Problema de trobades
En combinatòria, els números de trobades (o també, números de reencontres) formen una matriu triangular de número entero que enumeren les permutació del conjunt { 1, ..., n } en números especificats de punts fixos, o en atres paraules, en un número determinat de restriccions parcials.[1] Per a n ≥ 0 i 0 ≤ k ≤ n, el número de trobades Dn, k és el número de permutació de { 1, ..., n } que tenen exactament k punts fixos.
Per eixemple, si es donen a l'encert sèt regals a sèt persones diferents, pero es considera el cas de que solament dos van a rebre el regal correcte, hi ha D7, 2 = 924 formes en que açò podria succeir. Un atre eixemple que se cita a sovint és el d'una escola de ball en 7 parelles, a on, despuix de la pausa del té, se'ls diu als participants que troben "a l'encert" una parella per a continuar, i una volta més, hi ha D7, 2 = 924 possibilitats de que 2 parelles anteriors es retroben per casualitat.
Valors numèrics
[editar | editar còdic]A continuació figura el començ d'esta matriu Plantilla:OEIS:
| Plantilla:Diagonal split header | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0 | 1 | ||||||||
| 1 | 0 | 1 | |||||||
| 2 | 1 | 0 | 1 | ||||||
| 3 | 2 | 3 | 0 | 1 | |||||
| 4 | 9 | 8 | 6 | 0 | 1 | ||||
| 5 | 44 | 45 | 20 | 10 | 0 | 1 | |||
| 6 | 265 | 264 | 135 | 40 | 15 | 0 | 1 | ||
| 7 | 1854 | 1855 | 924 | 315 | 70 | 21 | 0 | 1 | |
| 8 | 14833 | 14832 | 7420 | 2464 | 630 | 112 | 28 | 0 | 1 |
| Ordenat pel número d'elements moguts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
La forma habitual de mostrar els números de trobades és en columnes corresponents al número de punts fixos . | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fòrmules
[editar | editar còdic]Els números en la columna k = 0 enumeren subfactorialés. D'esta manera
per a n no negativa. Resulta que
a on la relació es redoneja cap a dalt per a n parell i es redoneja cap a avall per a n impar. Per a n ≥ 1, açò dona el sancer més propenc.
Més generalment, per a qualsevol , es té que
La demostració és fàcil una volta que se sap cóm enumerar les restriccions: elegixquen-se els k punts fixos del conjunt de n punts; i després elegixca's l'ajust dels atres n − k punts restants.
Els números Dn,0/(n!) són generats per series de potències i−z/(1 − z). Análogament, es pot obtindre una fòrmula explícita per a Dn, m de la següent manera:
Açò implica immediatament que
per a n gran i m fix.
Vore també
[editar | editar còdic]- Problema de Oberwolfach, un problema matemàtic diferent relacionat en la disposició dels comensals en les taules
- Problema del menage, un problema similar que implica restriccions parcials
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Riordan, John, An Introduction to Combinatorial Analysis, Nova York, Wiley, 1958, pàgines 57, 58 i 65.
- Plantilla:Mathworld
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Problema de encuentros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.