Principi de la correlació de facies
El principi de correlació de facies, també conegut com a llei de Walther, expressa que facies contigües en un mig sedimentario poden aparéixer superpostes en el registre estratigráfico, i és de gran importància per a l'interpretació sedimentológica i la reconstrucció paleogeográfica, ya que caracterisa la capacitat de desplaçament dels ambients sedimentarios, en funció de la cantitat d'aportes i condicions tectónicas.
La tendència de les conques sedimentarias, en condicions d'estabilitat tectónica, és a la colmatación i és açò lo que determina la superposició de les facies més someras sobre les més profundes.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Principio de la correlación de facies» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.