Províncies espanyoles en Àfrica

Erro al crear miniatura:

Províncies espanyoles en Àfrica

Erro al crear miniatura:

Províncies espanyoles en Àfrica durant el XX.

Les províncies espanyoles en Àfrica és un terme que fa referència a les quatre províncies espanyoles en Àfrica, hui desaparegudes, i a les vigents províncies de Santa Creu de Tenerife i de les Palmas.

Les províncies espanyoles africanes desaparegudes sónː província del Sahara, província d'Ifni, província de Fernando Poo i província de Riu Muni. Estes varen contar en el ranc de província d'Espanya durant la dictadura de Francisco Franco. Varen celebrar els seus primeres eleccions locals en 1960, quan es varen elegir els primers procuradorés per a les Corts Espanyoles.

Les províncies Canàries estan baix el règim provincial des de 1833.

Províncies espanyoles africanes desaparegudes

Província del Sahara (província número 51) (1958-1975)ː Comprenia un vast territori de 266 000 km², en la costa atlàntica del Sahara. La seua capital era El Aaiún, en 5200 habitants. Va ser un territori espanyol de 1884 a 1976. La seua població era d'aproximadament 23 000 habitants, concentrada principalment en El Aaiún, Vila Cisneros i La Güera. Ademés de l'economia tradicional saharaui basada en la criança, aprofitament i comerç de dromedaris i cabres, els espanyols, especialment canaris, es dedicaven a la peixca en el banc canari-sahariano. La major riquea de Sahara espanyol eren les mines de FosBucraa, descobertes per Manuel Alia Medina. La matrícula dels seus vehículs era SH. Per la descolonización promoguda per l'ONU, el clima prebélico del que varen ser exponents la Marcha Verda i els atacs del Front Polisario, Espanya va firmar en 1975 l'Acort Tripartit de Madrit i va abandonar el territori de manera definitiva en 1976, sent des de llavors el Sàhara Occidental un territori en disputa.	Erro al crear miniatura: Escut de la Província ultramarina del Sàhara Espanyol.
Província d'Ifni (província número 52) (1958-1969)ː Creada despuix de la guerra d'Ifni-Sahara a resulta l'Acort de Cintra pel que Marroc es anexionó la pràctica totalitat d'Ifni, a excepció de Sidi-Ifni i les seues afores. Tenia una extensió de 100 (cent) km² i uns 15 000 habitants,cita requerida lo que la convertia en la província de menor superfície d'Espanya. La seua capital era Sidi Ifni en 12 700 habitants i la base de la seua economia era l'important colónia militar establida en la zona, que gojava de tots els servicis de qualsevol capital de província de la península. La matrícula dels seus vehículs era IF. En 1960 va ser declarat un territori no autònom pel Comité de Descolonización de les Nacions Unides i, despuix d'anys de negociacions, Espanya va entregar en 1969 al província d'Ifni a Marroc. Actualment es troba en la província de Sidi Ifni, regió de Guelmim-Riu Nun de Marroc.	Erro al crear miniatura: Escut de l'antiga província espanyola d'Ifni (Àfrica Occidental Espanyola)
La Província de Fernando Poo (província número 53) (1959-1968) comprenia les illes de Fernando Poo (actual Bioko), Annobón i atres illots propencs. L'illa de Fernando Poo era coneguda com la Perla del golf de Guinea i estava habitada per l'ètnia bubi, en la seua majoria convertits al catolicisme. La província tenia un clima equatorial d'elevades temperatures i abundants pluges, que convertien el sol en un lloc molt fèrtil per al cultiu de cacao, café, bananas i sucre. La capital de la província era Santa Isabel de Fernando Poo (actual Malabo), en 37 200 habitants, en port i aeròdrom. La matrícula del seu vehículs era FP. Encara que varen tindre presència espanyola entre 1778 i 1780, va anar en 1843 quan es va establir definitivament la sobirania espanyola sobre les illes, en establir un governador colonial en 1858. En 1926, va ser unida a Riu Muni per a formar els Territoris Espanyols del Golf de Guinea. Si be l'unió que es trencaria formalment en 1959 en formar les dos províncies autònomes, esta regió va permanéixer en alguns nivells administratius i en 1964 va ser conformada la Regió Autònoma de Guinea Equatorial en capital en Santa Isabel. En 1968, la Regió obtindria la seua independència com Guinea Equatorial.	Erro al crear miniatura: Escut de l'antiga província espanyola de Fernando Poo.
La Província de Riu Muni (província número 54) (1959-1968) corresponia al territori continental de la Guinea Espanyola, ademés de les illes de Corisco, Elobey Gran, Elobey Chic i atres illots propencs. La població d'esta província era propenca als 183 000 habitants, la majoria d'ètnia pamú, bantú i benga. De clima equatorial, la seua economia es basava en la fusta (sobretot ocume), café, cacao, oli de palma, copra i caucho. Va existir una miqueta de ganaderia (principalment, cabres i ovelles), ademés de caça major de búfalos, antílops i elefants. La capital de la província era Bata, en 27 000 habitants. La matrícula del seu vehículs era RM. El territori de Riu Muni es va convertir en protectorat espanyol en 1885 i en colónia en 1900, any en el que un tractat firmat en París en França va determinar els llímits del territori. Entre 1926 i 1959 va ser unificada a Fernando Poo i al territori d'Elobey, Annobón i Corisco. Despuix de la formació de la província, les illes d'Elobey i Corisco varen quedar incloses en Riu Muni. En 1964 va ser conformada la Regió Autònoma de Guinea Equatorial que incloïa a tots els territoris ecuatoguineanos i en 1968 estos obtindrien la seua independència com Guinea Equatorial.	Erro al crear miniatura: Escut de l'antiga província espanyola de Riu Muni.

Vore també

• Província d'Espanya
• Història de l'organisació territorial d'Espanya