Anar al contingut

Problema de trobades

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En combinatòria, els números de trobades (o també, números de reencontres) formen una matriu triangular de número entero que enumeren les permutació del conjunt { 1, ..., n } en números especificats de punts fixos, o en atres paraules, en un número determinat de restriccions parcials.[1] Per a n ≥ 0 i 0 ≤ k ≤ n, el número de trobades Dnk és el número de permutació de { 1, ..., n } que tenen exactament k punts fixos.

Per eixemple, si es donen a l'encert sèt regals a sèt persones diferents, pero es considera el cas de que solament dos van a rebre el regal correcte, hi ha D7, 2 = 924 formes en que açò podria succeir. Un atre eixemple que se cita a sovint és el d'una escola de ball en 7 parelles, a on, despuix de la pausa del té, se'ls diu als participants que troben "a l'encert" una parella per a continuar, i una volta més, hi ha D7, 2 = 924 possibilitats de que 2 parelles anteriors es retroben per casualitat.

Valors numèrics

[editar | editar còdic]

A continuació figura el començ d'esta matriu Plantilla:OEIS:

Plantilla:Diagonal split header 0 1 2 3 4 5 6 7 8
0 1
1 0 1
2 1 0 1
3 2 3 0 1
4 9 8 6 0 1
5 44 45 20 10 0 1
6 265 264 135 40 15 0 1
7 1854 1855 924 315 70 21 0 1
8 14833 14832 7420 2464 630 112 28 0 1

Fòrmules

[editar | editar còdic]

Els números en la columna k = 0 enumeren subfactorialés. D'esta manera

D0,0=1,
D1,0=0,
Dn+2,0=(n+1)(Dn+1,0+Dn,0)

per a n no negativa. Resulta que

Dn,0=n!e,

a on la relació es redoneja cap a dalt per a n parell i es redoneja cap a avall per a n impar. Per a n ≥ 1, açò dona el sancer més propenc.

Més generalment, per a qualsevol k0, es té que

Dn,k=(nk)Dnk,0.

La demostració és fàcil una volta que se sap cóm enumerar les restriccions: elegixquen-se els k punts fixos del conjunt de n punts; i després elegixca's l'ajust dels atres n − k punts restants.

Els números Dn,0/(n!) són generats per series de potències iz/(1 − z). Análogament, es pot obtindre una fòrmula explícita per a Dnm de la següent manera:

Dn,m=n!m![znm]ez1z=n!m!k=0nm(1)kk!.

Açò implica immediatament que

Dn,m=(nm)Dnm,0Dn,mn!e1m!


per a n gran i m fix.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. La seua denominació original, rencontre, en francés significa trobada. Segons alguns relats, el problema du el nom d'un joc de naïps solitari.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]