Ramose i Hatnofer
Ramose va ser el pare i Hatnofer la mare de Senenmut, un dels més alts funcionaris baix el regnat de la reina egipcíaca Hatshepsut durant la XVIII dinastia del Imperi Nou d'Egipte. Els orígens modests de Ramose i l'ascens del seu fill Senenmut varen ser durant molt temps considerats eixemples de l'alta movilitat social en l'Egipte del Imperi Nou. No obstant, casi res es coneix dels orígens de Ramose, perque "un home modest" podria tindre un ampli significat— des d'un llaurador o jornalero, a un artesà o inclús un chicotet terratinent. Quan Ramose va morir era un home de 50 a 60 anys (basat en l'evidència dental). Hatnofer era una senyora vella, en cabell gris casi blanc. Es considera que abdós havien naixcut en Armant, una ciutat a sol 16 km al sur de Tebas, en l'Alt Egipte, presumiblement durant el regnat d'Amosis I, l'ilustre fundador de la XVIII dinastia.[1][2]
Tomba de Ramose i Hatnofer
[editar | editar còdic]
Ramose és conegut per fonts contemporànees. Apareix en la falsa porta i provablement, també en la capella de la tomba de Senenmut (TT71). La tomba dels seus pares Ramose i Hatnofer s'ubicava prop d'ella. Contenia la mòmia de Ramose aixina com la de Hatnofer (Hatnefret), que era la seua esposa i mare de Senenmut. Va ser descoberta intacta per Wiliam Hayes i Ambrose Lansing de l'expedició egipcíaca del Museu Metropolità de Nova York durant uns treballs d'excavació baixe un terrat en l'ala de Sheikh Abd el-Qurna, el tossal de les necròpolis en Tebas Occidental, durant la campanya arqueològica de 1935-1936. Ramose i Hatnofer varen ser enterrats en la tomba junt en atres sis mòmies anònimes mal envoltes (tres dònes i tres chiquets desconeguts) que se suponen membres de la família de la parella. Inicialment, Lansing i Hayes varen interpretar els sis cossos com la trista evidència de que la família de Senenmut havia segut colpejada per una tragèdia repentina.[3][4]
Alguns egiptòlecs creïen en efecte que tots els sepelis en la tomba varen tindre lloc al mateix temps. No obstant, durant l'Imperi Nou, a sovint s'acostumava reobrir i utilisar les cambres d'una tomba per a varis membres de la família, morts en diferents temps. Com senyala Joyce Tyldesley, és molt més provable que estos sis cossos adicionals representen a membres de la família immediata de Senenmut:[5]
- "Que prèviament havien segut enterrats prop; els seus vendajes deteriorats [de les mòmies] i desarticulats esquelets incrustats en fanc sugerix que havien segut recuperats de cementeris menys impressionants. El reentierro d'individus privats, encara que no comú, certament no era desconegut en este temps, i la devoció filial de Senenmut hauria conegut l'aprovació general."[6]
Ademés, els arqueòlecs del Museu Metropolità varen demostrar de manera convincent que les possessions personals en la tomba de Ramose i Hatnofer eren sol de Hatnofer, ya que tots els artículs eren apropiats per a una dòna. De les mòmies en la sala, solament Hatnofer:[7]
- "Havia segut cuidadosadament momificada en lli de la propietat real de Hatshepsut i en equip funerari complet constant de caraça dorada, escarabat cor, papirs funeraris, i caixa de canopes. Per contrast, Ramose en el seu pintat sarcòfec antropomorfo i les atres sis mòmies (tres dònes jóvens i tres chiquets) dins d'ataüts senzills no havien rebut tanta atenció, i els seus restants eren ya mers esquelets."[8]
Estos atres sis sepelis, tots de principis de la XVIII dinastia "varen ser trobats en el terreny solt de l'ala aixina com depòsits d'armes de caça i els ataüts d'un cavall i un simi." La tomba de Ramose i Hatnofer donava una impressió relativament senzilla i va anar inicialment considerada, per alguns egiptòlecs, com a evidència dels orígens personals humils de Ramose en particular.[4]
La tomba de Ramose i Hatnofer és notable per presentar la data coneguda més primerenca del regnat de Hatshepsut. Entre els bens trobats en la cambra funerària hi havia un flasco de ceràmica o ánfora— estampat en la data 'Any 7'. Un atre tarro de la mateixa colecció— que va ser descobert in situ per l'expedició del Museu Metropolità d'Art— estava estampat en el sagell de 'L'Esposa del deu Hatshepsut' i abdós flascos tenien el sagell de La Bona Deesa Maatkare. La datació d'abdós peces, que havien segut "sagellades en la cambra funerària per les enrunes de la construcció de la pròpia tomba de Senenmut" és segura i establix que Hatshepsut era reconeguda com a governant d'Egipte en l'Any 7 del seu regnat.[6]
Diferents interpretacions de l'orige dels pares de Senenmut
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Ramose solament presenta el títul i epítet no específic de zab ('respectable') en la seua tomba. Els excavadors de la tomba varen supondre, per tant, que Ramose havia segut un senzill llaurador perque "El respectable" era "simplement una denominació educada pero en poc sentit real utilisada invariablement per a referir-se a un mort digne i respectable". No obstant, és a sovint notat en l'evidència arqueològica, que molts alts funcionaris estatals incloent alguns visirs varen dur el títul zab inclús si solament era una referència pòstuma a ells. Este títul, per tant, no aclarix casi res sobre els orígens socials de Ramose. Ya que Senenmut era capaç de desenvolverse entre l'aproximadament 10% de la societat egipcíaca educada i acomodada guanyant-se més vesprada el favor de Hatshepsut com el seu arquitecte cap, sembla altament improvable que Ramose fora un mer llaurador; Ramose va deure tindre en realitat una posició més alta en la societat egipcíaca per a poder permetre's que el seu fill deprenguera a llegir i escriure.[9]
Més notable, no obstant, és la comparació dels funerals de Ramose i la seua dòna Hatnofer. Hatnofer va ser equipada en una rica caraça funerària dorada, un escarabat cor, gots canopes, papirs funeraris i "una selecció de bens tradicionals adequats per a una dòna" donados per al seu funeral. En contrast, el sepeli de Ramose solament constava del seu ataüt. Açò supon que Hatnofer va fallir quan el seu fill hi havia ya conseguit la seua alta posició social baix Hatshepsut; d'ahí, el ric aixovar funerari que va poder ser proporcionat pel seu influent fill, Senenmut. En contrast, l'inferior equipament de Ramose, sugerix que la posició de Senenmut era relativament menor quan el seu pare va morir. Pero quan la seua mare Hatnofer va morir de vellea entre l'any 6 a 7 de Hatshepsut, Senenmut era ara lo prou ric com per a arreglar que el seu pare Ramose fora "precipitadament retirat del seu lloc de descans més humil, revendado, colocat en un sarcòfec antropomorfo pintat i reunit en la seua dòna" Hatnofer que havia segut més costosament momificada i instalada en la seua tomba de l'ala.[10]
L'ataüt de Ramose incloïa or lo que implica cert estatus social per a ell. L'absència d'una capella tallada en la roca en la tomba de Ramose i Hatnofer no és sorprenent puix poques tombes de l'Imperi Nou presentaven tal capella en anterioritat al regnat de Hatshepsut. En realisar un examen més crític i cuidadós de les fonts, sembla que Ramose era potser ya un funcionari menor d'inicis de la XVIII dinastia durant la seua carrera. L'ascens del seu fill a les oficines públiques més altes descansa perfectament dins de les possibilitats de la societat egipcíaca antiga. Aixina i tot, Tyldesley emfatisa que:
- "Els antics egipcíacs no sofrien cap sentit de falsa modèstia. Sentien que els seus títuls oficials eren una part important de la personalitat, i era habitual que tots els rancs i distincions, inclús les més trivials, es registraren per a la posteritat. Un egipcíac solament hauria considerat ometre un títul humil o sense importància de la tomba dels seus pares si haguera segut reemplaçat per un atre més prestigiós. Per lo tant, se supon que Ramose i Hatnofer, en els seus epítets prou modests i la seua tomba senzilla, no varen jugar un paper destacat en la vida pública."[9]
Una atra opció és que la tomba de Ramose fora saquejada poc despuix del seu sepeli i fora reenterrado en la seua dòna quan ella va fallir. Una volta més, esta possibilitat dificulta conéixer el fondo social de Ramose i Senenmut, en ser impossible indagar sobre la calitat del seu equipament funerari original.[11]
La mare de Senenmut, Hatnofer —filla d'una senyora anomenada Sitdjehuty— és senzillament identificada com a 'Senyora de la casa', el qual era un títul genèric otorgat a les dònes casades. Quan Hatnofer va morir, era una dòna chicoteta d'1,52 m, pero més be robusta, d'aproximadament 60 anys o poc més. Hatnofer va ser enterrada en varis espills fets de bronze polit i argent en mànecs de metal i fusta aixina com una navaixa de bronze, la qual va ser trobada junt en atres objectes cosmètics dins d'una cistella en la seua tomba.[9][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Roehrig. «The Housemistress in New Kingdom Egypt: Hatnefer | Essay | Heilbrunn Timeline of Art History | The Metropolitan Museum of Art» (en en). The Met’s Heilbrunn Timeline of Art History. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ Peter F. Dorman, In: The Theban Necropolis, Past, Present and Future, p. 32, note 17
- ↑ Neues Reich
- ↑ 4,0 4,1 Kathryn A. Bard & Steven Blake Shubert, Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt, Routledge, 1999. p.819
- ↑ Peter F. Dorman: 'Family burial and commemoration in the Theban necropolis' In: The Theban Necropolis, Past, Present and Future, Hrsg. N. Strudwick; J.H. Taylor, (David Brown Book Company: March 2004), S.30-41
- ↑ 6,0 6,1 Joyce Tyldesley, Hatchepsut: The Female Pharaoh, Penguin Books, 1996 hardback, pp.183
- ↑ Lansing & Hayes, BMMA, op. cit., p.22
- ↑ Peter F. Dorman: The Monuments of Senenmut: Problems in Historical Methodology, London: Kegan Paul Ltd., 1988. p.168
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Tyldesley, p.180
- ↑ Tyldesley, p.182
- ↑ M. Eaton-Krauss, Journal of Egyptian Archaeology 94 (2008), p.290
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ramose y Hatnofer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.