Província de Sumatra Meridional

Erro al crear miniatura:

Província de Sumatra Meridional

Sumatra Meridional (indonesi: Sumatera Selatan) és una de les províncies pertanyents a la República d'Indonèsia, es troba localisada dins de l'illa de Sumatra. El seu ciutat capital és la ciutat de Palembang.

Història

En el lloc de l'actual província va ser, durant l'Alta Edat Mija, el regne de Srivijaya, per l'ubicació, prop del estret de Malaca va ser un gran imperi comercial. En el XIX l'illa de sumatra va estar baix domini del Regne dels Països Baixos. Des de 1949 va passar a formar part de la República d'Indonèsia.

Demografia

Erro al crear miniatura:

Chicona musi de l'época colonial, vestida en robes tradicionals

Esta província té una població de 6.900.000 persones. Ya que ocupa una superfície de 53.435,72 quilómetros quadrats, el seu densitat poblacional és de 129,1 habitants per quilómetro quadrat.

Grups ètnics

La província no té un domini ètnic clar, encara que els malayos indonesis de parla musi constituïxen el grup principal, seguits pels javaneses, la majoria dels quals són immigrants recents, procedents de Java com a part del proyecte de transmigración aprovat pel govern creat per a equilibrar la població, especialment de l'illa altament superpoblada de Java. Com a resultat d'això, l'idioma javanés també es parla i s'entén àmpliament, especialment en zones en una alta població de transmigrantes, per eixemple Belitang. El següent grup més gran ho formen les atres poblacions de parla malaya, aixina com els komering, un poble malayo-polinesio distint, relacionat en els natius lampungese de la veïna Lampung. El poble minangkabau, els chinencs indonesis i els sondaneses conformen atres minories ètniques de la província.

Idiomes

Si ben l'indonesi és l'idioma oficial en la província, la majoria dels malayos indonesis parla un dialecte del idioma malayo cridat musi o malayo palembang. Actualment, el malayo palembang s'ha convertit en la llengua franca de la regió. El malayo palembang evoluiconó a partir del malayo antic, mesclat en l'idioma javanés i pronunciat segons l'accent palembang. Ademés, este idioma ha rebut préstams del àrap, l'urdu, el persa, el chinenc, el portugués, l'anglés i l'holandés, gràcies a que Palembang va ser en el passat una gran ciutat comercial, que atrea a comerciants de tot tipo de llocs. En el passat, el malayo de Palembang s'escrivia en l'escritura jawi, una versió modificada del alfabet àrap. Hui en dia, l'us de l'escritura jawi està disminuint i s'està reemplaçant pel alfabet llatí.

El malayo palembang consta de dos registres llingüístics: el primer és el llenguage quotidià que ampra casi tot lo món en la ciutat i que també rep el nom de bahasa passar (llenguage de mercat); en segon lloc està l'estil educat i formal ("bebaso"), que és utilisat per círculs llimitats, com els sultans i la noblea. Sol parlar-se per i per a persones respectades o majors. Per eixemple, ho ampren els chiquets en els pares, la nora en els sogres, els estudiants en els mestres, o entre parlants de la mateixa edat en el propòsit de respecte mutu, perque bebaso significa parlar cortés i subtilment.

No obstant, el restant de comunitats, tant locals com a immigrants, a sovint utilisen la seua llengua pròpia com a idioma quotidià, com el javanés komering, el lahat, el minangkabau, el madurés, el buginés, el banjarés, l'àrap, l'urdu, el chinenc...

l'indonesi s'utilisa generalment com a segon idioma i també com a idioma d'educació i per a fins oficials.

Religió

La població de la província, de la mateixa manera que en atres parts de Sumatra (en l'excepció de Bangka Belitung i les províncies de Sumatra Septentrional), seguix abrumadoramente l'escola de dret Shafi'i del Islam sunita. La religió és adoptada principalment per les ètnia malaya, javanesa, minangkabau i sondanesa. També es practiquen atres religions minoritàries: per eixemple, els chinencs seguixen principalment el Budisme Mahāiāna i el Cristianisme.