Pols gasificante
La pols gasificante, pols de hornear (baking powder en anglés), o impulsor, també conegut erròneament com a rent químic, és un agent químic que permet donar esponjosidad a una massa per una reacció química que llibera diòxit de carbono, de forma relativament similar a les rents en els processos de fermentació alcohòlica. No deu confudirse en la rent (que són foncs microscòpics en l'acció de levar o fermentar). S'ampra en freqüència en rebosteria, per eixemple para bizcochos. Es distinguix de la rent de forn en que el seu efecte és molt més ràpit i no fa falta esperar a que les masses leven. Per lo general el seu contingut sol ser bicarbonat de sodi i bitartrato de potassi com a agents químics leudantes.
Terminologia
[editar | editar còdic]
Estos productes es venen a sovint en el nom «rent químic», expressió també utilisada freqüentment en francés (levure chimique) pero mai en anglés que usa el terme «pols de hornear» (baking powder). Esta primera denominació és incorrecta ya que el terme «rent» es reserva als foncs unicelulars que levan,[1] de manera que «si és rent, no pot ser química i si és química no és rent».[2] En alguns països és coneguda com royal[3] o róyal[4] com a conseqüència de la popularisació de la marca anglesa "Royal baking powder" («Real pols de hornear») que pertany a la multinacional Mondelēz des de 2017.
Història
[editar | editar còdic]Ya en el XVIII es varen escomençar a buscar noves formes de leudar el pa; d'esta forma la cuinera Amelia Simmons en l'any 1796 en el seu llibre denominat "American cookery" descriu ya receptes que ampren carbonat de potassi (potasa) que en ser alcalino i reaccionar en els components àcits de la massa produïx diòxit de carbono, un fenomen similar a l'observat en els rent,[5] fent de precursor del gasificante que posteriorment aplegaria entre el periodo que va des de 1830 i 1850.
L'operació en este tipo de pols gasificantes va fer que molts dels seus promotors acabaren promovent una empresa. Un dels primers inventors va ser el químic anglés Alfred Bird que va crear una empresa denominada Bird and Sons Ltd., de la mateixa forma el farmacólogo alemà August Oetker va escomençar a vendre estes mescles (en alemà: "Backpulver") a les ames de casa alemanes en 1891, aplegant a patentar la fòrmula en 1903. Eben Norton Horsford, un estudiant de Justus von Liebig va desenrollar una fòrmula especial a la que va donar el nom en honor del Comte de Rumford: "Horsford's Yeast Powder". Es va dedicar a investigar la forma dels recipients i va poder comprovar que les llandes de metal eren les més adequades per a mantindre la mescla fòra de la humitat ambiental. En 1869 es pot dir que ya es comercialisava gasificante tal i com la coneixem en l'actualitat[6]
en l'any 1889 els químics William M. Wright (1851-1931) i George Campbell Rew (1869-1924) desenrollen la pols gasificante de "doble acció" que escomencen la seua acció en la massa i repetixen en el forn, varen comercialisar el seu palés baix la denominació: "Calumet Baking Powder".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ a-rent El Jurat de la Publicitat conclou que el rent químic no deuria vendre's com a rent
- ↑ royal | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
- ↑ «róyal | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-20.
- ↑ Simmons, Amelia. "American Cookery". Oxford University Press, 1958
- ↑ American Chemical Society.Consultat el 3 d'octubre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polvo gasificante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.