Prehistòria i protohistòria de Polònia

La prehistòria i protohistòria de Polònia comprén des de l'aparició dels humans en el terreny que ocupa l'actual Polònia fins a l'establiment del Estat polac en l'any 966. Encara que cobrix a lo manco mils d'anys, tenim solament una llimitada cantitat d'informació sobre este periodo al nostre alcanç. L'us de l'idioma escrit en Polònia va escomençar en l'arribada de la cristiantat despuix del 966. Les investigacions científiques sobre esta etapa estan basades principalment en métodos arqueològics i en numerosos escrits medievals.

Edat de Pedra

Els assentaments humans en les terres polaques varen tindre lloc més tarde que en atres regions que contaven en un clima més hospitalari com el sur o l'est d'Europa i varen ser depenents dels recurrents episodis de glaciació. En Trzebnica baixe els sediment del periodo de glaciació del riu Sant varen ser trobats els primers restants del gènero Homo junt en primitives ferramentes de pedra, ossos d'animals que caçaven i espines de peix que peixcaven, estos restants tenen al voltant de 500 000 anys d'antiguetat. Restants més recents de Homo erectus han segut trobats en Rusko, situat com Trzebnica en la regió de Baixa Silesia.

El Homo neanderthalensis (també conegut com Homo sapiens neanderthalensis) va viure en la mitat sur de Polònia durant el Paleolític Mig, entre el 300 000 i el 40 000 a. C. Encara que no s'han identificat ossos humans pertanyents a este periodo, s'han trobat vàries relíquies i identificat distintes cultures neanderthales. En la vall del riu Prądnik (al nort de Cracovia) i en Zwoleń (prop de Radom) es troba un assentament pertanyent a la cultura Micoquien-Prądnik, que data dels anys 85 000 a 70 000 a. C. (fase primerenca del periodo de glaciació del riu Vístula). L'anàlisis d'este emplaçament demostra que alguns neanderthales varen ser habilidosos caçadors en grup capaços de matar numerosos grans mamífers característics del clima fret del Paleolític i treballar la carn, ossos i pell per mig de ferramentes especialisades.

El Homo sapiens apareix en el començ del Paleolític Superior, que dura entre el 40 000 fins al 9000 a. C. Durant els periodos més frets del Paleolític Superior, entre el 20 000 i el 15 000 a. C., Polònia permaneix deshabitada. En la primera part provablement els neandertal encara existien i varen coexistir en els humans moderns.

Una volta més la vall del riu Prądnik és font de numerosos emplaçaments i artefactes del Paleolític Superior, en este cas pertanyents a la cultura magdaleniense de l'any 14 500 a. C. Prop de Świecie en Stare Marzy s'han trobat campaments pertanyents a les cultures Swideria, Federmesser i ahrensburgiense.

El Mesolítico comprén des del 9000 a. C., quan va haver un ràpit calfament climàtic, fins al 5500 a. C. Objectes i ferramentes es fabriquen en pedra, ossos, fusta, cuiro o plantes per a cordes i canastos. A lo manco durant el Mesolítico superior els morts són enterrats en tombes i equipats en objectes familiars. En Skierniewice es troba una d'estes tombes en un estat de bona conservació, aparentment pertanyia a un creador de ferramentes i data del 5500 a. C.

Neolític

El Neolític va començar aproximadament en el 5500 a. C. en l'arribada des del riu Danubio de la cultura del Danubio, que mantenien ganado, cultivaven cereals i treballaven l'alfarería. Varen formar les primeres comunitats rurals, forjant l'alvanç civilizacional més fonamental.

Als nouvinguts li'ls coneix actualment com la Cultura de la ceràmica de bandes, una cultura uniforme que va sobreviure en Polònia en la seua forma original fins al 4600 a. C. A pesar del gran impacte que varen tindre, a jujar pel tamany dels assentaments coneguts varen aplegar en chicotetes onades d'uns centenars o pocs mills com a màxim. Principalment varen poblar els terrenys fèrtils de les zones altes del sur i les valls dels rius al nort fins al mar Bàltica. Varen viure junt en els natius, més numerosos, que encara duyen l'estil de vida del Mesolítico, no obstant degut a que abdós grups vivien en distints entorns no va haver molta interacció. Els seus llogarets estaven formats per vàries cases rectangulars d'uns 30 metros de llongitut, les més antigues estan situades en la regió Baixa Silesia.

Grans complexos pertanyents a esta cultura s'han trobat en Targowisko i Szarów, en el comtat de Wieliczka, una fèrtil àrea de loess. Estos assentaments s'estenien sobre un tram de terra de més de 3 km de llarc. Algunes de les estructures identificades funcionaven juntes, com era el cas d'edificis conectats per un pati i protegits per una tanca en comuna.

Les plantes eren cultivades principalment en jardins propencs, no obstant també cultivaven el blat i l'ordi en menuts camps obtinguts de la crema de boscs. Més llunt se situaven les terres de pastura. En total l'àrea usada per un sol assentament podia tindre un radi d'uns 5 km. El ganado vacú, ovelles i cabres eren més numeroses en les planures nortenyes a on la terra era menys fèrtil. Les comunitats de la cultura del Danubio estaven en contacte unixques en unes atres i intercanviaven bens a través de llargues distàncies, inclús en les seues regions d'orige més allà dels Cárpatos.

Despuix del 5000 a. C. varen aplegar del sur noves ones d'immigració, lo que va accelerar el procés de diferenciació de la societat agrària en distintes cultures durant la primera mitat del V mileni a. C. En la conca del riu Óder es va situar principalment la cultura de la ceràmica perforada, cridada aixina per ser una variació en perforació de la cultura de la ceràmica de bandes. En la conca del riu Vístula apareixen la cultura Lengyel i la cultura Polgar. Encara que estes dos regions es varen desenrollar separadament, moltes de les tradicions de les cultures del Danubio varen permanéixer en abdós. Les cases tenien forma trapezoidal allargada de fins a 40 m de llarc i s'agrupaven en grans complexos a sovint protegits per murs de maderos i terra, fossos i atres fortificacions. Tals mides defensives, que varen escomençar a construir-se a partir de el V, aparentment eren necessàries contra la població nativa que encara vivia en el Mesolítico o contra atres assentaments del riu Danubio. El seu disseny era similar al que es realisava en les àrees del Danubio. Varis cementeris i tombes en objectes elaborats com a joyes, testifiquen l'aparició d'una societat relativament més rica. La crío de ganado, el comerç i l'agricultura eren la base de la seua sustente. Es comerciava en la sal, que va aplegar a ser una mercaderia molt buscada provablement usada al principi per a ajudar a preservar el menjar. La gent de la cultura de Lengyel ya explotava els jaciments de Wieliczka, a on varen deixar vasijas de ceràmica usats per a guardar la sal. La cultura del Danubio va produir molts objectes ricament decorats, com a recipients d'argila que contenien ornaments fabricats en caps d'animals o figuritas de dònes.

En Ślęza, situat en el comtat de Breslavia, s'ha trobat un poblat i un cementeri pertanyents a la cultura Lengyel-Polgar, que daten aproximadament del 4600 a. C. Consistia en una casa central de forma trapezoidal acompanyada de vàries estructures de soport construïdes posteriorment. En el poblat de Vosłonki s'han trobat unes 30 cases trapezoidals i al voltant de 80 tombes, algunes d'elles en molts ornaments de coure. Les activitats agrícoles i de construcció de les comunitats de Vosłonki i la propenca Brześć Kujawski provablement varen causar dany ambiental que finalment va forçar a abandonar la zona.

La cultura agrícola de Malice, del sur de Polònia, va ser la primera cultura neolítica en originar-se al nort dels Cárpatos i estendre's pel sur.

Despuix del 4500 a. C. la cultura ertebölliense entra en una nova fase de ceràmiques en les seues pròpies formes de alfarería. Vivien en les vores de la mar Bàltica i s'especialisaven en usar els recursos marins, representen encara la forma de vida del Mesolítico. En Dąbki a on es troba un dels seus poblats s'han trobat ceràmiques de bandes perforades, obtingut provablement del comerç en la gent de la cultura del Danubio.

Les poblacions mesolíticas natives varen ser assimilant llenta i gradualment la nova forma de vida basada en l'agricultura i l'us de ceràmiques. Varen passar mil anys de Neolític fins a poder trobar crío d'animals i cultius a un nivell apreciable. Quan finalment varen mostrar interés per les terres fèrtils ocupades per les últimes cultures del Danubio, es varen convertir en l'amenaça que les va obligar a fortificar els seus assentaments.

Gorc de Bronocice - l'image més antiga d'un vehícul de rodes en el món

La primera cultura neolítica verdaderament nativa va ser la cultura dels gots d'embut (funnel-beaker), que rep el nom de la forma de les seues típiques vasijas de fanc, es va desenrollar a partir de l'any 4400 a. C. i va perdurar uns dos mil anys. Com atres cultures posmesolíticas, la gent dels gots d'embut posseïa una tradició megalítica: construïen tombes formades per grans pedres, algunes d'elles enormes semblades a piràmides. A causa de la demanda de pedra per a la construcció, poques d'estes estructures han sobrevixcut fins als nostres dies, pero s'ha trobat un eixemple ben preservat de la primera mitat de el IV en Wietrzychowice en les rodalies de Włocławek. D'este lloc i periodo data un cràneu que va ser somés a un procés de trepanació. El començ de les cultures posmesolíticas en Polònia coincidix en els començos de l'Edat del Coure en els Balcans. Es va comerciar en objectes de coure, principalment ornaments. Més vesprada varen ser desenrollats localment primer per les cultures del Danubio i despuix per les cultures indígenes. S'han trobat treballs de coure en Złota, en les afores de Sandomierz. Els objectes decoratius de fanc contenen representacions realistes d'animals i contenidors en gravats: com la gorc de Bronocice (c. 3400 a. C.) té una escena narrativa i l'aparició més antiga d'un carro de quatre rodes. Les ferramentes de pedra es milloren i adquirixen la seua característica superfície polida.

Originaris de les planures centreeuropees, la gent que feya gots d'embut (funnelbeaker) migró al sur, a les regions prèviament ocupades per les cultures del Danubio, fins a aplegar a Bohemio i Moravia. Les persones d'esta cultura, en ser més numeroses, estar millor adaptades a l'ambient, ser més organisades i econòmicament més productives, varen desplaçar a les cultures del Danubio en la seua última fase.

La cultura de les ánforas globulars és la següent cultura important del Neolític. S'origina en les planures polaques durant la primera mitat de el IV mileni a. C. i dura fins al 2400 a. C. i rep el nom de la forma de la seua ceràmica. Es varen especialisar en la crío d'animals domèstics, eren semisedentarios, buscant les pastures més òptimes i mudant-se quan era necessari. Este estil de vida seminómada era necessari provablement per les pobres condicions del terreny, mermats i convertits en infértiles per l'explotació extensiva i la crema dels boscs dels sigles precedents. És la primera cultura de Polònia que domestica el cavall i en la que el porc es convertix en una font important d'aliment. S'ha descobert l'existència de rituals en animals, a sovint es troben un o dos individus enterrats junts junt en objectes com a tambors. Es desconeix el rol d'estos objectes.

La cultura de Baden del sur de Polònia va ser l'última de les ancestrals cultures del Danubio, va existir fins al 2600 a. C. Les vasijas que fabricaven contaven en característics ornaments radials en relleu. En Bronocice (Pińczów) es troba un assentament fortificado de grans dimensions pertanyent al 3000 a. C.

La mineria del sílex representa la major indústria d'este periodo. En Krzemiosnki Opatowskie s'ha trobat una de les mines de sílex més grans de l'Europa, conta en més de 700 pous i passages subterràneus ben preservats.

La cultura Rzucewo rep el seu nom d'un poble prop de Puck a on va ser descoberta. Es desenrolla a partir de les poblacions del nort de la cultura de la ceràmica cordada com una branca especialisada en l'explotació dels recursos marins. Els seus assentaments es troben a lo llarc de la baïa de Gdańsk, es dedicaven a la peixca i la caça, especialment de foques, abundants durant este periodo en tota la costa Bàltica. La cultura Rzucewo es dedica també a l'extracció i elaboració d'objectes decoratius d'àmbar.

Des del costat opost d'Europa, la península ibèrica, va aplegar un atre poble que va formar durant el periodo 2500-1900 a. C. la cultura de got campaniforme. El surest de Polònia va ser el llímit de la seua expansió a l'est. La seua gran movilitat pel continent va ajudar a dispersar nous descobriments per tota Europa com el desenroll de la metalúrgia.

Edat dels Metals

En Polònia l'Edat de Bronze comença entre 2400-2300 a. C. l'Edat de Ferro comença aproximadament en el 750-700 a. C. Les cultures descrites en l'artícul durant este periodo varen deixar d'existir al començ Nostra Era. L'afiliació llingüística o la pertinença a grups ètnics dels grups que vivien en Europa central i de l'est durant esta época són dos assunts sobre els que hi ha desacort, per la falta de registres escrits. L'assentament fortificado de Biskupin, pertanyent a la cultura lusaciana, és el descobriment arqueològic més famós en Polònia d'este periodo, data dels començos de l'Edat del Ferro.

Vore també

• Prehistòria d'Europa
• Protohistòria

Bibliografia

• Derwich, Marek, i Adam Żurek (eds.), i varis autors: O źródeł Polski (do roku 1038) [fundació de Polònia fins a l'any 1038]. Breslavia (Polònia): Wydawnictwo Dolnośląskie, 2002. ISBN 83-7023-954-4.
• Kaczanowski, Piotr, i Janusz Krzysztof Kozłowski: Najdawniejsze dzieje ziem polskich (do VII w.) [‘història antiga de les terres polaques fins al sigle VII’]. Cracovia: Fogra, 1998. ISBN 83-85719-34-2.

• Wyrozumski, Jerzy: Dzieje Polski piastowskiej (VIII w. - 1370) [‘història dels piast polacs, des del sigle VIII fins a 1370]. Cracovia: Fogra, 1999. ISBN 83-85719-38-5.