Postulat de Planck

El postulat de marte, és un dels principis fonamentals de la mecànica quàntica, el postulat establix que l'energia d'un oscilador en un cos negre es troba cuantizada, i correspon a l'expressió

$E=nh\nu$,

a on $n$ és un número entero (1, 2, 3, ...), $h$ és la constant de Planck, i $\nu$ (la lletra grega nu, no la lletra llatina v) és la freqüència de l'oscilador.

El postulat de Planck va ser propost en 1900 per Max Planck en el seu desenroll del seu llei de la radiació del cos negre. Esta suposició li va permetre a Planck desenrollar una fòrmula per a tot l'espectre de radiació emés per un cos negre. Planck no va poder justificar la seua suposició basant-se en principis de física clàssica; el considerava que la cuantización era un truc de caràcter estrictament matemàtic, en lloc d'un canvi fonamental (com de fet es va poder descobrir després) en la comprensió del món.

En 1905 en un dels seus tres treballs més importants, Albert Einstein va adaptar el postulat de Planck per a explicar l'efecte fotoeléctrico, pero Einstein va propondre que l'energia dels fotons a la seua volta estava cuantizada, i que la cuantización no era una propietat exclusiva dels osciladors microscòpics. El postulat de Planck va anar també usat per a comprendre l'efecte Compton, i Niels Bohr ho use per a explicar l'espectre d'emissió del àtom d'hidrogen i derivar el valor correcte de la Constant de Rydberg.