Planta voluble

Una planta voluble és una trepadora o enredadera, l'orgue de la qual de fixació és un talle, cridat "talle voluble". No són tallos desenrollats específicament per a eixa funció, com els zarcillos caulinares, sino tallos herbáceos, prims i flexibles que, en recolzar-se en un soport, escomencen a realisar moviments helicoidals cridats de circumnutaació[1] al voltant d'ell i eixercint una gran pressió cap a dins.[2]
Depenent de l'espècie els tallos poden girar (enroscarse) en sentit horari (Phaseolus coccineus o les espècies de convolvulus), o en sentit antihorario (Phaseolus vulgaris o les madreselvas). Algunes espècies, com el lúpulo (Humulus lupulus), tenen pèls o tricomas en gancho que milloren el seu agarre a les estructures sobre les que estan trepant. Cada espècie només pot trepar en soports d'un determinat diàmetro, ya que si este és molt gros es torna inestable i pert l'agarre. Si aplega al punt de tornar-se mecánicament inestable emet tallos prims en entrenudos molt llarcs i en poques fulls cridats "runners" (corredors) que busquen el soport adequat començant els moviments de circumnutaació, que poden ser molt ràpits, per a trepar. Llavors el brot comença a emetre entrenudos més curts i en més fulls.[2]
-
L:Talle en gir antihorario
R:talle en gir horari -
Phaseolus coccineus es enrosca en sentit horari
-
Els tallos de Fockea edulis es enroscan en sentit antihorario
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planta voluble» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.