Piper Alpha

Piper Alpha (1973-1988) va ser una plataforma petrolífera ubicada en el mar del Nort, propietat d'Occidental Petroleum Corporation (OPCAL).La producció de la plataforma va començar en 1976, primer com a plataforma petrolera de perforació, i despuix per a produir gas.

El 6 de juliol de 1988 una série d'explosions la varen destruir completament. Les explosions i els incendis varen matar a 167 hòmens; 61 varen conseguir sobreviure. Entre les víctimes mortals estaven dos membres de la tripulació del buc de rescat Sandhaven. No es varen poder trobar els cossos de trenta hòmens.

Es considera el major desastre del món en l'indústria d'extracció de petròleu, tant pel número de morts com pel seu cost econòmic i de confiança empresarial en la pròpia indústria petrolera. Al moment del desastre, la plataforma produïa el dèu per cent del petròleu i gas de la mar del Nort.

En la ciutat escocesa d'Aberdeen s'ha dedicat una capella en memòria d'els qui varen perir. En la mateixa ciutat existix una escultura commemorativa en el Rose Garden de Hazlehead Park.

Petroleres Piper

En un principi varen ser quatre empreses, que més tart es transformarien en l'empresa conjunta OPCAL, els qui varen obtindre una llicència d'exploració de petròleu en 1972 per a la mar del Nort.

A principis de 1973, es descobriria la zona petrolífera denominada «camp petrolífer Piper». Immediatament, es va començar la fabricació de la plataforma i l'instalació de canonades i atres estructures de respal en terra. La producció de petròleu va començar en 1976 en uns 250 000 barrils de petròleu al dia, incrementant-se poc a poc fins a alcançar més de 300 000 barrils diaris (48 000 m³).

En 1980 es va instalar un mòdul de recuperació de gas. En 1988 la producció va disminuir fins als 125 000 barrils (19 900 m³). OPCAL va construir la terminal petrolera Flotta en les illes Orcadas per a rebre i processar el petròleu de les distintes plataformes: Piper Alpha, Claymore i Tartan. Un oleoducte de 206 quilómetros i 0,76 metros de diàmetro unia la plataforma Piper Alpha a la terminal Flotta. Un oleoducte de 32 km unia la plataforma Claymore en la plataforma Piper Alpha. Una série de gasoductes unien les diverses plataformes (Piper, Tartan i Claymore), en l'objecte d'alcançar tant la terminal Flotta com la plataforma de compressió del gas, MCP-01, situada 48 quilómetros al noroest.

Plataforma petrolífera i conversió en plataforma de gasificació

Vista d'elevació simplificada (plataforma oest) de Piper Alpha (en anglés)

Conexions de l'oleoducte Piper Alpha a la costa i plataformes veïnes (en anglés)

La gran plataforma fixa Piper Alpha es va dissenyar inicialment per a extraure petròleu. Es trobava en el «camp petrolífer Piper», aproximadament a 193 km al norest d'Aberdeen i en una altura de 144 metros sobre l'aigua. La componien quatre mòduls separats per tallafocs i construïts per les empreses d'ingenieria McDermott, en la ciutat escocesa d'Ardersier, i Union Industrielle et d'Entreprise en El Havre, França. Les seccions es varen unir en Ardersier abans de remolcar la plataforma en l'any 1975. La producció va començar a finals de 1976. Per raons de seguritat, els mòduls es varen organisar de modo que les operacions i activitats més perilloses estigueren protegides i alluntades del major número possible de treballadors. Pero, en la conversió en 1978 a una plataforma d'extracció i tractament de gas, es va trencar este concepte de seguritat, en el resultat de que zones sensibles que devien estar separades es varen reunir en un sol mòdul. Aixina va ocórrer, per eixemple, en l'unió de la zona de compressió de gas i la sala de control, que finalment va eixercitar un paper crucial en l'accident.

La plataforma tractava el petròleu cru i gas natural provinent de vintiquatre pous per a la seua entrega final a la terminal petrolera de Flotta en les illes Orcadas aixina com a atres instalacions a través de tres gasoductes. En el moment de la catàstrofe, la plataforma Piper Alpha era la més gran i pesada de tota la mar del Nort.

Cronologia dels fets: 6 de juliol de 1988

Semanes abans de l'accident del 6 de juliol es va construir un nou gasoducte. Durant la seua construcció, la plataforma no va interrompre la seua rutina i va funcionar en normalitat. Aixina, el descobriment d'una chicoteta fuga de gas es va considerar normal i no va ser motiu d'especial preocupació.

Com a resultat de l'accident, la plataforma va resultar completament destruïda i la majoria de treballadors morts, per lo que l'anàlisis de lo ocorregut només pot fer-se per mig d'una possible cadena d'acontenyiments basats en fets coneguts i contrastats per alguns testics dels successos que permeten establir una cronologia:

6 de juliol de 1988

Hora 12:00. Dos bombes de pressió de gas en la plataforma, designades A i B, comprimixen el gas per al seu transport fins a la costa. En el matí del 6 de juliol, la vàlvula de seguritat de la bomba de pressió A és retirada per a un manteniment rutinari. El manteniment estava previst des de feya dos semanes, pero la revisió no s'havia realisat encara. En retirar la vàlvula i per falta de temps, se sagella la canonada oberta en un disc pla metàlic. Degut a que el treball de revisió no es va completar abans de les 18:00 (quan es produïx el canvi de tanda), la brida cega es va mantindre en el seu lloc. El supervisor emet un part de treball en el que indica que la vàlvula no està reparada i la bomba no pot posar-se en funcionament de cap modo. La bomba A no està ni pot estar en funcionament.

Hora 18:00. La tanda de treball de dia termina i escomença la tanda de nit en 62 hòmens adscrits a la plataforma Piper Alpha. El supervisor contractiste firma el part de treball en lloc del gerent de producció, que en eixos moments està ocupat, i ho deixa sobre la taula del supervisor de procés a les 18:00, en la sala de control. Este part de treball va desaparéixer i mai va ser trobat. Coincidente en eixe part va haver un atre per a la revisió general d'una bomba que encara no s'havia realisat.

Hora 19:00. De la mateixa manera que moltes atres plataformes d'extracció de petròleu, en Piper Alpha hi havia un sistema automàtic d'extinció d'incendis, impulsat per dos tipos de bombes, unes de diésel i atres elèctriques (estes últimes varen ser inutilisades per la primera explosió). Les bombes de diésel varen ser dissenyades per a succionar grans cantitats d'aigua de mar en la finalitat d'apagar qualsevol fòc. Estes bombes disponien d'un dispositiu automàtic que deuria iniciar-se en cas d'incendi. No obstant, el sistema d'extinció d'incendis estava baix control manual en la nit del 6 de juliol. El control manual s'establia en Piper Alpha quan els buceadores, encarregats de diverses tasques de revisió i manteniment, es trobaven en l'aigua (esta situació ocorria aproximadament 12 hores al dia durant l'estiu), independentment de la seua ubicació, per a evitar que els buços anaren arrastrats per les bombes junt en l'aigua de mar. En atres plataformes les bombes solament estan en control manual si els buceadores es troben prop de la seua boca.

Hora 21:45. La bomba B de gas licuado del petròleu (GLP) es deté sobtadament i no pot activar-se de nou. Tot el suministrament d'energia depenia d'esta bomba. El gerent tenia solament uns pocs minuts per a posar la bomba A de nou en funcionament, de lo contrari no podria garantisar-se el suministrament d'energia. Es va realisar una busca entre els documents existents per a determinar si la bomba A podria iniciar-se sense cap problema.

Hora 21:52. El part de treball de la revisió es troba, pero no aixina el part de treball a on s'indica que la bomba no deu iniciar-se en cap cas per la falta de la vàlvula de seguritat. La vàlvula es troba en una ubicació diferent de la bomba i, per tant, els permissos s'almagasenen en diferents caselles, ya que eren ordenats per ubicació. Cap dels presents és conscient de que una part vital no havia segut consultat. El director va assumir, a partir dels documents existents, que es donaven les condicions de seguritat per a iniciar la bomba A. Tampoc ningú es dona conte de que la vàlvula, separada de les canonades, està pendent de revisar i tampoc ningú advertix que un disc metàlic substituïx a la vàlvula de seguritat ya que l'ubicació de la vàlvula -en este cas el disc metàlic- no és fàcilment visible en trobar-se a varis metros sobre el nivell del pis i està amagada per la maquinària.

Hora 21:55. La bomba A de gas GLP és encesa. El gas comença a fluir en la bomba, pero la falta de la vàlvula de seguritat impedix controlar la sobrepresión que el disc de metal no pot soportar.

La fuga de gas a alta pressió és perfectament audible, per lo que varis hòmens activen fins a 6 alarmes de gas inclosa la de «alt nivell de gas» pero, ans que algú poguera actuar, el gas s'inflama i explota trencant els panels tallafocs de 2,5 × 1,5 m que no varen ser dissenyats per a resistir les explosions. L'operador Geoff Bollands, que havia estat en la sala i va presenciar l'activació de les alarmes, activa la parada d'emergència aixina com el tancament de les grans vàlvules ubicades en la mar i cessen totes les llínees de producció de petròleu i de gas.

Teòricament, la plataforma devia poder tancar l'arribada de petròleu i gas i també devia ser capaç de resistir al fòc. No obstant, degut a que la plataforma va ser construïda originalment per a l'extracció de petròleu, els tallafocs que varen poder haver resistit el fòc no varen resistir les explosions. La primera explosió va trencar els panels del tallafocs al voltant del mòdul (B). Un dels panels va eixir despedit i va trencar un chicotet tubo de condensació provocant la creació d'un atre incendi. Les explosions i el fòc se succeïxen. El fòc comença a estendre's pels distints mòduls i nivells.

Hora 22:04 La sala de control està abandonada. Una cridada de mayday va ser feta per l'operador de radi David Kinrade. El disseny de Piper Alpha no garantisa la seua seguritat i la sala de control és destruïda. La plataforma es desintegra. No es va fer cap intent d'utilisar altaveus per a avisar o procedir i ordenar una evacuació.

22:05: L'estació costera rep la primera cridada d'emergència, un helicòpter Siga King va desapegar de l'estació de guardacostas, també es va notificar a la RAF i un avió de patrulla marítima Hawker Nimrod va desapegar per a actuar com a comandant en l'escena usant la designació Rescue Zero-One.

22:06: El fòc no va permetre al personal instruït en els procediments d'emergència obrir-se camí fins als pots salvavides. El vent, el fòc i el dens fum varen impedir l'aterrisage d'helicòpters. El fum s'introduïx en el bloc del personal. El sistema d'allumenament es colapsa.

Dos hòmens en roba protectora intenten aplegar a la maquinària de bombeig de gasoil per baix de les cobertes en l'objecte d'activar el sistema d'extinció d'incendis. Mai se'ls va tornar a vore.

El fòc podria haver-se consumit de no haver segut perque s'alimentava del petròleu que encara aplegava de les plataformes Tartan i Claymore, provocant ademés sobrepresión i noves ruptures de les canonades de la plataforma Piper Alpha en el mateix cor del fòc ya existent. La plataforma Claymore va continuar bombejant fins a la segona explosió ya que el director no tenia el permís per a tancar les vàlvules i que devia autorisar el massa alluntat centre de control de l'empresa. Ademés, la conexió d'un gasoducte cap a la plataforma Tartan va seguir bombejant ya que el seu director feya compliment estricte de les directives dels seus superiors. La raó d'este procediment tan 'burocràtic' és el exorbitante cost que supon el tancament de determinats gasoductes. Es tarda varis dies en reiniciar la producció despuix d'una parada, en importants costs econòmics. Evidentment, el protocol de seguritat no contemplava estes situacions.

Les llínees de gas de 140 a 146 cm de diàmetro aplegaven fins a Piper Alpha. Dos anys abans, l'empresa va ordenar un estudi de gestió que va advertir dels perills d'estes llínees de gas. L'estudi advertia que per la seua llongitut i diàmetro, es tardaria vàries hores en reduir la seua pressió, de modo que no seria possible el seu tancament immediat per a lluitar contra un fòc alimentat pels mateixos. A pesar de la primera i devastadora explosió de gas i la conseqüent primera cridada d'emergència, les plataformes Claymore i Tartan ni tan sols tanquen les seues canonades, encara que no es reduïra ràpidament la pressió.

Hora 22:20. La canonada de gas que aplega de Tartan (en una pressió de 120 atmòsfera) es fon i esclata produint la lliberació d'entre 15 i 30 t de gas per segon que immediatament s'encenen. Una enorme bola de fòc de 150 metros de diàmetro envol a Piper Alpha, el seu enorme tamany mata inclús a dos membres d'un buc de rescat i sis hòmens que havien caigut a l'aigua. A partir d'este moment, la destrucció de la plataforma és inevitable.

Hora 22:30. El Tharos, un gran barco d'extinció d'incendis i salvament semisumergible, s'acosta a Piper Alpha. El Tharos utilisa l'aigua per a apagar el fòc per mig d'un potent canó pero, no pot fer un us indiscriminat ya que la seua força és tan gran que pot ferir i inclús matar si algú és alcançat per la seua chorrada.

Hora 22:50. La segona canonada de gas es trenca, dispersant millons de litros de gas en la ya enorme conflagración. Enormes flames alcancen més de 90 metros. El Tharos es retira per la terrible calor que comença a fondre l'acer i la maquinària del barco. Va ser despuix d'esta gran explosió quan la plataforma Claymore va deixar de bombejar. Encara hi havia treballadors vius en la zona esquerra de la plataforma. Busquen refugi en les zones ya cremades pero el fum bloqueja l'entrada i es veuen obligats a botar des d'una de les cobertes -a uns 61 metros d'altura- a la mar del Nort. L'explosió també mata a dos tripulants d'una llancha ràpida de rescat llançada des del barco Sandhaven, aixina com a atres 6 treballadors de la plataforma Piper Alpha que havien segut rescatats del mar.

Hora 23:18. El ducto de gas que conecta a la Piper Alpha en la plataforma Claymore es quebra, derramant més combustible al ya massiu incendi que engolia a la Piper Alpha.

Hora 23:35. L'helicòpter Rescue 138 de Lossiemouth, Escòcia, aplega a la zona.

Hora 23:37 El Tharos contacta a l'aeronau Nimrod Rescue Zero-One per a informar-los de la situació. Una embarcació en espera va arreplegar a 25 víctimes, 3 d'elles en séries cremades, i un en una ferida. El Tharos solicita l'evacuació del seu personal no essencial per a fer espai per a les víctimes que estaven per aplegar. Se li solicita a l'helicòpter Rescue 138 evacuar a 12 tripulants no essencials del Tharos a l'embarcació Ocean Victory, abans de retornar en equips paramédicos.

Hora 23:50. En les estructures de soport cremades de manera crítica, i sense res que mantinga les pesades estructures superiors, la plataforma escomença a colapsar. Una de les grues cau, seguida per la torre de perforació. Els mòduls de generació i utilitats (D), que incloïen el bloc d'estages i el bloc de protecció contra el fòc s'esgolen en la mar, duent-se als tripulants acorralats en ells. La major part de la plataforma li seguix.

7 de juliol de 1988

Hora 00:45. La totalitat de la plataforma s'ha cremat. El mòdul A és tot lo que queda de Piper Alpha.

Al moment del desastre es trobaven en la plataforma 226 persones, d'elles 165 varen fallir i 61 varen sobreviure. Dos tripulants de l'embarcació de rescat Sandhaven varen fallir també.

Conclusions sobre la seguritat i salut laboral

1. Encara existix una controvèrsia sobre si va haver o no temps suficient per a ser més eficaços en l'evacuació dels treballadors. La gent seguia baixant de la plataforma vàries hores despuix de l'inici dels incendis i les explosions.
2. El principal problema va ser que la majoria del personal que tenia autoritat per a ordenar l'evacuació havia mort en la primera explosió que va destruir la sala de control a on estaven. Açò va ser conseqüència clara i directa del disseny i reforma de la plataforma, incloent l'absència de parets antiexplosión.
3. Un atre factor decisiu va ser que les plataformes Tartan i Claymore varen seguir bombejant gas i petròleu a Piper Alpha fins a la ruptura de la canonada per la calor de la segona explosió.
4. Els responsables de les distintes operacions i plataformes no tenien, o creïen no tindre l'autoritat per a tancar els suministraments encara a pesar de rebre les alarmes i que podien vore el fòc en Piper Alpha.
5. El buc de bucege va informar de l'explosió inicial just abans de les 22:00, i la segona explosió es va produir solament vintidós minuts més tart. Pero quan el rescat tant civil com a militar va aparéixer en escena les flames tenien més de cent metros d'altura i eren visibles a més de cent quilómetros de distància per lo que les pèssimes condicions de seguritat varen impedir les operacions de rescat. El buc Tharos, especialiste en lluita contra incendis, va començar la lluita contra el fòc; pero, davant la ruptura de l'oleoducte de la plataforma Tartan, es va vore obligat a retirar-se.

En 1988 es va establir una comissió d'investigació per a aclarir les causes del desastre. En novembre de 1990, es va aplegar a la conclusió inicial de que l'accident va ser el resultat d'una série de fets que es varen iniciar en els treballs de manteniment que es varen portar a terme simultàneament en una bomba i en una vàlvula de seguritat. L'investigació va ser molt dura en l'empresa responsable de la plataforma, l'Occidental Petroleum Corporation, a la que es va declarar culpable per manteniment insuficient i negligència en els procediments de seguritat, encara que no es varen presentar càrrecs penals contra ella.

La segona fase de l'investigació va fer 106 recomanacions per a canvis en els procediments de seguritat en les plataformes de la mar del Nort, els quals varen ser acceptats per l'indústria en la seua totalitat. La més important d'estes recomanacions és que la responsabilitat de fer complir la seguritat en la mar del Nort devia traslladar-se des dels responsables dels departaments d'Energia als responsables de Seguritat i Salut.

La memòria de Piper Alpha

Monument a les víctimes del desastre de la plataforma petrolífera Piper Alpha. Hazlehead Park, Aberdeen.

Existixen dos associacions, una de supervivents i una atra de familiars dels fallits que recorden la memòria del desastre i realisen campanyes sobre seguritat i prevenció de riscs en la mar del Nort.

Els restants de boyas marcant els restants de la Piper estan aproximadament a 120 metros de distància del soporte surest de la nova plataforma Piper Bravo. Un efecte del desastre de la Piper Alpha va ser la creació del primer sindicat (trade union) "posterior a Margaret Thatcher", denominat Comité d'Enllaç de l'Indústria d'Extracció de Petròleu (Offshore Industry Liaison Committee -OILC-).

Una escultura commemorativa que mostra tres treballadors del petròleu es pot trobar en el parc Hazlehead en Aberdeen, obra de Sue Jane Tyller.

El 6 de juliol de 2008, per a commemorar el vigèsim aniversari de la catàstrofe, el grup de teatre Aberdeen Performing Arts va representar l'obra escrita pel dramaturc Mike Gibb Lest We Forget.

En 2013 es va estrenar la película Fire in the night, la qual narra els fets ocorreguts.