Pau Giner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Pau Giner i Bayarri
Pauginer.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i escritor
Naiximent: 1975
Lloc de naiximent: Benimaclet, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Pau Giner i Bayarri (Benimaclet, 1975) és un mege i escritor valencià, especialiste en Neurofisiologia Clínica.

Biografia[editar | editar còdic]

Pau Giner es llicencià en Medicina en l'any 1999 en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia i ha fet els cursos de doctorat en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de dita Facultat.

Membre del sindicat Valencia Universitaria i fundador de Colectiu Independent de Medicina i Estudiants de Medicina per la Llengua. Fon en dos ocasions membre del Claustre de l'Universitat de Valéncia, de la Junta de Centre de Farmàcia, membre del Consell de Departament de Medicina Preventiva, de varies comissions de la facultat i participà activament en el A.D.R. de la Facultat.

Trayectòria cultural[editar | editar còdic]

Pau Giner és soci de la Societat de Lo Rat Penat i també de la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV). Colaborador del Comité de l'Idioma Valencià, coordinant el dossier d'informació sobre la llengua valenciana. També ha participat en l'exposició Expolingua i en la visita al Parlament Europeu. També és membre de la Junta de Govern de Al-Ras. Ha segut colaborador de la revista cultural Lletraferit. Redactor de la Revista KLAM-Medicina.

Actualment és membre de la Junta de Govern de Convenció Valencianista i es colaborador en la revista Ucrònica.

Obra[editar | editar còdic]

Pau Giner té les següents publicacions:

Publicacions científiques, com:

  • Recomendaciones para la realización de potenciales evocados (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, 2013) ISBN: 978-84-616-6617-1.
  • Potenciales Evocados Somatosensoriales. Guia Práctica (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, 2015) ISBN: 978-13-265-0169-3.
  • Guía práctica de la Epilepsia de la Comunidad Valenciana (Societat Valenciana de Neurologia, 2020) ISBN: 978-84-091-9494-0.

Publicacions de caràcter cultural o llingüistic, com:

  • Colps en la paret (1998), en el relat Rutina.
  • El valencià, una llengua del segle XXI (1999). Dossier d'informació sobre la llengua valenciana del Comité de l'Idioma Valencià i la seua traducció a l'alemà.
  • Das Valencianische, Eine sprache des 21. Jahrhunderts (2001).
  • Cresol número XVI (2002), en el relat Premonicio.
  • Els dialecs sobre la medicina curativa de Ms. Leroy en la Valencia del segle XIX (2003).
  • La normativa pròpia valenciana (2022) Edicions Mosseguello.

També ha publicat diversos llibres sobre l'història del seu poble natal, Benimaclet:

  • Mateu Benet Vicent, Bandoler de Benimaclet
  • Benimaclet, el meu poble (2021)
  • Benimaclet, poble de poetes (2021)
  • L'Horta de Benimaclet. Alqueries,camins i gents (2023)
  • Els malnoms de Benimaclet (2023)

Ha traduït i adaptat diverses obres clàssiques de la lliteratura universal al valencià, com:

Cites[editar | editar còdic]

Les Normes d'El Puig són les primeres normes oficials de la llengua valenciana. Entre 1979 i 2005 el 33% de les publicacions fetes en valencià eren en Normes d’El Puig. Més de 400 autors tenen obra publicada en llibres en la nostra normativa a pesar de la persecució a la que està somesa.
Pau Giner durant l'entrevista realisada per a la web Cultura Valenciana, juny de 2022
Sense llauradors l’Horta morirà, i l’administració no fa res per solucionar-ho.
Pau Giner durant l'entrevista realisada per la presentació del seu llibre "L'Horta de Benimaclet" - Cultura Valenciana, març de 2023

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]