Programa Copérnico

El programa Copérnico, anteriorment cridat «Global Monitoring for Environment and Security», més conegut com Copernicus, és un proyecte coordinat i gestionat per la Comissió Europea, que pretén conseguir una completa, contínua i autònoma capacitat d'observació terrestre d'alta calitat els resultats de la qual siguen accessibles lliurement per la comunitat científica, autoritats públiques o per particulars. L'objectiu general és proveir d'informació exacta, fiable i contínua, para, entre atres coses, millorar la gestió i conservació del mig ambient, comprendre i mitigar els efectes del canvi climàtic i assegurar la seguritat civil.

Pretén agrupar diferents fonts d'informació de satèlits migambientals i bases terrestres per a proporcionar una visió global del «estat de salut» de la Terra. El programa inicialment es va cridar Global Monitoring for Environment and Security (GMES).

El cost del programa des de 1998 a 2020 s'estima en 6 700 millons d'euros, dels quals uns 4 300 millons pertanyen al periodo 2014-2020 i seran compartits entre la Unió Europea (66%) i la ESA (33%), en uns beneficis estimats en 30 000 millons d'euros per a 2030. La ESA, com a patrocinador principal, ha portat a terme la major part del disseny, i supervisa i co-finança el desenroll de les missions Sentinel 1, 2, 3, 4, 5 i 6, que consistixen en a lo manco dos satèlits. El programa també proveirà els instruments MTG (Meteosat de Tercera Generació) i el MetOp-SG (Meteorological Operational Satellite - Second Generation), que formen part de la EUMETSAT. La ESA i la EUMETSAT es coordinaran per a arreplegar informació d'uns 30 satèlits per a contribuir al programa Copérnico.

La informació geoespacial proporcionada per Copérnico s'agrupa en sis temàtiques: la Terra, els oceans, resposta a emergències, la atmòsfera, seguritat i canvi climàtic. Els dos últims varen ser anunciats durant el GMES Forum que va tindre lloc en la ciutat francesa de Lille, en setembre de 2008. Ademés el programa Copérnico es recolza en tres pilars: el segment espacial, compost pels satèlits junt en el seu infraestructura terrestre; les mides in situ, ret d'informació terrestre i aerotransportada que recolecta informació sobre els oceans, la superfície dels continents i l'atmòsfera; i els servicis per als usuaris.

Història

Durant décades, institucions nacionals i europees han fet un esforç substancial en I+D en el camp de la observació terrestre. Estos esforços han propiciat grans guanys durant molt temps, pero sempre estaven subjectes a les llimitacions inherents de les activitats I+D (per eixemple, falta de soport a llarc determini). L'idea d'un sistema global i continu d'observació terrestre va ser desenrollada baix el nom de Global Monitoring for Environment and Security (GMES), posteriorment renombrado com «Copérnico» en acabant de que la Unió Europea escomençara a finançar i desenrollar el programa.

En els anys 2014 i 2015 va entrar en la fase operacional. La clau per a escomençar en les operacions de Copérnico és tindre una estructura governamental i un model de negoci apropiat que recolze la continuïtat i sostenibilitat d'estos servicis. El programa Copérnico ha anat passant d'I+D a un servici operacional en una série de passos:

2008-2010: Servicis preoperacionales
2011-2013: Operacions inicials
Des de 2014: Servicis totalment operacionals

La següent llista mostra acontenyiments importants en el història del programa:

19 de maig de 1998: Les institucions que participen en el desenroll de les activitats espacials en Europa donen a llum a GMES a través d'una declaració coneguda com "El Manifest de Baveno". En eixe moment, GMES significa "Monitoreo Global per a la Seguritat Ambiental".
1999: el nom és canviat a "Monitoreo Global per al mig ambient i la seguritat", degut a que l'administració del mig ambient també té implicacions en matèria de seguritat.
2001: En motiu del Cim de Gotemburgo, els caps d'Estat i de Govern soliciten que "la Comunitat contribuïxca a establir, per a 2008, una capacitat europea de supervisió mundial del mig ambient i la seguritat".
Octubre de 2002: La naturalea i l'alcanç del component "Seguritat" de GMES es definixen com la prevenció i resposta a les crisis relacionades en el risc natural i tecnològic, l'ajuda humanitària i la cooperació internacional, el seguiment del compliment dels tractats internacionals de prevenció de conflictes, les tasques de manteniment de la pau i la vigilància de les fronteres de la Unió Europea.
Febrer de 2004: la comunicació de la Comissió Europea "GMES: Establiment d'una capacitat GMES per a 2008" introduïx un Pla d'Acció destinat a establir una capacitat GMES activa per a 2008. En 2004, també es va firmar un Acort Marque entre la Comissió i la ESA, proporcionant aixina la component espacial de GMES.
Maig de 2005: la comunicació de la Comissió Europea "GMES: del concepte a la realitat" establix les prioritats per a l'implantació dels servicis GMES en 2008, centrant-se inicialment en els servicis de vigilància de la terra, vigilància marítima i resposta a emergències, també coneguts com Fast Track Services (FTS). S'espera que els servicis posteriors, també coneguts com a Servicis Pilot, aborden la monitorisació de l'atmòsfera, la seguritat i el canvi climàtic.
Juny de 2006: la Comissió Europea establix la Taula GMES, en el principal objectiu d'assegurar la fiscalisació dels servicis prioritaris per a 2008. Atres objectius d'esta Taula són els de abordar les qüestions de l'estructura de govern de GMES i la sostenibilitat financera a llarc determini del sistema.
Maig de 2007: adopció de la Comunicació de Política Espacial Europea, reconeixent a GMES com un buc insígnia de la Política Espacial.
Setembre de 2008: llançament oficial dels tres servicis FTS i dos servicis Pilot en la seua versió preoperacional en motiu de el GMES Forum celebrat en Lille (França).
Novembre de 2008: la Comunicació de la Comissió "GMES: Nos preocupem per un planeta més segur" establix una base per a futurs debats sobre la finançació, l'infraestructura operacional i la gestió eficaç de GMES.
Maig de 2009: la proposta de Reglament de la Comissió sobre el programa europeu d'observació de la Terra (GMES) i les seues operacions inicials (2011-2013) propon una base jurídica per al programa GMES i la finançació comunitària de les seues operacions inicials.
Novembre de 2010: entra en vigor el Reglament sobre "el Programa Europeu d'Observació de la Terra (GMES) i les seues operacions inicials (2011-2013)".
Juny de 2011: la Comissió presenta la seua proposta per al pròxim marc financer plurianual (MFP) corresponent al periodo 2014-2020 (en l'eslògan "Un presupost per a Europa 2020"). En este document, la Comissió propon prevore la finançació del programa GMES fora del marc financer plurianual despuix de 2014.

Novembre de 2011: La Comissió de Comunicacions sobre el "Programa europeu de vigilància de la Terra (GMES) i les seues operacions (a partir de 2014)" presenta les propostes de la Comissió per a la futura finançació, gobernanza i funcionament del programa GMES per al periodo 2014-2020. La Comissió propon optar per la creació d'un fondo GMES específic, similar al model elegit per al Fondo Europeu de Desenroll, en contribucions financeres de tots els Estats membres, sobre la base de la seua ingrés nacional brut (RNB).
Decembre de 2012: la Comissió anuncia el canvi de nom a «Copérnico».
Octubre de 2014: La ESA i la Comissió Europea establixen un presupost per al Programa Copérnico cobrint els anys 2014-2020 dins del marc financer plurianual. El presupost va aportar un total de 4 300 millons d'euros, inclosos 3 150 millons d'euros per a la ESA per a cobrir les operacions de la ret de satèlits i la construcció dels restants satèlits.

Missions d'observació terrestre

Itàlia i la Mar Mediterrànea, en una image capturada per Sentinel-3A del programa Copernicus, el 28 de setembre de 2016

Missions Sentinel

La Agència Espacial Europea està actualment desenrollant 7 missions baix el programa Sentinel. Les missions Sentinel inclouen observacions per radar i imàgens d'ampli espectre per a la monitorisació de continents, oceans i l'atmòsfera. Cada missió Sentinel està constituïda per 2 satèlits per a assegurar el cubrimiento establit per a cada missió, generant una robusta base de senyes per als servicis Copernicó. Els objectius de cada una de les missions Sentinel estan resumits a continuació:

Sentinel-1 proveïx les imàgens de radar per a l'informació meteorològica durant el dia i la nit en els continents i oceans. El primer Sentinel-1A va ser llançat en èxit el 3 d'abril de 2014 per l'agència Arianespace en una eixida Soyuz, des del port espacial de Kourou. El segon Sentinel-1B va ser llançat de la mateixa forma el 25 d'abril de 2016. Ya estan contractats els dos següents, Sentinel-1C i Sentinel-1D.

Sentinel-2 proveïx d'imàgens òptiques d'alta resolució per a servicis terrestres (per eixemple, monitorisació de la vegetació, sol, zones aquàtiques interiors, rius, llac, i regions costeres). El primer Sentinel-2A va ser exitosamente llançat el 23 de juny de 2015. El segon Sentinel-2B va ser llançat el 7 de març de 2017, abdós a bordo del vehícul de llançament Vega, des del port espacial de Kourou.  Ya estan contractats els dos següents, Sentinel-2C i Sentinel-2D.

Sentinel-3 proveïx de servicis globals de monitorisació de la Terra i els oceans. El primer Sentinel-3A va ser llançat el 16 de giner de 2016 a bordo d'un eixida Rokot des del Cosmódromo de Plesetsk, en Rússia. El segon Sentinel-3B va ser llançat de la mateixa forma el 25 d'abril de 2018.  Ya estan contractats els dos següents, Sentinel-3C i Sentinel-3D.

Sentinel-4 serà un espectrómetro en les bandes visible i infrarrojo propenc, que serà montat el satèlit Meteosat de Tercera Generació (MTG) i serà usat per a la monitorisació de l'atmòsfera de la zona europea únicament. Des del seu òrbita geoestacionaria, tornarà senyes cada hora sobre gasos contaminants, ozon, radiació ultravioleta i monitorisació climàtica en general. Serà llançat en l'any 2021.

Sentinel-5 precursor com a part del Sentinel-5, el seu principal objectiu és substituir la falta de senyes atmosfèriques des de la pèrdua del Envisat en l'any 2012 fins a la posada en òrbita del Sentinel-5 en 2021. Les mides seran preses per l'espectrómetro Tropomi.

Sentinel-5 proveirà de monitorisació de la composició atmosfèrica de tota la Terra i serà embarcat a bordo del satèlit MetOp de segona generació de EUMETSAT, que serà llançat en 2021.

Sentinel-6 és un intent de substituir el altímetro d'alta precisió del satèlit Jason-3. Servirà per a medir la topografia dels oceans a nivell mundial, un indicador clau del canvi climàtic i d'interés per a estudis oceanogràfics.

Vore també

Comissió Europea
Agència Espacial Europea

Enllaços externs

Portal oficial - En Espanyol