Peròxit de bari
El peròxit de bari és un compost inorgànic de fòrmula BaO2. Es tracta d'un sòlit blanc en estat pur encara que té una llaugera tonalitat grisácea quan conté impurees, és un dels peròxit inorgànics més comuns i va anar el primer peròxit descobert. Com tots els peròxit, és un agent oxidant que actua com comburente, facilitant la combustió al mateix temps que conferix un color vert viu al fòc, alguna cosa habitual en els composts de bari, per lo que s'utilisa en formulació de productes utilisats en els fòcs artificials. Històricament, també es va utilisar com a precursor del peròxit d'hidrogen.[1]
Estructura
[editar | editar còdic]La molècula de peròxit de bari està constituïda per un catión de bari (Ba2+) i un anión peròxit (O22-). El sòlit és isomórficamente similar al carbur de calcio (CaC2).
Preparació i usos
[editar | editar còdic]El peròxit de bari s'obté per mig de reacció reversible del oxigen (O2) en òxit de bari (BaO). La temperatura de reacció és determinant, ya que a temperatura pròxima a 500 °C es forma l'el peròxit, pero en aumentar la temperatura fins a uns 820 °C comença la reacció de descomposició, lliberant-se l'oxigen.
Esta reacció va constituir la base del, ya obsolet, procés de Brin per a produir oxigen a escala industrial. Existixen uns atres òxits en un comportament similar al del BaO, que poden formar peròxit en condicions reversibles, com per eixemple: Na2O (òxit de sodi) i SrO (òxit d'estronci).[2]
Una atra aplicació del peròxit de bari, que també ha quedat obsoleta, és l'utilisació d'esta substància per a produir peròxit d'hidrogen (H2O2) per mig de la reacció en l'àcit sulfúric:[1]
Despuix de la reacció, el sulfat de bari insoluble pot ser separat de la mescla per mig de filtració.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Citalibro
- ↑ Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: Sant Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peróxido de bario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.