Anar al contingut

Província de Fernando Poo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Fernando Poo (desambiguación).


Fernando Poo (hui Bioko) va ser una província espanyola en Àfrica (1959-1968), situada en la Guinea espanyola durant l'era colonial. La seua capital va ser la ciutat de Santa Isabel de Fernando Poo (l'actual Malabo), a on tenia la seua sèu la Diputació Provincial de Fernando Poo.

Geografia

[editar | editar còdic]

Tenia una superfície de 2034 km² i comprenia les illes de Fernando Poo (2017 km²) i Annobón (17 km²).

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Escut de la ciutat de Santa Isabel, actual Malabo, capital de l'illa i província de Fernando Poo (antiga Guinea Espanyola).

En 1472, l'explorador portugués Fernão do Pó va ser el primer europeu en avistar l'illa. La va batejar en el nom de Formosa Flora ("flor bella").[1]

En 1494, despuix de ser reclamada com a colónia pels portuguesos, l'illa va ser rebatejada com Fernando Pó en el seu honor.[2] Els portuguesos varen desenrollar l'illa per al cultiu de canya de sucre.

L'illa va pertànyer a Portugal fins a 1778, en que va ser cedida a Espanya despuix del tractat de Sant Ildefons (1777).

En 1956 els territoris espanyols del golf de Guinea passen a ser província espanyola.

En 1959, per la llei 46/59 de 30 de juliol, la Província Espanyola del Golf de Guinea, es convertix en dos províncies espanyoles: Fernando Poo i Riu Muni. Les primeres eleccions locals es varen celebrar eixe mateix any, i es varen elegir els primers procuradors guineanos en les Corts Espanyoles.

L'1 de setembre de 1960 va quedar constituïda en la ciutat de Santa Isabel de Fernando Poo la Diputació Provincial de Fernando Poo que el seu primer (pero no únic) governador va ser Alzina de Bochi.[3]

El 9 d'agost de 1963 el consell de Ministres celebrat baix la presidència de Francisco Franco resol concedir autonomia econòmic-administrativa a les províncies espanyoles del Golf de Guinea. El 15 de decembre s'aprova el referèndum en Guinea sobre el Proyecte d'Autonomia pel que la Guinea Espanyola passa a prendre el nom de Guinea Equatorial i despuix del que, per decret de 3 de juliol de 1964 es concedix autonomia a les províncies; la seua administració constava d'un consell de Govern, compost d'huit consellers i un President, una Assamblea Llegislativa, dos Diputacions Provincials i dos Governs Civils en una màxima duració de quatre anys. El màxim representant del govern espanyol, Pedro Latorre Alcubierre, que abans era el Governador General va passar a ser Comissari General i va ser l'última alta autoritat colonial en Guinea.[4]

El 3 d'octubre de 1967 va ser elegit procurador en la Corts Espanyoles en representació de la Diputació el seu president Enrique Gori Molubela.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]