Podarcis vaucheri

lagartija andalusa (Podarcis vaucheri)

La lagartija andalusa (Podarcis vaucheri) és una espècie de reptil escamoso de la família Lacertidae que viu al sur d'Espanya i nort d'Àfrica. Esta espècie va ser considerada com una subespecie de Podarcis hispanicus.

Descripció

El ranc de tamanys més comú entre els machos varia entre 4,2 i 5,9 centímetros de la punta del morro a la cloaca, encara que alguns individus poden alcançar els 6,5 cm. Les femelles, més menudes i gráciles, medixen de 4,1 a 5,7 cm. La coa pot aplegar a alcançar fins a 10 centímetros, pràcticament el doble que el restant del cos. De la mateixa manera que en atres reptils emparentats, part d'esta es desprén i mou frenèticament quan és atrapada per un depredador, permetent escapar a la lagartija. Ademés d'en el tamany i la corpulencia, els machos es diferencien de les femelles pel seu cap massiu, triangular i d'escamas més marcades, aixina com en la major llongitut de les pates, sobretot les atrasseres.

El color i dibuix de la pell varia enormement d'una zona a una atra i inclús entre individus d'una mateixa població. Per lo general és pardo-verdoso, a voltes rojós en la zona de l'esquena, coll i cap. En estos llocs poden aparéixer moteaduras o retículas, alguna cosa característic dels machos. Predomina la presència de bandes laterals, especialment en les femelles, entre les que destaquen dos grosses i obscures que poden anar perfilades per atres groguenques més primes. El pit, aplanado, és de color groguenc i presenta menys escamas ventrales en machos (25-30) que en femelles (28-36). La coa també posseïx un ranc de colors enormement variable (pardo, verdoso, rojós, groguenc o inclús azulada característica pròpia dels eixemplars jovenils), podent ser uniforme, en dos colors distints o inclús en taques obscures alineades a tot lo llarc de la mateixa.

Hàbitat

Esta lagartija abunda en major freqüència en terrenys rocosos o pedregosos, a on conte de forma simultànea en plataformes a on prendre el sol i refugis a on amagar-se en cas de perill. En zones rurals habita també en cases i murs de pedra que li proporcionen les mateixes característiques; es troba també en àrees de bosc, praderia i xara, encara que algunes activitats humanes associades a la agricultura extensiva poden haver-la fet desaparéixer d'algunes zones,no mostren un autèntic comportament territorial.

Els eixemplars d'esta espècie no hibernan realment, sino que es mantenen actius la major part de l'any. Solament l'existència d'episodis realment frets en el hivern poden forçar-los a no abandonar els seus refugis durant un temps.

Depreda sobretot insectes i aràcnits de menys de 25 mm de llongitut, tant en terra com sobre els arbres. A la seua volta, és presa de múltiples depredadors entre els que s'inclouen el fardacho ocelado, vàries culebras, aus i mamífers carnívors.

Reproducció

L'época de celosia es produïx entre març i juny, época en que resulten més visibles. Els machos es tornen més actius i barallen entre sí, tractant de mantindre alluntats als seus competidors de les femelles. Despuix d'assegurar-se del seu triumfo, el vencedor protagonisa unes còpules que poden aplegar a durar una hora, encara que generalment són més breus.

A lo llarc d'estos mesos, les femelles realisen vàries posades que oscilen entre 1 i 5 ous que es incuban en la calor de l'ambient entre 40 i 80 dies. Les crío naixen en el cos pardo i la coa verda-azulada, per #lo que poden confondre's en les del seu parent la lagartija gallega (Podarcis bocagei), d'aspecte molt similar. La madurea sexual no aplega fins al segon any de vida, quan ronden els 4'5 centímetros.

Referències

• Podarcis vaucheri en Carrascal, L. M. Salvador, A. (Eds). Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols. Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit. Espanya.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Podarcis vaucheri.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Podarcis vaucheri.