Pedra Negra de Pesinunte

La Pedra Negra de Pesinunte era un betilo que es dia haver caigut del cel. Es guardava en l'antic santuari hitita en Àsia Menor (actual Turquia). El santuari era la morada de la deesa Atargatis que s'incorporava en la pedra per a presenciar i per a rebre els holocausts.

El viage de la Pedra Negra a Roma

En l'any 205 a. C., en plena guerra púnica els romans varen consultar els llibres sibilinos per a obtindre alguna solució o remei oracular que els proporcionara ajuda per a aplegar a bon fi en dites guerres. L'oràcul va propondre que s'enviara una embaixada a Pesinunte en Àsia Menor per a obtindre la famosa Pedra Negra que seria de molta ajuda. S'ignora a quin preu varen pagar el fetiche, el cas és que ho varen conseguir o a lo manco una part molt important. Els romans varen identificar la Pedra en la pròpia deesa Cibeles, que en la seua representació més arcaica era sempre una pedra negra o dit d'un atre modo, era el soport de la epifanía de Cibeles. Li varen donar el nom de Magna Mater. A voltes es podia vore un relleu tallat en la pedra, representant a la deesa.

La tradició conta que la Pedra Negra o Magna Mater va començar a fer prodigia des de la seua arribada a les costes d'Itàlia al no deixar que la remontaren pel Tíber fins que aplegara per a rebre-la un romà sense tacha. El romà elegit va ser Escipión Nassica. Pero el barco va encallar en el port d'Ostia i ningú va ser capaç d'endreçar-ho. En Roma la vestal Claudia Quinta que havia segut acusada d'impurea va demanar que la deixaren anar fins a Ostia per a demanar a la deesa que demostrara la seua inocència. I aixina va ser, Claudia va nugar un extrem del seu cinturó a la nau i prenent l'atra punta va conseguir que el barco s'esgolara i ho va ser guiant des de la vora com per un camí de sirga. La flota va interpretar que la deesa exonerava a Claudia de tota culpa.

Ubicació en Roma

La Pedra Negra o Magna Mater va ser el primer dels cults orientals introduïts en Roma. Es va instalar en tota cerimònia en el Capitolio en el temple de la Victòria, a l'espera de la construcció del propi temple. La costum era que els deus estrangers permaneixqueren fora de la ciutat, pero en este cas es va fer una gran excepció.