Plaga

Erro al crear miniatura:

Plaga

Erro al crear miniatura:

Els rosegadors poden constituir plagues en certes circumstàncies.

Erro al crear miniatura:

Fongo, Claviceps purpurea, plaga del centeno.

Es diu plaga a qualsevol ser viu que resulta perjudicial per a un atre ser viu d'interés per al ser humà. Existixen plagues d'interés sanitari, tals com els vectores de malties humanes — i animals, tals com mosquits, puces o garrapatas, i les plagues agrícoles que afecten les plantes cultivades, aixina com les collites, ya siguen fresques o almagasenades.

Definició

El concepte de plaga ha evolucionat en el temps des del significat tradicional a on es considerava plaga a qualsevol animal que produïa danys, típicament als cultius. Actualment s'entén com a plaga la situació en la que un ser viu, no necessàriament un animal, produïx mermes als interessos de les persones; plantes cultivades, animals domèstics, materials o mijos naturals. És dir, s'ha posat el foc de la definició des de l'espècie que causa els danys a la situació en la que eixa espècie està resultant amoladora.^{cita requerida}

La paraula «pesta» deriva del llatí 'pestis',que es referix a una maltia contagiosa i greu que causa gran mortandad. El seu us per a referir-se a les plagues és una traducció lliteral de la paraula anglesa pest. D'ella ha derivat la paraula «pesticida» com a sinònim de plaguicida.

Agricultura

Artícul principal → Plaga agrícola.

En l'agricultura, la paraula “plaga” es referix a tots els animals, plantes i microorganismes que tenen un efecte negatiu sobre la producció agrícola.Les plagues prosperen si existix una font concentrada i fiable d'aliment. Les mides que s'utilisen normalment per a aumentar la productivitat dels cultius (per eixemple, el monocultiu de les varietats d'alta producció, el cultiu múltiple per mig de la reducció o eliminació dels sols descansats, l'us dels fertilisants, etc.) creen un ambient favorable per a les plagues. Per això, en qualsevol agrosistema efectiu es requerix el manege inteligent dels problemes de les plagues.

Conceptes

En sentit estricte (en térmens de la protecció vegetal), el concepte de plaga agrícola ha evolucionat junt al desenroll de la ciència i la tecnologia aplicades a l'agricultura, de tal manera que ha canviat, per un costat, la concepció que es té sobre cóm classificar als organismes amoladors per a les plantes i productes vegetals i, per un atre, quin tipo d'organismes deuen incloure's com a amoladors. Sobre lo primer, tots eixos ents biòtics que es pogueren agrupar en animals superiors (insectes, àcars, nemátodos, aus i rosegadors), microorganismes (viroides, virus, micoplasmas, bactèries i fongos) i plantes superiors (malezas), que es classificaven anteriorment com a plagues (animals superiors) i malties (danys o trastorns causats per microorganismes patógenos). S'inclouen modernamente dins del concepte de plaga. I sobre lo segon, durant molts anys es considerava com a plaga a qualsevol ent biòtic que complira qualsevol tipo de relació alimentícia o de substrat en algun hospedante vegetal, sense evaluar-se exactament el grau d'associació en el cultiu o en el producte agrícola almagasenat, ni menys el grau d'estabilitat de la població sobre el substrat. Com a conseqüència, en el passat varen ser considerades com a plagues moltes espècies associades d'una o una atra forma al hospedero, incloent numeroses espècies endèmiques, açò és, rarament abundants i en densitat insuficients per a ser verdaderament considerades plagues, i per lo tant sense considerar la seua importància econòmica (danys traduïts en pèrdues), ya que en l'actualitat, el concepte de dany econòmic produït per una plaga, recurrent o no, en la calitat de la collita i/o en la vida útil de la planta hospedante, és fonamental per a decidir i definir la categoria com a plaga d'un organisme, associat regular o permanentment a un cultiu. Un atre concepte de plaga deixa a un costat la concepció segons la qual'espècie que es considera com a amoladora deu senyalar-se com a plaga per es, i establix que deu entendre's com a plaga una situació en la qual un ent biòtic produïx danys econòmics, normalment físics, a interessos de les persones (salut, plantes cultivades, animals domèstics, materials o mijos naturals); és dir, si existix l'espècie potencialment amoladora i es donen les condicions agroecològiques que permeten el desenroll de poblacions que creuen una situació de risc de pèrdues de producció, s'està davant la presència d'una plaga. Est és operativamente un concepte ecològic de plaga, ya que considera que en condicions ecològicament adverses, a on no es puga desenrollar un número significatiu d'individus capaços de causar dany econòmic, l'ent biòtic potencialment amolador no deu considerar-se plaga. Este concepte permet separar el concepte de plaga de l'espècie animal que produïx el dany, evitant establir classificacions d'espècies 'bones' i 'mals', i facilitant l'explicació de per qué una espècie és beneficiosa en un lloc i perjudicial en un atre. Abdós conceptes són antropocéntricos i inclouen l'element econòmic per a separar l'instant en el qual una espècie pot ser considerada com a plaga; falta, no obstant, incloure el dany no mesurable des del punt de vista econòmic, referit principalment a aquells casos a on directament el dany afecta activitats de recreació i espargiment o a material de germoplasma d'immens valor biològic, tema este sobre el qual caldria profundisar. En este sentit, actualment, la comunitat internacional aculla definició següent per a plaga:

“Qualsevol espècie, raça o biotipo vegetal o animal o agent patógeno amolador per a les plantes o productes vegetals” (FAO, 2018)

Este enunciat definix, en pocs térmens, el concepte de plaga. Primerament, arreplega baix un mateix terme a tots els ents biòtics que anteriorment eren classificats baix diferents categories que indicaven en forma general a quin grup o grups taxonómicos pertanyien i si es consideraven amoladors o potencialment amoladors. Per eixemple, en indicar un organisme com maleza s'entenia que era una planta amoladora. En segon lloc, llimita a categoria de plaga a tot aquell organisme capaç de causar dany a les plantes i productes vegetals, aun cuando el terme “danye” no està definit en la font de la definició.

Classificació

Erro al crear miniatura:

Les panderoles, les termites o qualsevol insecte caser, a sovint són considerats com animals amoladors per part del ser humà.

Biològica

Les plagues poden ser causades per:

• Malezas (plantes)
• Patógenos (malties produïdes per virus, bactèries i/o fongos)
• Artròpodes (insectes, aràcnits, àcars, etc.)
• Vertebrats (mamífers, aus, reptils, etc.)

Importància fitosanitaria

• Plaga cuarentenaria: Plaga d'importància econòmica potencial per a l'àrea en perill quan la plaga no existix encara o, si existix, no està estesa i es troba baix control oficial.
• Plaga no cuarentenaria: Plaga que no es considera plaga cuarentenaria per a un àrea determinada.
• Plaga reglamentada: Plaga cuarentenaria o plaga no cuarentenaria reglamentada.
• Plaga no cuarentenaria reglamentada: Plaga no cuarentenaria la presència de la qual en les plantes per a plantació influïx en l'us propost per a eixes plantes en repercussions econòmicament inacceptables i que, per lo tant, està reglamentada en el territori de la part contratante importadora.
• Plaga forestal: Plaga pròpia dels productes forestals.
• Plaga exòtica: La que no existix en un àrea determinada.
• Plaga A1: Plaga cuarentenaria exòtica a un àrea determinada.
• Plaga A2: Plaga cuarentenaria que està present en un àrea, pero en distribució llimitada i mantinguda baix control oficial.

Pel tipo de dany que causen

• Plaga directa: Quan l'espècie danya als òrguens de la planta que l'home va a collir; és el cas de les larves de les mosques de fruta que perforen els fruts o el cuc dels Vages que ataca els tubèrculs de la papa.
• Plaga indirecta: Quan l'espècie danya òrguens de la planta que no són les parts que l'home cull; és el cas de les mosquitas minadoras que danyen els fulls de la tomata o de la papa mentres que els òrguens que es cullen són els fruts i els tubèrculs respectivament.

Control

Per a controlar els distints tipos de plagues en agricultura, s'usen els insecticida, que varien segons la seua forma d'actuar. Estos insecticida es classifiquen per:

• Contacte: sistema d'obstruint els estigmes traqueals de l'insecte.
• Ingestió: Produïx enverinament en el sistema digestiu.
• Sistemàtic: Consistix que la planta absorbixca l'insecticida fent que quan l'animal s'alimente d'est muiga.
• Inhalació o asfixiants: Asfíxia a l'insecte.
• Atracció i repulsió: Actua atraent a l'insecte a provar la planta, una volta l'insecte es troba en la mateixa esta causa que l'insecte senta oix i s'allunte. Degut a que estos insecticida han causat una gran alarma pels seus efectes migambientals estos han tractat de ser substituïts per insecticida ecològics per a que siga menor l'efecte negatiu que tenen estos en el mig ambient.

Vore també

• Control biològic
• Maneig de plagues
• Maneig integrat de plagues
• Plaga de talps en Castella i Lleó de 2007
• Endoterapia vegetal

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Plaga en el Viccionari. Plantilla:RAER Plantilla:Wikiversidad