Radioquímica

Radioquímica

Els tipos de radiació i els seus nivells de penetració.

La radioquímica és una branca de la química que estudia les reaccions químiques per mig de tècniques basades en la radiactivitat o per mig de l'utilisació d'isòtops radiactius per a establir el mecanisme de les reaccions químiques. Per a això estudien la desintegració radiactiva de reactius, o intermijos de reacció.

Tipos de radiació

Radiació alfa

Consistix en l'emissió de partícules alfa (partícules carregades positivament compostes per dos protones i dos neutrons, sent per tant equivalents a un núcleu d'heli) per un núcleu atòmic. Quan ocorre esta emissió, la massa de l'àtom en decaiguda disminuïx quatre unitats i la seua número atómico disminuïx en dos. Són desviades per camps magnètics i elèctrics. Són molt ionisants encara que poc penetrants, la radiació alfa és bloquejada per a penes uns centímetros d'aire o fines làmines d'alguns sòlits.

Radiació beta

Consistix en l'emissió d'electrons (beta negatives) o positrones (beta positives) que provenen de la desintegració dels neutrons o protones d'un núcleu en un estat excitat. Quan ocorre esta emissió l'número atómico aumenta o disminuïx en una unitat i la massa atòmica es manté constant. Esta radiació és desviada per camps magnètics. El seu poder de ionisació no és tan elevat com el de l'anterior, no obstant és més penetrant, pot ser bloquejada per fines làmines de molts sòlits.

Radiació gamma

Consistix en l'emissió d'ones electromagnètiques de llongitut d'ona curta. És la radiació més penetrant, es necessiten capes molt grosses de plom o bari, o formigó per a detindre-la o reduir la seua intensitat.

Algunes aplicacions

En medicina

• La radioteràpia utilisa les radiacions ionisants en fins terapèutics. Es basa en administrar dosis altes de radiació als tumorés cancerorsos, destruint-los o danyant-los de tal manera que no puguen créixer, propagar-se o multiplicar-se.
• El radiodiagnóstico té com a fi el diagnòstic de les malalties, utilisant imàgens i senyes obtingudes per mig de radiacions ionisants o no ionisants.

En bioquímica

Per mig del marcage isotòpic (en carbono-14) de metabòlits s'han determinat moltes de les reaccions de les rutes metabòliques.

En arqueologia i geologia

Per l'existència d'isòtops radiactius naturals en objectes de troballes arqueològiques, per mig de medicions de radiactivitat, estos es poden datar (método del carbono-14).

En geologia es pot averiguar l'edat de les roques a través de l'estudi d'alguns radioisòtops (potassi-40 0 urani-235, per eixemple).

En química ambiental

És de gran importància l'estudi dels radioisòtops presents en el mig ambient (contaminació radiactiva), tant dels naturals com dels produïts artificialment, ya que els nivells elevats d'estos afecten tant a la salut humana com al mig ambient.