla còsmica que enfronta als àngels i les legions de dimonis, elevant el conflicte a una dimensió celestial. Finalment, el Llibre III, "Gloriós advenimiento", en la secció "Parusía, Harmagedón i juí de vius", torna a descriure l'invasió de Gog i les seues huestes, culminant en la decisiva batalla de Armagedón, un event central en l'escatologia de l'obra.[19][20][21]
Política
[editar | editar còdic]En el Llibre I de "Parusía", titulat "Vèrtic del temps final", específicament en la secció "Quatre imperis del fi" s'anticipa el rol d'Israel com el Primer Imperi en els events escatológicos i es descriu un consell en Babilonia a on els Dèu Reis d'Àsia firmen una aliança en el propòsit d'invadir Occident. Ademés, es menciona una visió profètica dels quatre imperis universals que precediran al fi dels temps. En el Llibre II, "Imperi de l'abisme", la secció "Món sense Deu" presenta un event polític de gran transcendència: la pren de la ciutat de Roma i la crucifixió del Papa, simbolisant la culminació d'un periodo de caos i la persecució de la fe. El Llibre IV, "Juí Universal", en la seua secció "Juí d'Administradors", també aborda l'esfera política en analisar el paper de l'individu, la família, la societat i l'Estat en l'orde terrenal. Es discutixen els deures inherents a l'Estat.[19][20]
Economia
[editar | editar còdic]La política econòmica que va formar part important en la vida de Rumazo des de la seua participació en NARE,[22] són ara abordats de manera completa com a part de lo que considera el "Juí Universal" a la llum de la doctrina social de l'iglésia. En el Llibre IV de "Parusía", titulat "Juí Universal", s'aborden de manera significativa els temes econòmics. La secció "Ben personal i el ben comú" establix un contrast entre els bens materials i espirituals, explorant la concepció de la possessió, la prosperitat, la producció i la noció de felicitat terrena. També presenta visions retrospectives sobre la pobrea i la riquea a lo llarc de l'història, aixina com les diverses dimensions històriques del problema social. Continuant en el mateix Llibre IV, la secció "Juí d'Administradors" profundisa en la reflexió sobre la pobrea experimentada per els qui treballen, el concepte del salari, la propietat privada, el capital i el treball en sí mateixos, aixina com les associacions laborals i les lleis socials que els regulen. Finalment, la secció "Els falsos redentors davant Crist", també dins del Llibre IV, tracta temes com el salari just, la problemàtica de la desocupació, la necessitat de reformar les institucions econòmiques i socials, la busca de la restauració social, l'insaciable sigau de riquees i l'imperiosa necessitat de cristianizar la vida econòmica. En esta part, s'analisa la "ciència de posseir bens" i es denuncia l'escàndal que representa la desigualtat econòmica.[23]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Molina, Rodrigo Villacís (2008). Pàgines soltes (en és), Casa de la Cultura Equatoriana Núcleu de Tungurahua. ISBN 978-9978-312-37-7.
- ↑ (1986) Ullada (en és).
- ↑ «[1]».
- ↑ (1979) Cultura: revista del Banc Central de l'Equador (en és), El Banc.
- ↑ «RUMAZO GONZALEZ JOSE» (en és). Rodolfo Perez Pimentel. Consultat el 2022-09-14.
- ↑ Rumazo, José (1976). Parusía: Gloriós advenimiento (en és), Corporació d'Estudis i Publicacions.
- ↑ Congrés (1980). VIII Congrés d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, 20-27 d'abril de 1980 (en és), Edició del Ministre d'Educació, p. 169.
- ↑ Larrea-Holguín, Juan (2015). L'amistat, l'universitat i l'investigació (en és), Universitat dels Hemisferis - Justícia i Pau at Smashwords. ISBN 978-1-310-26446-7.
- ↑ «Viage apostólico a Veneçola, Equador, Perú, Trinitat i Tobago (26 de giner-5 de febrer de 1985) | Juan Pablo II». www.vatican.va. Consultat el 2025-05-15.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Corporació d'Estudis i Publicacions. Parusía I, Vèrtic del temps final.
- ↑ Holzhauser, Bartholomaeus (1860). el+apocalipsis&pg=PA151&printsec=frontcover Interpretacion del Apocalipsis, contineindo el història de les sèt edats de l'iglésia catòlica (en és), Imprenta de la Serena.
- ↑ Centre d'Estudis i Publicacions.
- ↑ «Poema del dia: «Satanás i el anticristo. El lleó alçat» [fragment (José Rumazo) – Acadèmia Equatoriana de la Llengua]» (en és). Consultat el 2022-10-16.
- ↑ 14,0 14,1 Ruiz Martínez (1980). "La temàtica transcendent en el poema 'Parusia' de José Rumazo González.", Revista Imbabura..
- ↑ Equatoriana, Casa de la Cultura (1957). Tretze anys de cultura nacional: informe del president de l'institució, agost 1944-agost 1957 (en és), Editorial Casa de la Cultura Equatoriana.
- ↑ «Ecos del silencie antologia poètica». biblioteca.bne.gob.ec. Consultat el 2025-05-04.
- ↑ Equador (1953). Anals (en és), Imp. de l'Universitat Central..
- ↑ Revista nacional d'educació nº 94 (en és), Ministeri d'Educació.
- ↑ 19,0 19,1 Rumazo, José (1974). Parusia I Vèrtic del temps final. José Rumazo, Corporació d'Estudis i Publicacions.
- ↑ 20,0 20,1 Rumazo, José (1975). el_abisme.html?aneu=ET1CAAAAYAAJ&redir_esc=i Parusía: Imperi de l'abisme (en és), Corporació d'Estudis i Publicacions.
- ↑ Rumazo, José (1976). Parusía: Gloriós advenimiento (en és), Corporació d'Estudis i Publicacions.
- ↑ Fondo Equatorià Republicà.
- ↑ Rumazo (1985). Parusía. Tom IV. Juí Universal José Rumazo, 2 edició, Corporaicón d'Estudis i Publicacions.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ruiz Martínez, Luis. "La temàtica transcendent en el poema 'Parusia' de José Rumazo González." 1980. Revista Imbabura.
- Ruiz Martínez, Luis. "La bellea formal i el sentiment popular en l'epopeya 'Parusia' de José Rumazo González." 1982 Revista Imbabura.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parusía (poema épico)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.