Pseudocopulación
En botànica, la pseudocopulación descriu una conducta similar a la copulació que pot servir a la funció reproductiva d'a lo manco un dels participants pero que no involucra una unió sexual verdadera entre els individus. S'aplica generalment este terme als polinisadors que intenten copular en una flor. Moltes flors imiten a les femelles de certes espècies d'insectes para d'eixe modo atraure als machos, els quals, en intentar copular en la flor, transferixen els grans de polen d'una planta a una atra.[1] Esta forma de mimetisme s'ha denominat «mimetisme pouyaniano».[2]
Història
[editar | editar còdic]Hi ha flors enganyoses que imiten la forma, pilosidad i olor de les femelles de certes avespes o abelles. El cas millor conegut és el de Ophrys insectifera orquídea del sur d'Europa; és visitada únicament per dos espècies d'avespes del gènero Argogorytes. Els mascles naixen en primavera vàries semanes abans que les femelles, i en els seus primers vols són atrets per la fragància de les flors de Ophrys, similar a les feromones secretadas per les femelles. Ademés, el labelo presenta forma, color i textura similar a les femelles. El procés es designa com pseudocopulación perque les avespes mascle intenten aparearse en la flor, i en fer-ho, entren en contacte en l'antera, traslladant els polinios d'una flor a una atra en intents successius.[3]
Mecanisme
[editar | editar còdic]Varis gèneros d'orquídees terrestres es reproduïxen per este mecanisme. Els gèneros més coneguts i millor documentats són, ademés dels ya mencionats Ophrys i Cryptostylis, Drakaea, Caladenia,[4] Chiloglottis,[5] Geoblasta,[6] Arthrochilus, Calochilus,[7] Leporella[8] i Spiculaea. La gran majoria dels gèneros d'orquídees terrestres que utilisen la pseudocopulación es troben en Austràlia i el gènero més gran d'orquídees en espècies pseudocopuladas és Ophrys d'Europa. El mecanisme no està en absolut circunscripto a un continent en particular, ya que també s'ha informat per a una espècie suramericana (Geoblasta penicillata)[9] i dos orquídees surafricanes del gènero Disa.[10]
| Compost | Andrena | Ophrys |
|---|---|---|
| Heneicosano | 1,6±0,5 | 1,8±0,3 |
| Docosano | 0,6±0,1 | 0,5±0,1 |
| Tricosano | 28,7±2,4 | 30,6±1,8 |
| Tetracosano | 2,0±0,2 | 3,1±0,2 |
| (Z)-9-pentacoseno | 3,4±1,8 | 0,6±0,1 |
| Pentacosano | 34,9±2,2 | 20,2±1,3 |
| Hexacosano | 1,6±0,1 | 2,1±0,2 |
| (Z)-12 &(Z)-11-heptacoseno | 0,7±0,3 | 6,0±0,8 |
| (Z)-9-heptacoseno | 5,1±1,6 | 7,6±1,0 |
| Heptacosano | 11,2±1,1 | 11,5±1,5 |
| (Z)-12 &(Z)-11-nonacoseno | 3,7±1,4 | 6,7±1,0 |
| (Z)-9-nonacoseno | 6,6±0,4 | 9,4±1,2 |
Idèntic mecanisme utilisa Tolumnia henekeni, la flor del qual semeja la femella d'una espècie d'abella, Centris insularis, i ho fa tan ben que el mascle d'esta espècie és enganyat i tracta de copular l'imitació de femella que li oferix la flor. Fent açò poliniza la flor.
En Caleana, denominada en els països de parla anglesa "duck orchid" ("orquídea ànet") per la semblança de la seua labelo en el cap d'un ànet i el restant de la flor en el cos d'un ànet en ple vol, s'ha descripto un mecanisme de pseudocopulación alguna cosa diferent. Esta espècie usa un mecanisme de resort para atrapa als insectes en una bossa, sent la seua única possibilitat d'escapar a través del polinio i de l'estigma. Els mascles dels insectes polinisadors aterrisen en el labelo, lo que dispara un mecanisme de relaixació de dos frontices (una és la del labelo-làmina i l'atra és la de la làmina-periant) que dona regrés a l'insecte en la part d'arrere de la seua tórax en la bossa que conté l'estigma i la polinia.[12][13]
La pseudocopulación no solament està restringida a polinisadors pertanyents a l'orde dels himenòpters (abelles i avespes). De fet, ha segut descripta també para dípters (un mosquit del gènero Bradysia) que pseudocopulan espècies de Lepanthes, un dels gèneros més amplis d'angiosperma que habiten les selves neotropicales.[14]
Les flors de les orquídees del gènero Ophrys no solament imiten la forma, el tamany i el color de les femelles dels seus polinisadors, sino que també emeten una fragància que inclou varis composts que es troben en les feromonas sexuals de les femelles, en la qual cosa conseguixen reforçar la conducta sexual dels machos. S'han comparat els composts volàtils emesos per Ophrys iricolor i les feromones femenines de la seua espècie polinizadora, Andrena morio, tant des del punt de vista químic com electrofisiológico. S'han descobert més de 40 composts, entre ells alcanos i alquenos de 20 a 29 àtoms de carbono, aldehits en 9 a 24 carbono i dos ésterés. Casi tots eixos composts es varen trobar en similars proporcions tant en els extractes florals de O. iricolor com en els extractes de la superfície cuticular de les femelles de A. morio, com es pot observar en la taula de dalt.[11]
Els composts volàtils biològicament actius d'este patró són molt similars als utilisats per atres espècies de Ophrys que són pseudocopuladas per mascles dels gèneros Andrena i Colletes.[15][16][17][18][19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ van der Pijl, L., Dodson, C. H. (1966) Orchid Flowers; Their Pollination and Evolution. Coral Gables, FL: Univ. Miami Press
- ↑ Pasteur, Georges (1982). “A classificatory review of mimicry systems”. Annual Review of Ecology and Systematics 13: 169–199.
- ↑ Wolff, T. 1950. Pollination and fertilization of the fly ophrys, Ophrys insectifera L. in Allindelille Fredskov, Denmark. Oikos 2:20–59.
- ↑ Peakall, R., and Beattie, A. J. (1996). Ecological and genetic consequences of pollination by sexual deception in the orchid Caladenia tentaculata. Evolution 50, 2207-2220.
- ↑ Mant, J., Peakall, R., and Weston, P.H. (2005) Specific pollinator attraction and the diversification of sexually deceptive Chiloglottis (Orchidaceae). Plant Systematics and Evolution , 253, 185-200.
- ↑ Correja, M.N., 1968. Rehabilitacion del genere Geoblasta Barb Rodr. Rev. Museu L'Argent n.s. 11, 69–74.
- ↑ Fordham, F., 1946. Pollination of Calochilus campestris. Victorian Nat. 62, 199–201.
- ↑ Peakall, R. (1989a) The unique pollination of Leporella fimbriata (Orchidaceae) by pseudocopulating winged male ants Myrmecia urens (Formicidae). Plant Systematics and Evolution 167, 137-148.
- ↑ Ciotek, L., P. Giorgis, S. Benitez-Vieyra, & A. A. Cocucci. 2006. First confirmed case of pseudocopulation in terrestrial orchids of South America: pollination of Geoblasta pennicillata (Orchidaceae) by Campsomeris bistrimacula (Hymenoptera, Scoliidae). Flora 201:365–369.
- ↑ Whitehead, V. B. & Steiner, K. E. 1991. Mals of Podalonia canescens (Sphecidae) pollinating the orchid Disa atricapilla. Proceedings 8th Congress, Entomological Society of southern Africa, Bloemfontein, 1-4 July.
- ↑ 11,0 11,1 Johannes Stökl, Robert Twele, Dirk H. Erdmann, Wittko Francke, Manfred Ayasse. 2007. Comparison of the flower scent of the sexually deceptive orchid Ophrys iricolor and the female sex pheromone of its pollinator Andrena morio. Chemoecology Volume 17 4):231- 233
- ↑ Cady, L. 1965. Notes on the pollination of Caleana major. Orchadian 2:34.
- ↑ Stephen D. Hopper, Andrew P. Brown. (2006) Austràlia's wasp-pollinated flying duck orchids revised (Paracaleana: Orchidaceae). Australian Systematic Botany 19:3, 211
- ↑ MARIO A. BLANCO & GABRIEL BARBOZA. 2005. Pseudocopulatory Pollination in Lepanthes (Orchidaceae: Pleurothallidinae) by Fungus Gnats. Ann Bot 95: 763-772.
- ↑ Mant JG, Brändli C, Vereecken NJ, Schulz C, Francke W & Schiestl FP. 2005. Cuticular hydrocarbons as source of the sex pheromone in Colletes cunicularius (Hymenoptera: Colletidae) and the key to its mimicry by the sexually deceptive orchid Ophrys exaltata. Journal of Chemical Ecology 31 (8): 1765-1787.
- ↑ F. P. Schiestl; M. Ayasse, H. F. Paulus, C. Löfstedt, B. S. Hansson, F. Ibarra, W. Francke. 2000. Sex pheromone mimicry in the early spider orchid (Ophrys sphegodes): patterns of hydrocarbons as the key mechanism for pollination by sexual deception. Journal of Comparative Physiology A: Neuroethology, Sensory, Neural, and Behavioral Physiology 186:567- 574.
- ↑ Ayasse, M., F. P. Schiestl, H. F. Paulus, D. Erdmann, and W. Francke. 1997. Chemical communication in the reproductive biology of Ophrys sphegodes. Mitteilungen der Deutschen Gesellschaft fu¨r allgemeine und angewandte Entomologie 11:473–476.1
- ↑ Ayasse, M., F. P. Schiestl, H. F. Paulus, F. Ibarra, and W. Francke. 2003. Pollinator attraction in a sexually deceptive orchid by means of unconventional chemicals. Proceedings of the Royal Society B:Biological Sciences 270:517–522.
- ↑ Schiestl, F.P., Peakall, R. and Mant, J. (2004) Chemical communication in the sexually deceptive orchid genus Cryptostylis. Botanical Journal of the Linnean Society 144, 199-205.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudocopulación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.