Anar al contingut

Podsolización

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Podsolisación és una forma extrema de lixiviación que provoca l'eluviación de sesquióxidos de ferro i alumini.[1] Es reconeix en general un rol de la matèria orgànica del sol en la podsolización encara que en detalle s'han propost varis processos biogeoquímics.[2] Alguns d'estos processos, encara que semblen contradictoris entre sí, podrien operar de forma simultànea.[2]

El procés generalment ocorre en àrees a on la precipitació és major que la transpiració. Els minerals s'eliminen per mig d'un procés conegut com lixiviación.

Quan la matèria orgànica es descompon, es lliberen nutrients, pero al mateix temps es lliberen àcit orgànics. Estos àcit orgànics són coneguts com agents quelantes. Molts sols podsol es formen baix dels boscs de coníferes, el fet de que els pins siguen de full perenne provoca una capa de fulleram molt prima que inhibix la producció d'humus. Com a resultat es produïx un mor humus àcit (pH 4,5) que aporta una major cantitat d'agents quelantes.[3]

Horisó A

[editar | editar còdic]

En la podsolización, els agents quelantes descomponen l'argila i lliberen minerals com el ferro i l'alumini. Quan el ferro i l'alumini es hidratan es convertixen en sesquióxidos. Els sesquióxidos es translocan des de l'Horisó A, una zona de llavat exterior, a l'Horisó B, una zona d'iluviación. Moltes bases com calcio i potassi també es lixivian de la zona junt en matèria orgànica i sílice. A sovint, els minerals com el cuarzo i la sílice es queden arrere en l'horisó A. Lo que és significativament diferent dels podsoles en comparació a atres sols és que la part inferior de l'horisó As coneix com a horisó AE, que és un àrea eluviada que ha perdut sesquióxidos. Sol ser de color gris cendra.[4]

Horisó B

[editar | editar còdic]

L'Horisó B té una capa obscura a on els minerals, la matèria orgànica i les bases estan sent iluviados (llavats/acumulats). Baix d'açò hi ha una capa roja/taronja de depòsit de sesquióxidos de ferro i alumini. Algunes bases permaneixen en el sol, encara que unes atres poden perdre-se pel fluix continu. En molts podsols, es creen Iron Pans. Açò pot causar un anegamiento que després pot saturar l'horisó A i provocar un motejat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Encyclopedia of Soils in the Environment, 2005
  2. 2,0 2,1 (2000).Geoderma.94(2-4)
    91-197.doi:10.1016/S0016-7061(99)00036-1.
  3. Rode, Alexei Andreevich. (1935). «To the problem of the degree of podzolization of soils». Studies in the genesis and geography of soils. Actes de l'Acadèmia de Ciències de l'Unió Soviètica, pp. 55-70.
  4. Fritz., Scheffer (2010). Lehrbuch der Bodenkunde, 16. Aufl edició, Heidelberg: Spektrum, Akad. Verl. OCLC 506415938. ISBN 9783827414441.