Anar al contingut

Pogonomyrmex barbatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
formiga cosechadora roja (Pogonomyrmex barbatus)


La formiga cosechadora roja,[1] també coneguda com a formiga colorada,[2] (Pogonomyrmex barbatus) és una espècie pertanyent a la família Formicidae. Es distribuïx tant en Mèxic com en Estats Units.

Característiques

[editar | editar còdic]

Generalment estos insectes són fàcils de distinguir pel color roig dels seus cossos, encara que variacions en la seua tonalitat poden dur a confusions en l'espècie Pogonomyrmex rugosus, la diferència està en que esta última és d'un to més obscur en un contrast clar. Una forma més segura de diferenciar-les és per mig de la rugosidad cefàlica, sent l'espècie Pogonomyrmex barbatus d'un aspecte menys rugoso.[3]

Jerarquia social

[editar | editar còdic]

La societat que conformen les formigues cosechadoras roges es dividixen en quatre castes:[4]

  • Reines: Són femelles fèrtils encarregades d'iniciar la colónia apareándose en un o més mascles i posteriorment posant ous.
  • Princeses: Femelles aladas en potencial per a reproduir-se pero encara no fecundadas, naixcudes en la colónia.
  • Machos: Són formigues aladas una miqueta més grans que les formigues obreres, són els encarregats de fertilizar a les reines. El seu destí despuix del vol nupcial és la mort.
  • Obreres: Són femelles estèrils que s'encarreguen del restant de tasques de la colónia.

Esta espècie carix de soldats com a moltes atres, per lo tant les mateixes obreres tenen en la seua responsabilitat la defensa del formiguer, tenen unes fortes mandíbules i un aguijón que en la majoria dels casos serà molt dolorós causant inflamació i ardor.cita requerida

Els nius d'esta espècie són fàcilment identificables degut a que posseïxen un montícul d'1 metro de diàmetro i de forma cònica. Les formigues reduïxen la vegetació que rodeja al niu en forma circular, ademés de que, en general, l'exterior del niu està constituït per grava formant un túmulo.[5] Les explicacions sobre la funció del túmulo van des d'un simple femer a on les formigues deixen lo que no poden digerir, fins a una espècie de regulador que servix per a capturar els rajos del sol i controlar la temperatura del niu.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie està present en el suroest dels Estats Units (Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Arizona, Califòrnia i Texas) i Mèxic, sent molt abundant en este últim país, i es troba principalment en les seues regions nort i centre-sur.[2] Entre els seus hàbitats es troben les zones àrides com els deserts, les praderies, i els boscs de pins i d'acacias.[3]

Alimentació

[editar | editar còdic]

Són formigues granívoras, mengen llavors de diverses herbáceas de les famílies Amaryllidaceae, Anacardiaceae, Gramineae i Geraniaceae. No obstant, també recolecten llavors pertanyents a cactáceas com és el cas del gènero Opuntia.[6]

Les colónies de Pogonomyrmex barbatus tendixen a canviar el modo de forrajeo dins de la vegetació en columnes, grups o individualment depenent de l'abundància de llavors i aixina obtindre la major cantitat d'aliment durant els restringits periodos de recolecció. Estes colónies també poden ser afectades per diversos factors físics com la humitat i la temperatura.[6] En atres situacions, la colónia pot vore's obligada a dependre de les seues extenses reserves d'aliments. Les llavors poden almagasenar-se en el niu durant mesos o inclús varis anys.[7]

Pogonomyrmex barbatus és una espècie molt habituada als diferents tipos de vegetació. L'almagasenament de llavors els permet mantindre's en hàbitats en oscilacions estacionals en l'intensitat dels factors en el seu ambient i disponibilitat d'aliments, debido a ello la seua extensa distribució.[8]

Cicle de la colónia

[editar | editar còdic]

El cicle de la colónia d'esta espècie consistix en 4 estats:[9]

  • Estat de fundació: En finalisar el vol nupcial, la femella regna busca un entorn adequat per a poder anidar i aixina formar una nova generació d'obreres.
  • Estat d'adult: Quan les formigues obreres han alcançat la madurea s'encarreguen de forrajear, reduir la vegetació, expandir el formiguer i cuidar la descendència que la reina seguix produint.
  • Estat ergonòmic: La colónia s'emfatisarà exclusivament en l'aument del número d'obreres.
  • Estat reproductiu: Finalment, quan la colónia ha creixcut i produït noves femelles i mascles reproductors, començarà el vol nupcial i, per tant, la creació de noves colónies.

Criança

[editar | editar còdic]
  • Criança d'una reina: Per a desenrollar la formicultura, les reines de Pogonomyrmex barbatus són fàcils de trobar despuix del vol nupcial (despuix d'una pluja en un dia calorós, especialment en estiu), pel seu número i el seu color. Estes es poden trobar deambulant en el terreny humit (uns dies despuix del vol), pero conforme transcorre el temps es fa més difícil trobar-les ya que excaven caus. El seu niu té forma de volcà i es va fent més profunt a mida que el temps transcorre.
  • Menjar: La reina d'esta espècie, una volta que s'enterra no necessita menjar, ya que sobreviu a pur de reserves corporals, per #lo que no és estrictament necessari alimentar-la, encara que es pot donar una miqueta de menjar (uns quants grans de sucre o una llavor de pastura) per a assegurar-nos de que estiga forta per a tindre una bona i ràpida postura, ademés, per a aumentar les provabilitats de sobrevivencia és recomanable donar de menjar una miqueta.
  • Temperatura: El criador nortamericà Robert A. Johnson nos diu "esta espècie es desenrolla millor en temperatures de 30°C o majors, pero la temperatura ideal és 35 °C, algunes poden soportar temperatures de més de 40 °C", la temperatura influencia d'una manera molt directa a la reina i al desenroll de la colónia, com nos diu Robert A. Johnson "les primeres obreres d'una reina tarden de 3 a 4 semanes en completar el seu desenroll a 30 °C, pero si la temperatura cau a 25 °C este temps es pot duplicar".
  • Humitat: La humitat del niu de la reina deu ser de moderada a alta, pero quan les primeres obreres ixquen, la humitat tindrà que ser reduïda, ya que esta formiga es familiariza més en les altes temperatures.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Formiga Cosechadora Roja». Naturaliste. Consultat el 24 de setembre de 2019.
  2. 2,0 2,1 «Formiga cosechadora roja (Pogonomyrmex barbatus)». EncicloVida. Consultat el 19 de febrer de 2020.
  3. 3,0 3,1 «Pogonomyrmex barbatus - AntWiki» (en en). www.antwiki.org. Consultat el 21 de setembre de 2019.
  4. «Characterization of polymorphic microsatellite loci in the ret harvester ant, Pogonomyrmex barbatus».Molecular Ecology Notes.(2)
    302-303.doi:10.1046/j.1471-8286.2002.00243.x.Consultat el 10 de giner de 2020.
  5. EL_Santiago_Perez_VC_Roses_Espinoza_i_L_Hernandez_Lopez_compiladors_Memòries_de el_I_Fòrum_de_Coneiximent_Use_i_Gestion_de el_Area_Natural_Protegida_Serra_de_Quila_130_pp_Universi/links/5afb8291a6fdccacab191f83/Villavicencio-Garcia-R-Al-Santiago-Perez-VC-Roses-Espinoza-i-L-Hernandez-Lopez-compiladors-Memòries-del-I-Fòrum-de-Coneiximent-Use-i-Gestion-del-Area-Natural-Protegida-Serra-de-Quila-130-pp-Uni.pdf#page=67 «DIVERSITAT DE FORMIGUES (INSECTA: HYMENOPTERA: FORMICIDAE) DE L'ÀREA NATURAL PROTEGIDA SERRA DE QUILA, JALISCO, MÈXIC».Serra de Quila.
  6. 6,0 6,1 «Variació estacional de la dieta de Pogonomyrmex barbatus (Hymenoptera: Formicidae) en nopaleras del centre de Mèxic».Folia Entomológica Mexicana N°80.Consultat el 10 de giner de 2020.
  7. «The short-term regulation of foraging in harvester ants».Behavioral Ecology.19(1)
    217-222.doi:10.1093/beheco/arm125.
  8. «Formigues (Hymenoptera: Formicidae) del Cerro de la Culebra, Arandas, Jalisco, Mèxic».Dugesiana.19(2)
    151-155.Consultat el 10 de giner de 2020.
  9. «Biodiversitat de formigues en Mèxic».Revista Mexicana de Biodiversitat.Consultat el 10 de giner de 2020.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]