Radhanitas

Mapa que mostra la ret comercial dels radhanitas (en blau), ca. 870, segons s'informa en el Llibre de les rutes i dels regnes d'ibn Khordadbeh. (En morat, atres rutes comercials de l'época.)

Els radhanitas o radanitas (en hebreu, רדהני / radhani (singular) ou רדהנים / radhanim (plural); en àrap, الرذنية / Ar-Raḏaniyya) eren comerciants judeus de l'Edat Mija. Varen dominar el comerç entre el món cristià i el musulmà entre 600 i 1000 d. C. Les rutes comercials obertes baix l'Imperi romà varen seguir sent utilisades durant este periodo en gran part gràcies als esforços d'estos mercaders. La seua ret comercial cobria la major part d'Europa, Àfrica del Nort, el Propenc Oriente, Àsia central i una part de l'Índia i de China. Es desconeix si el terme, que és usat únicament per algunes fonts directes, es referix a una corporació específica, a una casta o si es tractava d'un terme genèric per a designar als comerciants judeus que practicaven el comerç transeuroasiático^{cita requerida}.

Orige dels radhanitas

Vàries etimologies han segut sugerides per a la paraula radhanita i per a l'orige d'estos comerciants judeus: la primera, més antiga, considera que els radhanitas eren descendents dels judeus instalats en França durant l'Antiguetat, mentres que els defensors de la segona sostenien que el centre de la seua activitat es trobava en l'Orient (Iraq o Pèrsia).

Fi dels radhanitas

Estos judeus, que havien amasado les seues fortunes en l'era dels radhanitas, en el comerç d'espècies transeuroasiático entre el món cristià i el musulmà des de de l'era cristiana, en el caos generalisat en Eurasia per la caiguda de la dinastia Tang en 908, el colapse de l'estat jázaro a mans dels rus uns xixanta anys més tart i el sorgiment dels estats expansionista turc-perses de la dinastia selyúcida (1040-1118) no varen poder seguir en el comerç de la Ruta de la Seda i es varen dedicar a la banca.