Rúpia indo-portuguesa
La rúpia va ser la moneda de l'Índia portuguesa fins a l'any 1958.
Història
[editar | editar còdic]Abans de 1871, la rúpia es subdividía en 750 bazarucos, 600 réis (singular: real), 20 pardaus o en 10 tangas, una atra subdivisió era el xerafim, que equivalia a 2 rúpies. Despuix de 1871, 960 réis o 16 tangas (per valor de 60 réis) componien a 1 rúpia. La rúpia posseïa paritat absoluta en la rúpia índia. En 1958, la moneda va ser reemplaçada pel escut indoportugués, a raó d'1 rúpia = 6 escuts.
Monedes
[editar | editar còdic]Goa, Damán i Diu varen emetre el seu pròpia acunyament fins a mediats d'el XIX.
Damán
[editar | editar còdic]Damán va emetre en coure monedes de 3, 15, 30 i 60 réis fins a 1854 quan la Casa de Moneda de Damán va tancar.
| Denominació | Emesa fins a !
Material | |
|---|---|---|
| 3 réis | 1854 | Coure |
| 15 réis | 1854 | Coure |
| 30 réis | 1854 | Coure |
| 60 réis | 1854 | Coure |
Diu
[editar | editar còdic]Diu va emetre numismas en plom i estany de 5 i 10 bazarucos junt en atres monedes d'estany de 20 bazarucos, els valors de 30 i 60 bazarucos es varen falcar en coure i les peces de 150 i 300 réis i 1 rúpia en argent. La Casa de Moneda Diu va tancar en 1859.
| Denominació | Emesa fins a !
Material | |
|---|---|---|
| 5 bazarucos | 1859 | Plom-Estany |
| 10 bazarucos | 1859 | Plom-Estany |
| 20 bazarucos | 1859 | Estany |
| 30 bazarucos | 1859 | Coure |
| 60 bazarucos | 1859 | Coure |
| 150 réis | 1859 | Argent |
| 300 réis | 1859 | Argent |
| 1 rúpia | 1859 | Argent |
Goa
[editar | editar còdic]Goa va emetre les monedes en les denominacions més diverses de les tres cases de moneda. Va emetre monedes de coure en denominacions de 3, 4 ½, 6, 7 ½, 9, 10, 12 i 15 réis, ½ i 1 tanga, va falcar monedes d'argent de ½ i 1 pardau, i 1 rúpia, i en or es varen produir monedes d'1, 2, 4, 8 i 12 xerafins. La Casa de Moneda Goa va ser tancada pels britànics en 1869.
| Denominació | Emesa fins a !
Material | |
|---|---|---|
| 3 réis | 1859 | Coure |
| 4½ réis | 1859 | Coure |
| 6 réis | 1859 | Coure |
| 7½ réis | 1859 | Coure |
| 9 réis | 1859 | Coure |
| 10 réis | 1859 | Coure |
| 12 réis | 1859 | Coure |
| 15 réis | 1859 | Coure |
| ½ tanga | 1859 | Coure |
| 1 tanga | 1859 | Coure |
| ½ pardau | 1859 | Argent |
| 1 pardau | 1859 | Argent |
| 1 rúpia | 1859 | Argent |
| 1 xerafin | 1859 | Or |
| 2 xerafins | 1859 | Or |
| 4 xerafins | 1859 | Or |
| 8 xerafins | 1859 | Or |
| 12 xerafins | 1859 | Or |
Variants en monedes falcades en Goa
[editar | editar còdic]Existixen variants en algunes monedes produïdes en la ciutat de Goa, les peces que presenten variants són les de ½ i 1 tanga. Estes monedes varen ser falcades originalment en coure, pero després varen començar a produir-se en argent.
| Denominació | Emesa fins a !
Material | |
|---|---|---|
| ½ tanga | 1859 | Argent |
| 1 tanga | 1859 | Argent |
Monedes de disseny únic
[editar | editar còdic]Despuix del tancament de les cases de monedes locals, les monedes varen ser importades des de Portugal en 1871. Esta nova invenció va coincidir en la reforma de les subdivisions de la rúpia. Monedes de coure varen ser introduïdes en denominacions de 3, 5, 10 i 15 réis, ½ i 1 tanga . En 1881, es varen falcar en coure monedes de ⅛ de tanga i en argent monedes de ¼, ½ i 1 rúpia. Les monedes falcades en coure varen passar a falcar-se en bronze a partir de 1901, mentres que en 1934 es varen introduir per a circular monedes de 2 i 4 tangas en cuproníquel, seguides d'atres monedes de ½ i 1 rúpia en 1947 i 1952, respectivament.
| Denominació | Emesa des de !
Material | |
|---|---|---|
| 3 réis | 1871 | Coure |
| 5 réis | 1871 | Coure |
| 10 réis | 1871 | Coure |
| ⅛ tanga | 1881 | Coure |
| 15 réis | 1871 | Coure |
| 1 tanga | 1871 | Coure |
| 2 tangas | 1834 | Cupro-Níquel |
| 4 tanga | 1834 | Cupro-Níquel |
| ¼ rúpia | 1881 | Argent |
| ½ rúpia | 1881 | Argent |
| 1 rúpia | 1881 | Argent |
Variants en monedes
[editar | editar còdic]Existixen variants en algunes monedes, les peces que presenten variants són les de ¼, ½ i 1 tanga. Estes monedes varen ser falcades originalment en argent, pero després varen començar a produir-se en cuproníquel.
| Denominació | Emesa fins a !
Material | |
|---|---|---|
| ¼ rúpia | 1859 | Cupro-Níquel |
| ½ rúpia | 1859 | Cupro-Níquel |
| 1 rúpia | 1859 | Cupro-Níquel |
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Krause, Chester L. and Clifford Mishler (1991). Standard Catalog of World Coins: 1801–1991 (18th ed. ed.). Krause Publications. ISBN 0873411501.
- Pick, Albert (1994). Standard Catalog of World Paper Money: General Issues. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors) (7th ed.). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rupia indo-portuguesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.