Poble polac
El poble polac o simplement els polacs (Plantilla:Lang-pl, singular Polak) són un poble eslau occidental d'Europa Central, concentrat principalment entorn al territori de l'actual Polònia. A voltes, es definix als polacs com un poble que compartix una cultura polaca comuna i que descendix de polacs. La seua principal religió és el catolicisme. El terme «polac» també pot utilisar-se sense contingut ètnic per a referir-se als ciutadans de Polònia al marge del seu etnicidad. Existix una important diàspora polaca en Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia.
No existix una definició comunament acceptada de la significació de «polac». D'acort en el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polaca comprén a tots els ciutadans de Polònia. No obstant, com en la majoria dels països europeus, moltes persones llimiten eixe grup als parlants natius del idioma polac, persones que compartixen certes costums i tradicions o persones que compartix un trasfondo ètnic originari de Polònia. Per lo que es referix als seus orígens, el nom de la nació té un orige indoeuropeo, derivat de pele; pole,[1] que significa planura. Els polacs pertanyen al grup lechítico. Els polonos de Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia altomedieval i varen conseguir unir a moltes atres tribus eslaves occidentals baixe el govern de lo que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. La paraula polaca per a designar al poble és Polak (masculí) i Polka (femení).
Estadístiques
[editar | editar còdic]
Els polacs constituïxen en població el sext major grup nacional d'Europa.[2] Les estimacions varien en funció de les fonts, encara que les senyes disponibles sugerixen un número total d'uns 60 millons de persones en tot lo món (dels que uns 21 millons viuen fòra de Polònia, molts dels quals són ciutadans polacs). En Polònia viuen uns 39 millons de polacs. Hi ha minories polaques en els països veïns, incloent Alemània, i les minories indígenes de la República Checa, Lituània, Ucrània i Bielorússia. També existixen minories en els antics territoris del Regne de Polònia, en llocs com Letònia i Moldàvia. També es troba una minoria polaca en Rússia, procedent de la població polaca que va habitar en eixe país durant sigles i els que varen ser deportats a la força despuix de la Segona Guerra Mundial; el número total de polacs en lo que va anar l'antiga Unió Soviètica s'estima en fins a 3 millons.[3]
El vocablo «Polònia» normalment s'utilisa en Polònia per a referir-se a les persones d'orige polac que viuen fòra de les fronteres del país. Existix una notable diàspora polaca en els Estats Units, Canadà i Brasil. França ha tingut una relació d'importància en Polònia a lo llarc de l'història i existix una minoria rellevant de descendents de polacs, que han vixcut en el país gal des de el XVIII. A principis de el XX hi havia més d'un milló de polacs assentats en França, un número que es va incrementar en els refugiats que fugien de l'ocupació nazi o posteriorment del règim soviètic. Hui al voltant d'un millon de polacs viuen en el França.[4]
En Estats Units, un gran número d'immigrants polacs es va assentar en Chicago, Ohio, Detroit, Nova York, Orlando, Pittsburgh, Buffalo i Nova Anglaterra. La major concentració de polacs en els Estats Units es troba en New Britain, Connecticut. La majoria dels polacs de Canadà varen aplegar despuix de la Segona Guerra Mundial. El número d'immigrants polacs va aumentar entre 1945 i 1970, i novament despuix de la caiguda del comunisme en 1989. En Brasil, la majoria dels immigrants polacs es varen assentar en l'estat de Paraná. La ciutat de Curitiba té la segona major població de la diàspora polaca en el món (despuix de Chicago) i la música, cuina i cultura polaca són populars en la regió. En els últims anys, en acabant de que Polònia ingressara en l'Unió Europea, molts polacs han emigrat a països com Irlanda, a on s'estima que viuen uns 200.000 treballadors polacs. En el Regne Unit s'estima que han emigrat uns 500.000 polacs. La comunitat polaca de Noruega s'ha incrementat fins als 120.000 individus, representat la major població immigrant del país.
Abans de la Segona Guerra Mundial, Polònia tenia la major població judeua d'Europa. Molts polacs judeus es varen fer seguidors del moviment sioniste i varen emigrar a Israel abans i despuix de la creació de l'estat, constituint el principal lloc d'orige de la majoria dels israelites judeus.
Actualment, en l'Unió Europea, formada per 27 estats, dels que huit són països d'Europa Central o Oriental, els polacs són els més mòvils, en un número considerable d'immigrants polacs que han emigrat a casi tots els països de l'Unió, integrant-se en el mercat laboral europeu.
Tribus polaques
[editar | editar còdic]La següent llista mostra les tribus polaques que varen habitar en les terres de l'antic Regne de Polònia en l'Alta Edat Mija. Algunes d'elles han continuat sent pobles separats mentres que unes atres s'han assimilat en la cultura de Polònia.[5][6][7]
|
|
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "fr. pal, pele, altd. pal, pael, dn. pael, sw. pale, isl. pall, bre. pal, peul, it. pol, pole, pila, [in:] A dictionary of the Anglo-Saxon languages. Joseph Bosworth. S.275.; planus, plain, flat; from Indo- Germanic pele, flat, to spread, also the root of words like pla, floor, and field. [in:] John Hejduk. Soundings. 1993. p. 399"; "the root pele is the source of the English words "field" and "floor". The root "plak" is the source of the English word "flake" [in:] Loren Edward Meierding. Ace the Verbal on the SAT. 2005. p. 82
- ↑ NationMaster.com 2003-2008. People Statistics: Population (most recent) by country. Retrieved 2008-01-25.
- ↑ Gil Loescher, Beyond Charity: International Cooperation and the Global Refugee Crisis, published by the University of Oxford Press US, 1993, 1996. ISBN 0-19-510294-0. Retrieved 12-12-2007.
- ↑ «Relations bilatérales» (en fr). France Diplomatie - Ministère de l'Europe et dones Affaires étrangères. Consultat el 2023-10-17.
- ↑ Raymond Breton, National Survival in Dependent Societies: Social Change in Canada and Poland, McGill-Queen's Press - MQUP, 1990, p. 106,ISBN 0-88629-127-5 Google Books
- ↑ John Blacking, Anna Czekanowska, Polish Folk Music: Slavonic Heritage - Polish Tradition - Contemporary Trends, Cambridge University Press, 2006, p. 3, ISBN 0-521-02797-7 Google Books
- ↑ Jerzy Strzelczyk [in:] The New Cambridge Medieval History, Cambridge University Press, 1999, p. 521-522 ISBN 0-521-36447-7 Google Books; Robert Machray, The Problem of Upper Silesia, G. Allen & Unwin ltd. 1945, p. 13 Google Books; Paul Wagret, Helga S. B. Harrison, Poland, Nagel, 1964, p. 231. Google Books
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Birmingham News [1] archivat en Wayback Machine.
- Anglo-Polish Ràdio ORLA.fm
- History of Polish war veterans being admitted to Canada after World War II
- Federation of Poles in Great Britain
- Firmy i Organizacje Polonijne [2] archivat en Wayback Machine. (Polònia Directory: Firms, Companies and Organizations) [3] archivat en Wayback Machine.
- Polish Heritage Trust of New Zealand
- Polacy w Wielkiej Brytanii, Polish Community in the UK
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo polaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.