Paspalum lilloi
Paspalum lilloi (Poaceae) és una espècie diploide pertanyent al gènero Paspalum que creix exclusivament en les Catarates del Iguazú (compartides per Brasil i Argentina). Per la seua dependència d'este hàbitat i a les amenaces com les fluctuacions en els nivells d'aigua, la planta ha segut declarada en perill crític d'extinció i Monument Natural en la província de Missions, Argentina.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Pertany al gènero Paspalum, conegut per incloure diverses espècies de gramínees. És endèmica de les Catarates del Iguazú, creixent exclusivament en les roques i penya-segats banyats per les cascades.[1]
És perenne, i sol créixer en forma de macolla (tallos que emergixen des d'un mateix punt en la base) podent alcançar altures de fins a un metro. Les seues fulles són llarcs i primes, en un color vert intens.[1]
Té importància en la conservació del sol i en la biodiversitat dels ecosistemes a on es troba. Ademés, pot tindre un valor en la restauració de pasturages degradats.[1]
Perill d'extinció
[editar | editar còdic]El seu hàbitat extremadament restringit, d'a penes 8 quilómetros quadrats, fa que la planta siga molt vulnerable a les fluctuacions en els nivells d'aigua i atres canvis ambientals, especialment els provocats per l'activitat humana. Per esta fragilitat i a la seua dependència d'un ambient tan específic, el Paspalum lilloi ha segut inclós en la Llesta Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) com a espècie en perill crític d'extinció.[2][3]
La situació crítica d'esta espècie va dur a la província de Missions a declarar-la Monument Natural, una distinció que garantisa la seua protecció llegal i resalta l'importància de la seua conservació. Esta designació és el resultat d'anys de treball conjunt entre científics, universitats i el govern de Missions. Investigadors de la Universitat Nacional de Missions (UNaM), la Universitat Nacional del Nordest (UNNE), la Facultat d'Agronomia de la UBA (FAUBA), i el CONICET han estudiat profundament la biologia i ecologia de Paspalum lilloi, aportant el coneiximent necessari per a la seua protecció oficial.[1][2][3]
Ana Honfi, investigadora del CONICET i docent en la UNaM, ha subrallat que la declaració de Monument Natural no solament protegix l'espècie, sino també el seu hàbitat, les Catarates del Iguazú. La distinció també permet controlar les fluctuacions hídriques generades per represas, com la d'Itaipú, que han afectat atres bots d'aigua a on la planta solia créixer.[1][2]
Protegir al Paspalum lilloi és un desafiu pel seu creiximent en llocs inaccessibles dins de les cascades, lo que complica el seu estudi i recolecció. Gabriel Rua, docent de la FAUBA, ha mencionat que encara que la planta ha segut cultivada durant 30 anys en Buenos Aires sense florir, solament va conseguir fer-ho en Corrents, a on es varen recrear les condicions del seu hàbitat natural.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «El sistema genètic de Paspalum lilloi (Poaceae), espècie endèmica de les Catarates del Iguazú».Bolletí de la Societat Argentina de Botànica.56(3)
- 253–268.ISSN 1851-2372.doi:10.31055/1851.2372.v56.n3.33273.Consultat el 2024-08-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Luciana Rodríguez. «Paspalum lilloi: la planta endèmica de les Catarates del Iguazú declarada Monument Natural en perill d'extinció». Missions Online.
- ↑ 3,0 3,1 «Paspalum lilloi: la pastura de les Catarates que lluita per sobreviure» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-08-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paspalum lilloi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.