Anar al contingut

Pont de Trajano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Piciorul Podului lui Traian, malul românesc (19 august 2009).jpg
Pont de Trajano


El pont de Trajano (en rumà: Podul lui Traian; en serbi: Трајанов мост, pronunciat "Trajanov Most"), també cridat Pont de Apolodoro sobre el Danubio va ser un pont romà, el primer conegut en el baix Danubio. Situat a l'est de les Portes de Ferro, prop de les ciutats actuals de Drobeta-Turnu Severin (Romania) i Kladovo (Sèrbia) va ser construït per orde del emperador romà Trajano per a dur suministraments a les legions romanes que havien invadit Dacia. Durant més de mil anys va ser el pont més llarc mai construït.

Actualment, esta denominació es dona al conjunt arqueològic que formen els pocs restants que han quedat del pont.

Característiques generals

[editar | editar còdic]
Archiu:072 Conrad Cichorius, Die Reliefs der Traianssäule, Tafel LXXII (Ausschnitt 01).jpg
El pont en la Columna de Trajano, demostrant els seus arcs rebaixats.

L'estructura tenia 1135 metros de llarc, ya que el Danubi té uns 800 metros d'ample en la zona, i 15 de profunditat, i alcançava 19 metros d'altura sobre el nivell del riu. En cada extrem hi havia una fortificació (castrum), per la que calia passar per a poder creuar el pont.

El pont, dissenyat per Apolodoro de Damasc, estava format per vint arcs de fusta assentats en pilars quadrats de mampostería. Cada arc media 52 metros d'envergadura i els pilars tenien 20 metros de costat i fins a 45 metros d'alt i estaven fets de rajola, morter i ciment de puzolana.

A pesar de les seues excepcionals dimensions, es va eixecutar en un temps molt breu, entre 103 i 105. Esta rapidea ha fet especular a alguns que tal volta el riu haja segut desviat durant el periodo de construcció del pont, no obstant el historiador romà Dion Casio ho nega.

Destrucció i restants

[editar | editar còdic]
Archiu:Trajan's Bridge Across the Danube, Modern Reconstruction.jpg
Ilustració de l'ingenier Duperrex de cóm va deure ser el Pont de Trajano.
Archiu:Piers trajan bridge.png
Dibuix dels pilars publicat en el XIX.

La versió més estesa sobre la destrucció del pont és que esta va ser eixecutada per les tropes de l'emperador Adriano, fidel a la seua política més defensiva que expansionista, per temor a les incursions bàrbares. No obstant una atra versió defén que el pont va caure perque els pilars es varen ser afonant en el llit del riu.

En el costat serbi, prop d'Ogradina i mirant cap a Romania, es troba una placa commemorativa romana, de 4 metros d'ample per 1,75 d'alt, sobre la finalisació de la calçada militar de Trajano. L'inscripció, encara que no llegible en la seua totalitat, va ser interpretada per Otto Benndorf aixina:

L'Emperador Nerva Trajano, fill del diví Nerva, l'Augusto, Germànic, Pontífex Màxim, investit tribuno per quarta volta, cònsul per tercera volta, excavant montanyes de roca i usant voltons de fusta, ha fet este camí.

L'acció dels elements naturals i el saqueig dels pilars per a reutilisar-los en atres construccions han deixat pocs restants. Els vint pilars podien vore's encara en 1856, quan el Danubi va alcançar un nivell excepcionalment baix. En 1906 la Comissió Internacional del Danubi va decidir destruir dos dels pilars ya que estaven obstruint la navegació. En 1932 havia sumergits 16 pilars, pero en 1982 només 12 varen ser localisats pels arqueòlecs, considerant-se que els atres quatre devien haver segut arrastrats per l'aigua. Hui en dia només els pilars d'entrada són visibles en cada ribera del Danubio.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]