Queronea
Queronea (grec antic Χαιρώνεια, Khairốneia) és una ciutat i un municipi pertanyent a la Prefectura de Beòcia, en la desembocadura del riu Cefiso i contigua a la regió de la Fócida. Esta ciutat es va fer famosa en el història per haver segut l'escenari de batalles molt importants i decisives per al devindre d'Atenes.
Mitologia
[editar | editar còdic]Segons Pausanias, Queronea era coneguda en el nom d'Arne, (Plantilla:Lang-grc)[1] mencionada en el Catàlec de naus,[2] a on li la destaca per la seua «abundància en vinyes». Va ser la pàtria de Menestio, fill del rei Areítoo i de Filomedusa, combatent aqueo en la guerra de Troya.[3] Es considerava que el seu nom provenia de Querón, un fill d'Apolo.[4] En Queronea es venerava un ceptre que es creïa que havia segut fabricat per Hefesto.[5]
Història
[editar | editar còdic]En l'any 447 a. C., Queronea estava en poder dels partidaris d'Atenes que eixercien la supremacia en Beòcia. Per mig d'un colp d'Estat, el poder va quedar en mans dels enemics de la principal polis grega. Els atenienses varen enviar llavors a Tólmides en un chicotet eixèrcit per a que recuperara la ciutat. En un principi va conseguir prendre Queronea i reduir als seus habitants a l'esclavitut pero poc despuix, en les rodalies, en passar per Coronea, va ser atacat i derrotat per una aliança composta per exiliats beocios, exiliats eubeos i locros i Atenes va perdre la seua supremacia en Beòcia.[6]
En l'época de la guerra del Peloponeso es trobava en l'esfera d'influència d'Orcómeno, a la que pagava tribut.[7] En 424 a. C., a través d'un complot es va intentar que la ciutat quedara en poder dels atenienses.[7] El pla va ser descobert i va fracassar, per lo que la ciutat va ser ocupada per una força beocia.[8]
En l'any 395 a. C. estava unida en Acrefias i Copes formant un dels districtes que suministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven un beotarca.[9]
Durant la guerra focidia, la ciutat va ser sitiada sense èxit per Onomarco, l'estratego focidio,[10] i despuix ocupada pel seu fill Falecos.
El 7 d'agost de 338 a. C. es desenrolla la més cruenta de les batalles, en la que Filipo II de Macedònia derrota a les forces atenienses i beocias i, d'esta manera, es compromet la llibertat de Grècia que queda baix l'influència macedonia.
L'última gran batalla de Queronea va tindre lloc en l'any 86 a. C, entre l'eixèrcit romà manat per Sila i el rei del Ponto, Mitrídates VI Eupátor. Sila va fer alçar un trofeu en Queronea per la victòria en esta batalla. Aixina mateix es va erigir un atre pel triumfo del romà sobre Taxilo.[11][12]
En Queronea va nàixer Plutarco, qui també va morir en esta mateixa urbs. La ciutat va existir durant tot l'Imperi romà, en l'estatus de ciutat lliure, i va anar un centre de refinament d'olis i perfums de flors, que s'usaven com a remeis contra divers tipo de dolors.[13] La vella Queronea va desaparéixer durant l'Edat Mija.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia IX, 40, 5.
- ↑ Homero, Ilíada II, 507.
- ↑ Ibid., VII, 9.
- ↑ Pausanias IX, 40,5-6.
- ↑ Pausanias IX,40,11-12.
- ↑ Tucídides I,113.
- ↑ 7,0 7,1 Tucídides IV,76.
- ↑ Tucídides IV,89.
- ↑ Helèniques de Oxirrinco XIX.
- ↑ Diodoro Sículo XVI,33.
- ↑ Pausanias, op. cit. IX, 40, 7.
- ↑ Plutarco, Sila 19.
- ↑ Pausanias IX,41,7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Queronea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.