Periodo Formatiu en Equador
En l'arqueologia equatoriana, el '___protected_title_0___' es referix a l'espai de temps ubicat entre el periodo precerámico i el periodo de desenroll regional. El terme formatiu és un concepte més o menys equivalent al Neolític europeu, i es referix al procés pel qual es desenrollen certes pràctiques com l'agricultura, la ganaderia o la fabricació de ceràmica, les quals resulten en la transició de l'estil de vida nómada, propi dels primers grups humans, a l'estil de vida sedentario. cal aclarir que el concepte de formatiu no és exclusiu per a l'arqueologia equatoriana, ya que ha segut utilisat extensament pels arqueòlecs en totes les regions del continent americà.[1] Els processos propis del periodo formatiu varen dur en si grans transformacions per a les cultures prehispánicas, les quals inclouen el creiximent de la població, i possiblement la divisió de la societat en classes.
En el cas del Equador, es podria dir de manera general que el periodo formatiu comença al rededor del 4400 a. C.,[2] i que s'estén fins a més o menys l'any 400 a. C.[3] No obstant, l'inici d'este periodo no es va donar de manera uniforme en tot el territori del país. Est té el seu començ en la província de Santa Elena, des d'a on s'estén ràpidament a lo llarc de la costa para posteriorment expandir-se cap a la serra i l'amazonía. Les illes Galápagos, per un atre part, no varen ser habitades fins al periodo colonial, per lo que no va existir un periodo formatiu en esta regió.
El formatiu en la costa
[editar | editar còdic]El periodo formatiu en la costa ha segut molt més estudiat que en les atres regions del país. Els seus orígens es remonten a la cultura Las Vegas, la qual va pertànyer al periodo precerámico, ya que varen ser ells els qui varen començar el llent procés de la domesticació de plantes que eventualment duria a l'aparició d'una societat agrícola. Entre les plantes que estos varen escomençar a cultivar es troba el cotó, el zambo i vàries espècies de frijoles. No obstant, sembla que la transició al periodo formatiu solament va ser possible una volta que es va introduir el dacsa.[4]
El formatiu coster sol dividir-se en 3 etapes cronològiques:
Formatiu Primerenc
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Cultura valdivia.
Si ben originalment es va pensar que les primeres cultures del periodo formatiu haurien segut estrangers que es varen assentar en les costes de la península de Santa Elena, hui se sap que esta idea era una noció equivocada, ya que s'ha demostrat que existix continuïtat entre la Cultura les Vegas i les primeres cultures formatives. Dita continuïtat s'evidencia en les ferramentes de pedra que estes fabricaven, ya que són casi idèntiques. No obstant, és difícil definir el moment exacte en el que la transició precerámico-formatiu va tindre lloc.[5] Normalment s'accepta que esta ocorre al voltant del 4400 a. C.,[6] data en la qual escomença a aparéixer ceràmica en els llocs arqueològics, indicant l'adopció de l'alfarería.[5]
La primera d'estes cultures formatives en Equador és la Cultura Valdivia (4400-1500 a. C.), i possiblement també es tracta de la primera cultura formativa de tot el continent. Els valdivianos varen habitar casi tota la costa equatoriana. Un dels elements més característics de la cultura valdivia va ser la fabricació de figurillas de pedra o ceràmica conegudes com Venus de Valdivia.
Formatiu Mig
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Cultura machalilla.
En este periodo va florir la cultura Machailla, la qual es va donar entre el 1430 i el 830 a. C. Esta cultura es va localisar en les zones costeres, i la seua distribució geogràfica va ser més llimitada que la de la seua cultura predecessora. Els Machalilla es varen centrar principalment en zones del centre de Manabí, Santa Elena i Guayas. Alguns estudiosos creuen que esta reducció en l'àrea d'ocupació es deu a que el nort de Manabí hauria quedat inhabitable despuix d'una catastròfica erupció volcànica.[7]
Sobre la ceràmica de la cultura Machalilla, sembla que esta és una evolució directa de l'estil Valdivia. No obstant, apareixen vàries tècniques i formes noves, com les botelles de torra d'estrebe i la ceràmica de color negre bruñido,[7] tècnica que produïx un acabament casi lluent. També s'observa la continuïtat de la tradició de les figurillas de ceràmica, encara que estes són menys comunes en Machalilla i el seu estil el clarament diferent. El canvi més notable ocorre en els ulls, que ara es fan en forma de gra de café.[7]
També hi ha evidències de que els Machalillas varen crear rutes comercials en les cultures de la serra equatoriana, intercanviant closques de Spandylus, collides en la costa, per obsidiana provinent de les montanyes. Com a resultat d'este comerç, estils de ceràmica molt similars al Machalilla varen escomençar a aparéixer en la serra.[7]
Formatiu Tardà
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Cultura chorrera.
Este periodo ocorre entre 1300 i 300 a. C., i dona cabuda a la cultura Chorrera. Esta és la més extensa de totes les cultures prehispánicas de l'Equador, ya que va ocupar tota la regió costa i va estendre la seua influència cap a la serra. Pero ha dir veritat, els experts no estan segurs si es tracta d'una sola cultura, o si pel contrari es tracta de vàries cultures molt similars.[7] Per este motiu alguns experts preferixen cridar-la com el "Horisó Chorreroide".[3]
Este periodo va vore una gran expansió agrícola, la majoria de les planicies aluvials en la costa varen ser ocupades per a l'agricultura i inclús algunes de les zones altes. Alguns pensen que esta expansió podria haver resultat en l'aparició dels primers cacicazgos. Els llaços comercials en la serra que varen ser establits durant el Formatiu Mig varen seguir en funcionament, per lo que chorrera va tindre també gran influència sobre les cultures serranes.[7]
Pel que fa a la ceràmica, es pot observar el sorgiment de nous estils i tècniques. Com les vasijas en formes de plantes i animals i la creació de figurillas de gran tamany fetes a mòle, al contrari que les figurillas anteriors, que eren modelades manualment.[7]
Formatiu en la serra
[editar | editar còdic]
El periodo formatiu en la serra equatoriana ha segut molt manco estudiat que en la regió costa. Açò es deu principalment a que els llocs arqueològics corresponents a este periodo en la serra solen estar enterrats a prou profunditat per baix de la superfície, dificultant la tasca de trobar-los i excavar-los. L'intensa activitat volcànica en la serra equatoriana és un dels principals responsables d'este fenomen, ya que molts llocs han segut enterrats baixa grosses capes de cendra volcànica.[7]
És interessant notar que al contrari que en la costa, en la serra hi ha pocs casos de cultures que ocupen extenses àrees geogràfiques. La majoria de cultures en esta regió es llimiten chicotetes àrees geogràfiques o a un sol lloc en alguns casos.[7]
A pesar de que les evidències de la pràctica incipient de l'agricultura són molt antigues en la serra (s'ha demostrat que la dacsa ya es cultivava en la zona del Llac Sant Pablo per lo manco per a l'any 4250 a. C.[8]), la ceràmica va tardar molt més temps en fer la seua aparició, i per lo tant se sol dir que el formatiu serrà té el seu inici despuix que el formatiu costeño. Sembla ser que les primeres cultures formatives de la serra equatoriana varen tindre el seu orige en la regió sur del país. El començ de cultures com Challuabamba (que va habitar en la província del Azuay) o la cultura Catamayo (que va habitar la província de Loja) ha segut datat fins als 2000 anys abans de Crist. Es creu que el formatiu serrà va tindre el seu inici en este lloc per la seua ubicació estratègica en mig de les millors rutes de comerç entre la costa i l'amazonía. Estes cultures es varen caracterisar per produir ceràmica de gran calitat, la qual tenia en ocasions parets tan primes que ha segut cridada com a ceràmica de "Clafoll d'Ou" (eggshell ceramics). Una atra de les seues característiques distintives és la construcció en fonaments de pedra. Es creu que varen ser estes cultures les primeres en desenrollar la metalúrgia de l'or en el país,[7] ya que en el lloc de Putushío (en Loja), s'han trobat pepites d'or treballades que daten de l'any de 1470 a. C.[9]
En la regió de la serra nort destaca per un atre costat la cultura Cotocollao, la qual va habitar la zona de Quito. Esta ha segut datada entre el 1800 i el 400 a. C. Destaca per la seua ceràmica i per la fabricació de bols de pedra tallada i polida. Al contrari que en la serra sur, els cotocollao no varen fer arquitectura en pedra. Les seues cases consistien principalment en barraques rectangulars de bahareque. Una atra cultura pròpia de la serra nort és la cultura La Chimba, la qual va habitar en la província de Imbabura, i té característiques molt similars a Cotocollao, la principal diferència entre abdós en el seu estil ceràmic.[7] S'ha sugerit que estes cultures podrien haver convixcut en cultures de nómades caçadors i recolectors, les quals habitaven en les zones altes de les montanyes, mentres que els agricultors formatius vivien en les valls internadinos.[10] Sembla ser que la cultura cotocollao va colapsar despuix d'una catastròfica erupció del volcà Pululahua al rededor del 400 a. C.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Archaeology of Formative Equador.J. Scott Raymond i Richard L. Burger.Consultat el 19-04-2025.
- ↑ «Radiocarbon Database for Central Vages - Good Dates and Bad Dates in Equador». Consultat el 2025-11-04.
- ↑ 3,0 3,1 HOMO EDUCATOR.1(2)
- 34–51.Consultat el 2025-11-04.
- ↑ The Holocene.26(8)
- 1262–1289.doi:10.1177/0959683616638421.Consultat el 08-03-2024.
- ↑ 5,0 5,1 Radiocarbon.58(2)
- 323–330.doi:10.1017/RDC.2015.23.Consultat el 07-03-2024.
- ↑ Radiocarbon Database for Central Vages.Consultat el 18-02-2025.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 Zeidler, James A. (2008). «24: The Ecuadorian Formative», Handbook of south american archaeology, Springer New York, pp. 459-488.
- ↑ Latin American Antiquity.27(1)
- 3–21.ISSN 1045-6635.doi:10.7183/1045-6635.27.1.3.Consultat el 2025-10-08.
- ↑ Maguaré.(24)
- 297-312.ISSN 0120-3045.
- ↑ ANTROPOLOGÍA - Quaderns d'Investigació.(18)
- 55–73.ISSN 2631-2506.doi:10.26807/ant.v0i18.124.Consultat el 2025-10-08.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período Formativo en Ecuador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.