Propiciatorio

Propiciatorio és alguna cosa que té la virtut de fer propici o favorable, especialment davant la divinitat (vore també apotropaico, exvoto i oblaació). Una víctima propiciatoria és la víctima d'un sacrifici efectuat en fins propiciatorios (vore també chivo expiatorio). S'aplica com a adjectiu per a calificar a temples (temple propiciatorio -com el de la Sagrada Família de Barcelona-), sants (sant propiciatorio), imàgens (image propiciatoria) o relíquias (relíquia propiciatoria). També és una denominació que s'ampra per a designar al reclinatorio, el moble utilisat per a agenollar-se durant l'oració o en determinats moments de la missa.

En la Bíblia (Èxodo 25:17-22) "propiciatorio" (propitiatorium en el llatí de la Vulgata) és la denominació d'una làmina quadrada d'or que servia com tapa del arca de l'aliança. En el hebreu original es denomina kappôreth (כפורת -"coberta", "assent sagrat" o "assent de honor", o "obra d'expiació"-); i en el grec de la Septuaginta es denomina hilasterion (ἱλαστηρίου). La raïl del terme hebreu kapporeth o kaporet és la paraula kafar, que significa cobrir, aplacar o cancelar, redimir en el pagament d'un rescate (כפר kofer); de la que també deriva kipur, que significa expiació (com en Yom Kipur יוֹם כִּפּוּר -dia de l'expiació-). La propiciación és un concepte de la teologia cristiana, traduït del terme grec hilasterion (ἱλαστήριον), que significa lliteralment "lo que expía o propícia", "el don que procura la propiciaació" o "lloc o mig de reconciliació". Una atra paraula grega, hilasmos (ἱλασμός), s'usa per a designar a Crist, com propiciaació del home. El DRAE arreplega que "propiciaació" és una acció agradable a Deu, en que se li mou a pietat i misericòrdia; o un sacrifici que s'oferia en la llei antiga per a aplacar la justícia divina i tindre a Deu propici.

• 
  "Propiciatorio" o reclinatorio.
• 
  Caín i Abel fent els seus sacrificis propiciatorios (Deu preferix el d'Abel); i Caín matant a Abel (escena interpretada com una prefiguraació del sacrifici propiciatorio de Crist, com atres sacrificis de l'Antic Testament).
• 
  El Sacrifici de Noé, per Miguel Ángel.
• 
  Sacrifici d'Isaac, per Ghiberti.

Propiciatorio bíblic

El propiciatorio de l'arca estava llaurat d'una sola peça d'or, en dos querubines en els seus extrems que estenien les seues ales per damunt d'ell i ho cobrien. S'indica en el text bíblic que els seus rostres estaven un front de l'atre pero miraven cap al propiciatorio.

Sobre el propiciatorio Deu li parlava a Moisés. Allí es reconciliaven els pecats del poble per mig de sanc, que es rosava sobre ell (Levítico 16:14).

En el cristianisme se li dona al propiciatorio el simbolisme de la persona de Jesús (Hebreus 9), qui cobrix l'arca que conté les taules de la llei indicant que és l'únic que la va complir a cabalitat, que és Ell el que dona el pa del cel, i la vara que -aun cuando estava morta- torna a la vida, reverdeciendo i donant frut (el seu resurrecció) (Números 17:8). La sanc rosada indica el sacrifici, tornant el favor de Deu cap a el home. Els dos querubines que ho observen, signifiquen que és provat i acceptat per la seua divinitat, i finalment en Ell, Deu es manifesta a el home que li busca.

Notes

• La cita és Números 17,18 no Números 17,8