Península escandinava
La península escandinava és una península localisada en el noreste d'Europa, entre el mar Bàltica i el mar de Noruega. La major part de la seua superfície està ocupada per Noruega i Suècia, mentres que la menor està ocupada per Finlàndia. El nom Escandinavia es deriva d'Escania,[1][2] una regió en l'extrem sur de la península. S'estén des de Rússia i Finlàndia en el nort fins a la partix sur de Suècia, casi tocant a Dinamarca. La península forma part d'un accident geogràfic major, conegut com Fennoscandia. Si ben Islàndia compartix característiques, en estar alluntat de tota la península no se li inclou dins d'este grup.
Geografia
[editar | editar còdic]La península escandinava és la més llarga d'Europa, en uns 1850 quilómetros de llarc i entre 370 i 805 km d'ample. Té un àrea total aproximada de 777 000 km².
Les fronteres entre els tres països localisats en la península generalment estan marcades per la cadena dels Alps escandinaus, encara que esta també s'estén cap a les parts centrals del sur de Noruega. La península es troba rodejada per varis cossos d'aigua, entre ells:
- el mar Bàltica (incloent al golf de Botnia) a l'est i sur, que conté les illes autònomes d'Aland localisades entre Suècia i Finlàndia, i l'illa de Gotlandia;
- el mar del Nort (incloent al Kattegat i al Skagerrak), a l'oest i suroest;
- el mar de Noruega, a l'oest; i,
- el mar de Barents, al nort.
- el veta Nort, al nort.
La seua major elevació era el Glittertind en Noruega, en 2470 m (8104 ft) sobre el nivell de la mar, pero ya que el glaciar en el seu cim s'ha derretido parcialment, el punt més alt actualment és el Galdhøpiggen, també en Noruega, en 2469 m (8101 ft). En estes montanyes es troba el major glaciar d'Europa continental, el Jostedal. Prop d'un quarto de la península es troba al nort del círcul polar àrtic, sent el veta Nordkinn el punt més septentrional. El clima a lo llarc de la península varia de tundra (Köppen: ET) i subártico (Dfc) en el nort, en clima oceànic fret (Cfc) en les àrees costeres occidentals que apleguen fins al nort de Lofoten, a humit continental (Dfb) en la part central, i a oceànic (Cfb) en el sur i suroest.[3] La regió és rica en recursos forestals, ferro i coure, i les millors terres de labranza es troben en el sur de Suècia. Grans depòsits de petròleu i gas natural s'han descobert a lo llarc de la costa noruega en la mar del Nort i l'oceà Atlàntic.
La major part de la població està concentrada en el sur de la península; Estocolm i Gotemburgo, abdós en Suècia, i Oslo en Noruega, són les ciutats més grans.
Geologia
[editar | editar còdic]La península escandinava ocupa part del Escut Bàltic, un llarc i estable segment de corfa format de molt antigues roques metamòrfiques cristalines. La major part de la terra que cobrix este substrat va ser raspada per glaciars durant la glaciació continental, especialment en el nort, a on l'escut està més prop de la superfície. Com a conseqüència d'este raspamiento, l'altitut i el clima, un molt chicotet percentage de les terres de la península són arables (solament el 3 % en Noruega). Els glaciars ademés varen afondar les valls dels rius, els quals varen ser invadits per la mar quan el gèl es derritió, creant els fiorts. En el sur, els glaciars varen crear molts depòsits sedimentarios, configurant un paisage molt caòtic.
Encara que l'Escut Bàltic és molt estable i resistent a les influències d'atres formacions tectòniques veïnes, el pes d'una capa de gèl de casi quatre quilómetros va causar que el terreny s'afonara. Quan la capa de gèl va desaparéixer, l'escut va sorgir de nou, una tendència que continua fins a estos dies a un ritme d'al voltant d'un metro per sigle. En canvi, la partix sur ha tendit a afonar-se per a compensar, causant l'inundació dels Països Baixos i Dinamarca.
El substrat cristalí i l'absència de terra descobrix depòsits minerals de metals, com ferro, coure, níquel, zinc, argent i or.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El nom Escandinavia va ser usat pels autors clàssics dels primers sigles de l'era Cristiana per a identificar a Escania i a les terres al nort que creïen que formaven part d'una illa.
- ↑ El nom Escandinavia és d'orige cultural, ya que es deriva dels Escanios o Escandios (l'ortografia latinizada de Skåninger), un poble que fa molt li va otorgar el seu nom a tota la regió, tal volta perque vivien centralisats, en la punta sur de la península.
- ↑ «Glossari de terminologia de clima en térmens de la classificació Köppen». Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2016. Consultat el 20 d'octubre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Península escandinava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.