Pouteria splendens

Pouteria splendens (Pouteria splendens)

Pouteria splendens (sinònim Lucuma valparadisaea), també conegut pels noms comuns locals de lúcumo chilé o pal colorat és un arbre frutal de la família de les sapotáceas, originari de la costa central de Chile.

Descripció

El lúcumo chilé Pouteria splendens està estretament emparentada en la lúcuma comercial (Pouteria lucuma). Es desenrolla en hàbit arbustiu, alcançant fins als 10 m d'altura. A diferència de l'espècie de la lúcuma comercial, esta espècie és més resistent a ambients salinos i #fredor; puix el seu hàbitat és coster.

El seu fusta és de color obscur i rojós, molt resistent. La copa és densa i de forma esfèrica; les fulls són perennes i es concentren en el àpiç de les branques tendres, llaugerament pubescentes, i són de forma elíptica, en la base achatada, menudes i un fort color vert.

Els seus florés solitàries, són menudes, de color groc o blanc.

Respecte al seu frut, resulta confusa la menció de baya o drupa per a este frut carnoso, d'acort als carpelos i lóculos de la flor pentámera deuria ser una baya en vàries llavors en l'interior, segons pareix sempre es presenta una sola, per lo que el frut be es pot definir com drupáceo. En una collita d'1,5 kg de llavor realisada en Els Molles per personal de CONAF de la Regió de Valparaíso, aproximadament el 18 % presentava dos i fins a tres llavors per fruts, unides molt precàriament per una prima làmina. El frut madur és menut, de color roig a groc-anaranjado, és comestible. La polpa és seca i almidonosa, en un sabor dolç encara que llaugerament astringente; el frut es denomina lúcuma chilena.

Hàbitat

Esta espècie endèmica de la flora de Chile habita les costes de Chile entre el poblat de Port Obscur en la Regió de Coquimbo i el port de Sant Antonio en la Regió de Valparaíso.

Actualment sobreviviven eixemplars en sol tres àrees de creiximent. La primera és una menuda població en el llitoral de Port Obscur. Una segona població es troba en la vora costera entre el sur d'Els Vilos i Els Molles, a on creix en forma contínua, sent l'element dominant del paisage, en un tram d'aproximadament 35 km de vora costera, concentrant-se en el llímit de la Regió de Valparaíso i la Regió de Coquimbo). La tercera subpoblación comprén des de la quebrada Els Lúcumos en els penya-segats de Plaja Ampla, radi urbà de Valparaíso fins a Punta del Gall en Tunquén (nort d'Algarrobo (Chile)), comprenent una extensió aproximada de 40 km de la vora costera, encara que els individus són molt escassos, concentrant-se en certs penya-segats i fondos de quebrades. Estudis recents donen conte que estes tres poblacions existents poden ser remanentes d'una gran població continua que s'estenia a lo manco entre Els Vilos i Estany Vert.

En l'actualitat l'únic bosc conegut de Pouteria splendens creix als peus del cerro Santa Inés en individus de 60 cm de diàmetro i 15 a 20 metros d'altura. El bosc de Santa Inés compartix vàries espècies en atres boscs de relictos del Nort Chic chilé (principalment en el de Fra Jorge, pero conserva de manera exclusiva estos eixemplars notables de Pouteria splendens, com aixina mateix de Lomatia dentata (avellanillo) i Passiflora pinnatistipula (flor de la passió).

La conservació d'estes poblacions és difícil puix en ser costeres estan més expostes a l'impacte de proyectes turístics, immobiliaris, vials, incendis forestals i sequies que podrien disminuir la seua presència fins a un nivell crític. Afortunadament, la població Tunquén-Plaja Ampla està millor protegida puix creix en penya-segats, pero aixina i tot, les agrupacions d'arbusts i arbres són escasses i de molt pocs eixemplars.

Història i usos

En el passat esta espècie formava boscs purs, i hi ha evidències que les seues grans llavors eren consumides i dispersades per la megafauna hui extinta.

Existixen senyes disperses sobre l'us de pouteria splendens en el Chile prehispánico, es coneix que s'utilisava com planta medicinal i com a fusta de tallar per part dels Picunches.

A la aplegada dels espanyols estos varen valorar les característiques de la fusta explotant els escassos boscs existents d'aquella época en la seua consegüent desaparició en moltes zones; durant esta explotació en la Colónia sorgix la tradició de la Verge del Pal Colorat. A lo llarc de la Colónia també es va seguir prenent com a tònic estomacal i per a rebosteria i dolces, pràctiques que es varen ser perdent a mida que cada volta era més difícil trobar els arbres i fruts.

Posteriorment també es va escomençar a cultivar majorment la pouteria lucuma en desmedro de la pouteria splendens, pels fruts més grans que presenten; no obstant els seus fruts de la mateixa manera que el del lúcumo, poden ser també utilisats de la mateixa forma en l'elaboració d'aliments preparats.

En l'actualitat, pel seu reduït número i a la dificultat en l'accés, ya no es cultiva freqüentment, quedant el seu cultiu relegat a menuts cultius particulars de solament uns pocs arbres. Aixina, el seu cultiu actual (cóm arbre ornamental o alimentici) es dona principalment a través de vivers de plantes natives chilenes, o de grups dedicats a la propagació de la flora nativa.

Proyeccions

Actualment existixen proyectes per a la preservació de les poblacions locals en la zona d'Estany Vert en les afores de Valparaíso,

També s'ha desenrollat proyectes per al cultiu i explotació comercial de pouteria splendens, tant de la seua fusta per a ebanisteria, com dels seus fruts, que s'ocupen igualment per a l'elaboració de rebosteria fina, gelats, darreries i colorant natural. També s'investiga els seus usos per a la cosmètica i la medicina.

Taxonomia

Pouteria splendens va ser descrita per (A.DC.) Kuntze i publicat en Revisio Generum Plantarum 3(3): 195. 1898.

Sinonímia

• Gayella splendens (A.DC.) Aubrév.
• Gayella valparadisaea (Molina) Pierre
• Lucuma splendens A.DC.
• Lucuma valparadisaea Molina
• Pouteria splendens (A.DC.) Kuntze
• Vitellaria valparadisaea (Molina) Radlk. ex Dubard

Vejau també

• Avellanita bustillosii (Avellanita chilena)
• Myrcianthes coquimbensis (Locumillo)
• Beilschmiedia berteroana (Belloto del sur, Chile)

Bibliografia

• Morals N.S., Fernández I.C., Carrasco B. & Orchard C. 2015. Combining niche modelling, land-use change, and genetic information to assess the conservation status of Pouteria splendens populations in central Chile. International Journal of Ecology.
• Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
• Pennington, T. D. 1990. Sapotaceae. Fl. Neotrop. 52: 1–771.
• Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.