Poble quechua
Els quechuas o quichuas són varis grup ètnics indígenes originaris de la cordillera dels Vages i part de l'Amazònia en els actuals Perú, Bolívia i Equador que parlen alguna de les llengües quechuas, estos en la expanción del Imperi incaico han tingut una notable influència des de l'actual Colòmbia fins a Chile i Argentina.[1] El terme és usat a voltes com macroetnónimo per a referir a tots els pobles quechuas en el seu conjunt. Jurídicament, els quechuas són reconeguts com una nació en Bolívia,[2] mentres que els quichuas (tb. escrit kichwa) lo són com una «nacionalitat indígena» en Equador.[3]
El nom deriva del quechua, família llingüística estesa per gran part de la regió andina suramericana i relacionada en l'Imperi incaico. El dialecte quechua més comú és el quechua meridional, els huaylas parlen quechua ancashino, els quichuas del Equador parlen quichua norteny; en Colòmbia, els ingas parlen el quechua inga.
La paraula quechua per a un parlant de quechua és runa o nuna ('persona'); el plural és runakuna o nunakuna ('gent'). Els parlants de quechua es diuen a sí mateixos runa —traduït simplement com a 'persona'.[4]
Alguns subgrups quechuas importants són:
- El poble chanca, que viu en les regions d'Huancavelica, Ayacucho i Apurímac, del Perú.
- El poble huanca de la regió de Junín, en Perú, que parlaven quechua abans que els incas.
- Els chinchas, un regne mercantil extint de la regió d'Ica, en Perú.
- Els cañaris del Equador, que varen adoptar l'idioma quechua dels incas.
Demografia
[editar | editar còdic]| País | Població quechua | Any del cens | Referència |
| Argentina | 52 154 | 2022 | [5] |
| Bolívia | 1 646 811 | 2022 | [6] |
| Chile | 46 519 | 2024 | [7] |
| Equador | 1 087 548 | 2022 | [8] |
| Perú | 5 176 809 | 2017 | [9][10] |
| Colòmbia | 19 561 | 2018 |
Quechuas en Peru
[editar | editar còdic]Actualment els pobles quechuas en el Perú són un conjunt gran i divers de poblacions andinas de llarga data, que tenen com a idioma matern el quechua, en les seues distintes varietats. Encara que no són les esta Nacional de Llars (ENAHO) de 2015, revela que el 23,2 % de la població nacional, es considera quechua «pels seus antepassats i d'acort a les seues costums».[11]
Quechuas en Bolívia
[editar | editar còdic]La població que es va identificar com quechua en el cens bolivià de 2001 va ser d'1 555 641 persones. Este número va descendir a 1 281 116 en el cens de 2012.[12]
Quechuas en Chile
[editar | editar còdic]El poble Quechua es va establir en la zona precordillerana i altiplánica, territori que compartix en el poble aimara. El poble quechua en el territori chilé representa un grup minoritari que tempranamente i en distints periodos ha poblat la zona nort (Ollagüe) en la Regió d'Antofagasta.
Despuix del procés de domesticació de plantes i animals, la zona d'Ollagüe va ser ocupada —de manera dispersa— per grups de pastors vinculats culturalment als habitants del altiplano bolivià confrontant, particularment en Lípez. Consolidat el sistema de vida agropastoril, entre els anys 900 al 1380 d. C., es va continuar ocupant el sector oest del salar Sant Martín, que ademés de la caça de guanacs i avifauna, varen assegurar la supervivència i reproducció de les raberes de flames i alpacas.
Una volta anexat este territori a l'Estat chilé —despuix de la guerra del Pacífic—, es transita un sistema de dominació neocolonial —sostingut per l'Estat bolivià— marcat per l'impost a la terra dels indígenes, a una economia capitalista d'enclavament centrada en la mineria.
Les poblacions pastoriles d'Ollagüe comencen a vincular-se al desenroll de la mineria baix diferents modalitats, ya siga venent els seus productes pecuaris als centres miners o, una volta iniciat el funcionament de les azufreras i l'explotació del coure a gran escala, en la venda de combustible vegetal —llareta— a estos centres miners. En este context, el treball agrícola estarà condicionat per les restriccions que impon el mig ambient —puna àrida salada, escasses precipitacions i un règim tèrmic extrem.
El poblat d'Ollagüe, es va constituir al voltant de l'última estació del mateix nom del ferrocarril Antofagasta-Bolívia, la que junt a Sant Pedro, és l'estació més important del tram comprés entre Calama i la frontera.[13]
En Chile, el poble quechua està reconegut per la Llei N° 19.253 de 1993 (més coneguda com la Llei Indígena). En l'actualitat, hi ha parlants de quechua en les regions d'Arica i Parinacota, Tarapacá, Antofagasta i la Regió Metropolitana.[14] Segons el cens de 2017, la població quechua és de 33.868 persones,[14] i segons senyes de la CONADI, existixen 10 comunitats indígenes registrades d'este poble, que comprenen a 317 famílies i 815 socis en total.
Quechuas en Argentina
[editar | editar còdic]L'Enquesta Complementària de Pobles Indígenes (ECPI) 2004–2005, complementària del Cens Nacional de Població, Llars i Vivendes 2001 d'Argentina, va donar com a resultat que es varen reconéixer i/o descendixen en primera generació del poble quechua 6739 persones en la província de Jujuy.[15]
El Cens Nacional de Població de 2010 en Argentina va revelar l'existència de 55 493 persones que es autoreconocieron com quechuas en tot el país, 19 630 en el Gran Buenos Aires, 9856 en la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, 8448 en l'interior de la Província de Buenos Aires, 4391 en la de Mendoza, 3137 en la de Còrdova, 2105 en la de Santa Fe, 190 852 en la de Jujuy, 815 en la de Santiago del Estero, 675 en la de Chubut, 661 en la de San Luis, 36 658 en la de Tucumán, 513 en la de Riu Negre, 420 en la del Neuquén, 399 en la de Catamarca, 364 en la de Santa Creu, 300 en la d'Entre Rius, 293 en la de La Rioja, 213 en la de La Pampa, 201 en la de Terra del Fòc, 199 en la de Sant Joan, 159 en la del Chaco i 140 en la de Corrents.[16][17]
Cultura
[editar | editar còdic]Artesania
[editar | editar còdic]L'art textil
[editar | editar còdic]Els diversos estudis històrics constaten una tradició textil en els vages que antecedix a la nostra era. Les fibres utilisades pels quechuas tradicionalment poden ser d'orige vegetal (cotó) o animal (fibres d'alpaca o vicuña). Una constant en l'art textil quechua és la considerable pèrdua de les pràctiques antigues de teñir sobre la base de tenyides vegetals i minerals, canviant paulatinament estes tenyides i tantes coses més que havien artificials; a pesar d'açò algunes comunitats conserven les tradicions de teñir ancestrals. Igualment les tècniques utilisades en l'antiguetat han anat canviant introduint des de la colónia tècniques occidentals com el teixit a pedal, entre uns atres.[18] L'art textil en Bolívia, Equador i Perú va ser estudiat minuciosament pel etnohistoriador ucranià John Murra.
En les comunitats de l'Equador destaquen les chalinas jaspeades en la ciutat de Conca, les estores de punts nugats elaborats en la localitat de Guano, ademés dels tapissos de cotó i els brodats de la província de Cañar. La zona d'Otavalo va tindre una tradició textil anterior als incas, en la civilisació dels cares, les tradicions textils preincaicas varen ser segons el cotó i en l'arribada dels incas es va introduir les fibres animals. La tradició textil d'Otavalo i la calitat de les seues peces textils va ser la causant del progrés d'aquella zona durant el virreinato del Perú. Cap als anys xixanta, es va iniciar una diversificació textil sobre dissenys, incloent també (per motius turístics) dissenys d'inspiració azteca i europeus, tenint en conte que les comunitats quechua d'Otavalo pràcticament monopolisen la producció textil indígena de l'Equador, ademés de ser part obligada dels corredors turístics d'eixe país.[18]
En el cas dels quechuas del Perú, la tradició textil també té característiques particulars que tenen variants regionals molt marcades. John Murra va afirmar que en el Perú l'art textil era com un sagell d'identificació entre les comunitats andinas. La comunitat quechua de l'illa de Taquile és una de tants grups quechuas que destaquen pel seu art textil, l'art textil de Taquile va ser proclamat per l'Unesco com Obra mestra del patrimoni oral i intangible de la Humanitat en 2005 i posteriorment inscrit en la Llesta representativa del patrimoni immaterial de la Humanitat. L'art textil taquileño destaca pel cinturó calendari, que és una peça d'art textil en a on el tejedor marca els principals moments de la vida agrícola i comunal de Taquile; el chullo taquileño també és un element de particular identificació ètnica puix cada varó des de molt primerenca edat deprén a teixir el seu propi chullo, a la seua volta els motius del chullo taquileño indiquen l'estatus dins de la seua comunitat.[18]
Vore també
[editar | editar còdic]- Indígenes en Equador
- Pobles del Perú
- Pobles indígenes de Bolívia
- Pobles indígenes de Chile
- Pobles indígenes d'Argentina
- Llengües quechuas
- Confederació de Pobles de la Nacionalitat Kichwa de l'Equador
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Quechuas, Elbibliote. com.
- ↑ Universitat Indígena Quechua Casimiro Huanca (Unibol Quechua). "Nació Quechua". Consultat: 21 de novembre de 2023.
- ↑ Constitució de l'Equador de 2008. Atículo 6°.
- ↑ «Language in Peru | Frommer's».
- ↑ https://www.indec.gob.ar/ftp/cuadros/poblacion/censo2022_poblacion_indigena.pdf
- ↑ «Institut nacional d'estadística de Bolívia - INE». Consultat el 23 de giner de 2011.
- ↑ «SÍNTESIS DE RESULTATS CENSE 2017». Institut Nacional d'Estadístiques.
- ↑ INEC.Consultat el 30 de juny de 2025.
- ↑ «INEI:Cens de població i vivenda 2007». Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2010. Consultat el 23 de giner de 2011.
- ↑ Lletres (Llima).90(132)
- 41–70.ISSN 2071-5072.doi:10.30920/lletres.90.132.2.Consultat el 24 de juny de 2020.
- ↑ «Base de Senyes de Pobles Indígenes o Originaris.». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2017. Consultat el 26 d'abril de 2017.
- ↑ Senyes comparatives de la població indígena, censos de població, 2001 I 2012.
- ↑ «Poble Quechua - Pobles Originaris de Chile Ser Indigena». www. beingindigenous. org. Consultat el 2023-05-26.
- ↑ 14,0 14,1 «Llengua quechua | Subdirecció Nacional de Pobles Originaris». www. pueblosoriginarios. gob. cl. Consultat el 2025-05-09.
- ↑ Institut Nacional d'Assunts Indígenes (INAI). Informació estadística
- ↑ «Quadre 2. Població indígena o descendent de pobles indígenes o originaris en vivendes particulars per sexe, segons poble indígena. Total del país. Any 2010. Pág. 281». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2016. Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ «INDEC 2010. Pobles originaris. Regió Noroest Argentí.». Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2015. Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 De Vides, Anath Ariel (2002): Memòria textil i indústria del recort en els Vages: identitats a prova del turisme en Perú, Bolívia i Equador (pág. 92). Quito: Abya-Yala, 2002.
Plantilla:Format de referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo quechua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.