Anar al contingut

Proteoarchaeota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Proteoarchaeota

Proteoarchaeota o Filarchaeota és un clado propost d'estoves abans cridat TACK, este últim un acrònim de Thaumarchaeota, Aigarchaeota, Crenarchaeota i Korarchaeota, els primers grups descoberts.[1][2][3] Es troben en diferents ambients comprenent des de termófilos acidófilos fins a mesófilos i psicrófilos i en diferents tipos de metabolisme. Comprén a les estoves en característiques més paregudes als eucariota.

Este grup està relacionat en l'orige del primer ser eucariota, l'anàlisis comparatiu genómico ha revelat que codifiquen vàries proteïnes que es creïen úniques dels eucariota com l'actina (microfilament del citoesquelet, implicat en la motilidad celular), la tubulina (component del citoesquelet major, microtúbul), el sistema d'ubicuitina (degradació i reciclage de proteïnes) i els complexos de classificació endosómica, necessaris per al transport de membrana (ESCRT III), implicats en la divisió celular.[4]

Classificació

[editar | editar còdic]

S'ha establit que Proteoarchaeota es dividix en dos clados que a la seua volta constituïxen dos supergrupos.

  • Thermoproteota o TACK. Són les estoves més abundants en l'ecosistema marí, especialment en les profunditats i en sediment, inclús en escassea de nutrients. Comprén organismes que van des d'hàbitat frets (psicrófilos) als més calents (hipertermófilos) dels ambients geotermales, tant terrestres com a marins. Majoritàriament són anaerobio, quimiosintéticos i importants en el cicle del carbono i del nitrogen.
  • Promethearchaeota o Asgard. Menut grup provablement psicrófilo trobat en sediment que presenta les característiques arqueanas compartides en els eucarionte que prèviament es coneixien distribuïdes entre diferents grups d'estoves.[5]

Filogenia

[editar | editar còdic]

L'unitat filogenético d'este grup està consensuada, aixina com la seua relació en els eucariontes (hipòtesis del eocito). Actualment es considera que Proteoarchaeota és un clado que inclou a les estoves Asgard.[6] Per una atra part, Cavalier-Smith nomena a este grup com Filarchaeota.[7] Les seues relacions són aproximadament les següents:[8][9][10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Castelle, C. J., Wrighton, K. C., Thomas, B. C., Hug, L. A., Brown, C. T., Wilkins, M. J., ... & Taylor, R. C. (2015). Genomic expansion of domain archaea highlights rols for organisms from new phyla in anaerobic carbon cycling. Current Biology, 25(6), 690-701.
  2. Céline Petitjean et al 2014. Rooting the Domain Archaea by Phylogenomic Analysis Supports the Foundation of the New Kingdom Proteoarchaeota Genome Biol Evol (2014) doi: 10.1093/gbe/evu274
  3. Ruggiero MA, Gordon DP, Orrell TM, Bailly N, Bourgoin T, et al. (2015) A Higher Level Classification of All Living Organisms. PLoS ONE 10(6): i0130114. doi: 10.1371/journal.posa.0130114
  4. Anja Spang et al. 2015. Complex archaea that bridge the gap between prokaryotes and eukaryotes. Nature 521, 173–179 (14 May 2015) doi:10.1038/nature14447
  5. Dey, G., Thattai, M., & Baum, B. (2016). On the Archaeal Origins of Eukaryotes and the Challenges of Inferring Phenotype from Genotype. Trends in Cell Biology, 26(7), 476-485.
  6. Eugene V. Koonin 2015, Archaeal ancestors of eukaryotes: not baix elusive any more. BMC Biol. 2015; 13: 84. doi: 10.1186/s12915-015-0194-5 PMCID: PMC4594999
  7. Thomas Cavalier-Smith & Ema E-Yung Chao (2020). Multidomain ribosomal protein trees and the planctobacterial origin of neomura (eukaryotes, archaebacteria). Linkspringer.
  8. AnnoTree: visualization and exploration of a functionally annotated microbial tree of life” . Nucleic Acids Research 47 (9): 4442–4448. doi:10.1093/nar/gkz246. PMID 31081040. PMC:6511854.
  9. «GTDB release 05-RS95».
  10. Jiarui Sun, Paul N. Evans, Emma J. Gagen, Ben J. Woodcroft, Brian P. Hedlund, Tanja Woyke, Philip Hugenholtz (2021). Recoding of stop codons expands the metabolic potential of two novell Asgardarchaeota lineages. Nature.