Plaça de la Lliberació
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
La plaça de la Lliberació o plaça Tahrir (àrap ميدان التحرير, transcrito mydān āt-taḥryr) és la major plaça pública del centre urbà d'El Caire, Egipte. La plaça va ser anomenada originalment "Medixquen Ismailia", despuix del mandat del virrey Ismail, qui va promoure el nou disseny del centre urbà d'El Caire. Despuix de la Revolució d'Egipte de 1952, que va transformar a Egipte d'una monarquia constitucional en una república, la plaça va ser renombrada com "Medixquen Tahrir" o plaça de la Lliberació, com ya s'ha dit al principi.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La plaça de la Lliberació es troba en l'extrem occidental del històrica carrer Qasr al-Ayn i prop del pont Qasr al-Nil, que creua el ric Nilo. Circunvalando la plaça, estan: el Museu Egipcíac, l'edifici de la sèu Partit Nacional Democràtic (PND), el Mogamma (edifici governamental), la sèu de la Lliga Àrap, el Hotel Nilo i el campus de l'Universitat Americana d'El Caire.
El Metro d'El Caire té una parada en la plaça de la Lliberació, l'anomenada Estació de Sadat, que unix dos llínees del centre d'El Caire, vinculant Guiza, Maadi i Helwan al restant de l'Àrea Metropolitana d'El Caire.
En la plaça, hi ha una estàtua del xeic Omar Makram, erigida en 2003.[2]
Història
[editar | editar còdic]
La plaça de la Lliberació ha segut testic de numeroses protestes i manifestacions en el córrer dels anys, incloent les protestes de 1977 i de març de 2003, esta última contra la guerra d'Iraq.[3]
Protestes del 2011
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Protestes en Egipte de 2011.
La plaça de la Lliberació va ser una de les principals zones de reunió durant les protestes en Egipte de 2011, i la principal en El Caire.[4] Més de 15.000 manifestants varen ocupar la plaça el 25 de giner, i els servicis de telefonia de la zona varen ser tallats durant les protestes.[5] En els dies següents, la plaça va continuar sent el principal foc de protestes de la ciutat.[6] Durant el 29 de giner, avions de combat de les FF.AA. egipcíaques varen volar a baixa altura sobre la multitut reunida en la plaça. Corresponsals de la BBC varen informar que el 30 de giner, el sèptim dia de les protestes, els manifestants en la plaça havien aumentat per lo manco a 50.000 persones,[7] i el 31 de giner corresponsals d'Al Jazeera varen anunciar que les manifestacions havien aumentat per lo manco en 250.000 persones.[8] Al sendemà, l'1 de febrer, Al Jazeera va comunicar que més d'un milló de manifestants s'havien reunit en la plaça i els carrers adjacents.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vatikiotis, Panayiotis J. (1997). The Middle East: From the End of Empire to the End of the Cold War (en anglés), Routledge, pp. 194.
- ↑ «Medixquen Al-Tahrir, Liberation Square» (en anglés). Tour Egypt.
- ↑ Fel, Betsy. «[1]», Pittsburgh Tribune-Review. Consultat el 3 de febrer de 2011 (en anglés).
- ↑ BBC News: Egypt protests: Anti-Mubarak demonstrators arrested, 26 de giner de 2011. Consultat el 26 de giner de 2011 (en anglés)
- ↑ «Egyptians report poor communication services on Day of Anger» (en anglés). Almasry Alyoum. Consultat el 25 de giner de 2011.
- ↑ BBC News: "Egypt protests: curfew defied in Cairo and other cities" 29 de giner de 2011. Consultat el 29 de giner de 2011. (en anglés)
- ↑ BBC News: "Egypt protesters step up pressure on Hosni Mubarak" 31 de giner de 2011. Consultat el 31 de giner de 2011. (en anglés)
- ↑ Al Jazeera News: Live blog 31/1 — Egypt protests, 31 de giner de 2011. Consultat el 31 de giner de 2011.
- ↑ Al Jazeera News: Protesters flood Egypt streets, 1 de febrer de 2011. Consultat l'1 de febrer de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza de la Liberación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.