Pomacea diffusa

Archiu:Pomacea diffusa shell.jpg

Pomacea diffusa (Pomacea diffusa)

Pomacea diffusa és una espècie de molusc gasteròpode dulceacuícola que integra el gènero Pomacea de la família Ampullariidae. És denominat comunament caragol poma o ampularia. Habita en ambients aquàtics en regions càlides del centre-nort d'Amèrica del Sur. Presenten una gran varietat de colors en les seues closques.

Distribució i hàbitat

La distribució original d'esta espècie comprén ambients aquàtics en aigües estancades o lénticas, en regions càlides del centre-nort d'Amèrica del Sur, en la conca de l'Amazones de Brasil, Bolívia i Perú. Les gelades constituïxen un limitante per a la seua existència, per lo que és característic de chapulls de clima tropical o semitropical.

Distribució antrópica

Pomacea diffusa va ser introduïda en el archipèlec hawaiano en la década de 1960. A principis de la década de 1980 va conseguir invadir chapulls de la Florida, EE. UU., i en la mateixa década va fer lo propi en ambients aquàtics de la Índia i el Surest Asiàtic. Segons estudis genètics comparatius, la població nortamericana d'esta espècie que habita en la Florida, de la mateixa manera que l'introduïda en Cuba, s'origina de l'introducció d'eixemplars provinents del Brasil, específicament de Belém.

En ser comercialisat en tendes d'acuarismo, es produïxen lliberacions en ambients aquàtics molt lluntans a la seua distribució original, i allí a on les condicions ambientals ho permeten, l'espècie s'establix en el nou hàbitat i desenrolla poblacions invasivas les que es convertixen en plagues en danyar cultius o espècies locals.

Taxonomia i característiques

Pomacea diffusa va ser descrita originalment en l'any 1957 pel malacólogo Werner Blume. La localitat de l'eixemplar tipo de Pomacea diffusa es troba en la ciutat de Santa Creu de la Serra, departament de Santa Creu, Bolívia. Li l'inclou en el subgénero Pomacea.

Esta espècie era tractada com una subespecie Pomacea bridgesii (Reeve, 1856), pero estudis genètics varen demostrar que són dos espècies plenes.

Característiques

Pomacea diffusa és un caragol mijà, en una agulla pronunciada i una closca de coloració obscura. La closca té de 5 a 6 verticilos. La característica més fàcil per a diferenciar a esta espècie són els "muscles" quadrats (té plana la part superior dels espirals) generats per ànguls de casi 90° en les sutures. La boca d'entrada és gran i ovalada, el melic és gran i profunt. El tamany de la closca es troba entre els 40 a 50 mm d'ample i els 45 a 65 mm d'altura. La torre espiralada és alta i forta. La coloració de la closca en els eixemplars selvats és vert a marró obscurs, en o sense bandes espirals més obscures. La coloració del cos és casi negra en taques grogues en la boca.

L'opèrcul es puga arreplegar en l'obertura, i és moderadament córneo i gros, de coloració marró en tons que varien de l'obscur al clar.

Posseïx dos tipos de respiració: el sistema de respiració branquial, situat en el costat dret del seu cos, comparable a les agallas dels peixos, el que li és útil per a respirar mentres està sumergits; ademés, en el costat esquerre, conta en un pulmó per a la respiració aérea. Esta combinació de brànquia i pulmó expandix les casetes ecològiques que pot explotar, en permetre-li habitar en aigües pobres en oxigen com a estanys de poca profunditat o bassals.

Per a reduir la vulnerabilitat a l'atac d'aus especialisades en la seua predación, conta en una adaptació, el sifón tubular, amprat per a la respiració aérea durant l'immersió, permetent a l'animal recarregar el seu pulmó en oxigen mantenint la seua closca a una profunditat adequada, lo que facilita que passe desapercebuda.

Biologia i ecologia

Per a sobreviure al periodo de condicions adverses que es produïx en l'estació seca estival, esta espècie ha desenrollat la capacitat d'estivar. Per mig d'este mecanisme l'eixemplar es retrau dins de les seues closca, sagellant el seu interior fortament en l'opèrcul, acompanyat per una disminució al mínim de totes les seues funcions corporals. En esta condició poden permanéixer de 4 a 5 mesos fins que torne la temporada plujosa.

Comportament

És un caragol moderadament amfibi. Durant el dia permaneix relativament inactiu, generalment en el fondo. Durant la nit presenta la major activitat.

Reproducció

Posseïx sexes separats; la còpula es porta a terme en l'aigua, durant la temporada de pluja. La ovoposición es produïx poc despuix del apareamiento; la femella ix de l'aigua i adherix a la vegetació aquàtica o troncs exposts al sol masses gelatinosas d'ous de coloració en tons rosats i en número variable, els que conten en una protecció calcárea. Esta característica evita la depredación dels mateixos per peixos i atres animals aquàtics. El diàmetro de l'ou es troba entre els 2,2 als 3,5 mm. Les postures totalisen entre 200 a 600 ous. Els nous caracolitos a penes naixen cauen a l'aigua.

Dieta

A diferència de Pomacea canaliculata en el qual el núcleu de la seua dieta està basat en plantes aquàtiques, no desdenyant peixos o crustacis, Pomacea diffusa el seu aliment és principalment alguívoro - detritivoro.

Predadores

En ser una espècie abundant, és un important esclavó en les cadenes alimentícies dels chapulls a on habiten, existint dos espècies d'aus que pràcticament solament s'alimenten de caragols d'este gènero. Una d'elles és el gavilà carcolero (Rostrhamus sociabilis), el qual ha desenrollat un pico en un específic gancho apical el qual permet que puga ser introduït entre l'opèrcul i la closca, d'esta manera l'animal conseguix desprendre sancer el cos del caragol, rebujant les closques intactes, les quals es van acumulant al peu de les seues apostaderos més habituals. L'atra espècie és el carao (Aramus guarauna), el qual posseïx una estratègia distinta: el seu pico no conta en el gancho apropiat, pero té una estructura forta i el seu extrem conta en una forma particularment adaptada per a perforar un sector de la closca, produint un orifici pel qual conseguix introduir en ell el pico i extraure sancer el cos del caragol, rebujant les closques, les que es diferencien de les descartades pel gavilà en presentar totes el característic forat.

En menor mida també és capturat per atres espècies d'aus, ademés de peixos, tortugues aquàtiques, mamífers aquàtics i cocodrílidos.

Importància econòmica i cultural

Acuarismo

Pomacea diffusa (en el nom de Pomacea bridgesii) és l'espècie més popular del gènero en ser amprada en aquaris tropicals, ya que és una excelent netejadora de detritos i algues. En l'aquari preferix alimentar-se de les plantes mortes o podridas i d'aliments artificials en escamas per a peixos a atacar les plantes vives, recurs que utilisa solament a falta dels anteriors, per lo que este caragol és una bona opció per a aquaris plantats. La temperatura recomentada va des dels 20 als 28 °C, en pH preferentment alt per a un adequat desenroll de la closca, sent recomanats valors entre 6,5 a 8,5.

Varietats

En relació en el color de la seua closca, partint de la tonalitat original (verda a marró obscurs) per mutacions s'han anat desenrollant en captiveri diferents varietats, en o sense bandes espirals obscures: * Violeta en groc.

• Marró rayado (var. castanya).
• Rojós i groc. Esta variant carix del color groc de base en la closca, per lo que les bandes de color púrpura - rojós no conten en el pigment groc, que normalment fa que el color es veja marró.
• Negre i groc. Esta variant carix del color marró de base en la closca, per lo que el color base groc lluïx.
• Blanco (var. marfil).
• Dorat (var. groga).
• Blau. Si be la coloració de la closca és en realitat blanca, el seu cos negre lluïx en tons blaus.

La varietat groga, generada originalment en Florida (EE. UU.), és la més coneguda en el comerç d'aquaris. La coloració del cos, de la mateixa manera que lo que ocorre en la del clafoll, existixen moltes variacions, sent des de groga clara fins a casi negra.

Com a font alimentícia humana

Anàlisis realisats a la seua carn varen tirar la següent composició:

• 46,78 % de proteïna,
• 3,59 % de grassa,
• 15,04 % de cendras,
• 2,67 % de fibra,
• 31,92 % d'extracte lliure de Nitrogen.

Els resultats obtinguts varen ser concloents en definir a la seua carn com un adequat recurs comestible, sent una font d'alt contingut en nutrients importants en la dieta humana.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pomacea diffusa.
• Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Pomacea diffusa.