Anar al contingut

Raspberry Pi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Raspberry Pi

La Raspberry Pi és una série d'ordenadors monoplaca o ordenadors de placa simple (SBC per les sigles de l'anglicisme Single Board Computer) de baix cost desenrollat en el Regne Unit per la Raspberry Pi Foundation, en l'objectiu de posar en mans de les persones de tot lo món el poder de l'informàtica i la creació digital.[1] Si ben el model original buscava la promoció de l'ensenyança d'informàtica en les escoles,[2][3][4] est va acabar sent més popular de lo que s'esperava,[5] fins a inclús venent-se fora del mercat objectiu per a usos com a robòtica. No inclou perifèrics (com a teclat i rata) o carcassa.

D'igual manera, alguns accessoris han segut inclosos en prou paquets oficials i no oficials.

Encara que no s'indica expressament si és hardware lliure o en drets de marca, en la seua web oficial expliquen que disponen de contractes de distribució i venda en dos empreses, pero al mateix temps qualsevol pot convertir-se en revendedor o redistribuidor de les targetes Raspberry Pi, per lo que dona a entendre que és un producte en propietat registrada, mantenint el control de la plataforma, pero permetent el seu us lliure tant a nivell educatiu com a particular.

En canvi, el software sí és de còdic obert, sent el seu sistema operatiu oficial una versió adaptada de Debian, denominada Raspberry Pi OS, encara que permet usar atres sistemes operatius, inclós una versió de Windows 10. En totes les seues versions, inclou un processador Broadcom, memòria RAM, GPU, ports USB, HDMI, Ethernet (el primer model no ho tenia), 40 pines GPIO (des de la Raspberry Pi 2) i un conector per a cambra. Cap de les seues edicions inclou memòria, sent esta en la seua primera versió una targeta SD i en edicions posteriors una targeta MicroSD.


La fundació dona soport per a les descàrregues de les distribucions per a arquitectura ARM, Raspberry Pi OS (derivada de Debian), RISC OS 5, Arch Linux ARM (derivat d'Arch Linux) i Pidora (derivat de Fedora) i promou principalment l'aprenentage del llenguage de programació Python. Atres llenguages també soportats són Tiny BASIC,[6] C, Perl i Ruby.[7]

L'organisació darrere de la Raspberry Pi consistix en dos braços. Els primers models varen ser desenrollats per la Raspberry Pi Foundation. En acabant de que la Raspberry Pi 1 Modele B anara llançat, la fundació va crear Raspberry Pi Trading, en Eben Upton com CEO, per a desenrollar el tercer model, el Raspberry Pi Model 1 B+. Raspberry Pi Trading és responsable de desenrollar la tecnologia, mentres que la fundació és una organisació sense fins de lucre educativa que té com a objectiu promocionar l'ensenyança d'informàtica en escoles i països en desenroll.

Unitats venudes de Rasperry Pi

D'acort a la Raspberry Pi Foundation, més de cinc millons de Raspberry Pi varen ser venudes en febrer de 2015, fent-la la computadora britànica millor venuda. En novembre de 2016 varen vendre onze millons d'unitats,[8][9] i 12.5 millons en març de 2017, fent-ho el tercer millor venut "computador de propòsit general".[10] En juliol de 2017, les vendes varen alcançar prop de 15 millons.[11] En març de 2018, les vendes varen alcançar 19 millons.[12]

La majoria de Raspberry Pis són fetes en una fàbrica de Sony en Pencoed, Gales;[13] algunes són fetes en països asiàtics com China o Japó.[14]

Història

[editar | editar còdic]
Placa alfa de proves funcionant. La seua construcció és diferent de les posteriors plaques beta i finals


En el 2006, els primers dissenys de Raspberry Pi es basaven en el microcontrolador Atmel ATmega644. Els seus esquemes i el disseny del circuit imprés estan disponibles per a la seua descàrrega pública.[15]

En maig de 2009, la fundació Raspberry Pi va ser fundada en Caldecote, South Cambridgeshire, Regne Unit com una associació caritativa que és regulada per la comissió de caritat d'Anglaterra i Gales.[16]

L'administrador de la fundació, Eben Upton, es va posar en contacte en un grup de professors, acadèmics i entusiastes de l'informàtica per a crear un ordenador en l'intenció d'animar als chiquets a deprendre informàtica com ho va fer en 1981 en l'ordenador Acorn BBC Micro.[17][18] El primer prototip basat en ARM es va montar en un mòdul del mateix tamany que una memòria USB. Tenia un port USB en un extrem i un port HDMI en l'atre.[19]

Prelanzamiento

[editar | editar còdic]

En agost de 2011, es varen fabricar cinquanta plaques alfa, que tenien les mateixes característiques que el model B,[20] pero eren una miqueta més grans per a integrar ben unes interfaços per a depuració. En algunes demostracions es podia vore la placa eixecutant l'escritori LXDE en Debian, Quake 3 a 1080p i vídeo Full HD H.264 a través de l'eixida HDMI.[21]


En octubre de 2011, el logotip es va seleccionar entre varis dissenys enviats per membres de la comunitat. Durant el mateix més, es va treballar en una versió de desenroll de RISC OS 5[22] i es va fer una demostració en públic.[23]

Certificat d'autenticitat d'una placa subastada

En decembre de 2011, es ensamblaron i varen provar 25 plaques beta del modele B d'un total de 100 plaques buides.[24][25] El diagrama de components de les plaques finals seria el mateix que el d'eixes plaques beta. Durant les proves a les plaques beta es va trobar un error de disseny en els pines que suministraven alimentació a la CPU que seria arreglat en la versió final.[26] Es va fer una demostració de la placa beta arrancant GNU, reproduint un tráiler d'una película a 1080p i eixecutant el benchmark Rightware Samurai OpenGL ES.[27]


Durant la primera semana de decembre de 2011, es varen posar a subasta dèu plaques en eBay.[28][29] Una d'elles va ser comprada per una persona anònima i es donó al Centre per a el Història de l'informàtica en Suffolk, Anglaterra.[30][31] En total es varen conseguir 16,336 £. L'última placa, en número de série N.º 01 es va vendre per 3.500 £.[32]

Per l'anticipat anunci de posada a la venda a final de febrer de 2012, la fundació va sofrir colapse en els seus servidors web pels refrescs de pàgines des dels navegadors de gent interessada en la compra de la placa.[33]

Llançament

[editar | editar còdic]

El primer lot de 10.000 plaques es va fabricar en Taiwan i China,[34][35] en lloc de Regne Unit. Açò va ser en part perque els imposts d'importació es paguen per als components individuals pero no per a productes acabats, i perque els fabricants chinencs oferien un determini d'entrega de 4 semanes i en el Regne Unit de 12. En este aforro conseguit, la fundació podia invertir més diners en investigació i desenroll.[35]


Les primeres vendes varen començar el 29 de febrer de 2012 a les 06:00 UTC;[36] al mateix temps es va anunciar que el model A, que originalment anava a tindre 128 MB de RAM, tindria 256 MB.[37] La pàgina de la fundació també va anunciar que “Sis anys despuix de l'orige del proyecte, estem prop de finalisar la primera arrancada del proyecte - encara que açò és solament el principi de l'història de Raspberry Pi”.[38] Per un atre costat les dos tendes que venien les plaques, Premier Farnell i RS Components, varen tindre una gran càrrega en els seus servidors immediatament despuix del llançament.[39] El conte oficial de Raspberry Pi en Twitter va informar que Premier Farnell va vendre tota la seua existència d'inventari als pocs minuts del moment de llançament, mentres que RS Components va tindre 100.000 peticions d'interés el primer dia.[37] En els sis mesos següents aplegarien a vendre 500.000 unitats.[40]

Post-llançament

[editar | editar còdic]

Durant març de 2012 es varen anunciar futurs retarts en els enviaments, a causa de l'ensamblage d'un port ethernet incorrecte.[41][42] Per un atre costat, la fundació esperava que es poguera aumentar la fabricació d'unitats en els lots futurs, si fora necessari.[43]


El 16 d'abril de 2012 els primers compradors varen escomençar a informar que havien rebut el seu Raspberry Pi.[44][45] El 22 de maig de 2012 més de 20.000 unitats havien segut enviades.[46] El 16 de juliol es va anunciar que es fabricarien 4.000 unitats cada dia, permetent ser comprades les plaques en lots.[47][48] El 5 de setembre la fundació va anunciar una segona revisió del model B.[49] El 6 de setembre es va anunciar que es duria la producció de plaques al Regne Unit, a una fàbrica de Sony en Pencoed, Gales, i que en ella es produirien 30.000 unitats cada més, i es crearien 30 nous llocs de treball.[50][51] En octubre de 2012, es va informar que clients que havien fet el seu demanat a través del distribuïdor RS Components, duyen esperant fins a sis mesos en rebre els seus demanats, a causa de dificultats en el recapte de CPUs i una conservadora política de previsió de vendes.[52]


El 4 de febrer de 2013, es va llançar el model A, pero per temes burocràtics els principals proveïdors només ho varen poder posar a la venda eixe dia en Europa.[53]

En decembre de 2015 es poden comprar models en millors prestacions, com la Raspberry Pi 2 Modele B per $35. En febrer de 2016, ix a la venda un nou model, la Raspberry Pi 3 Modele B en millors prestacions.

Cap Raspberry Pi té rellonge en temps real,[54] per lo que el sistema operatiu deu usar un servidor de hora en ret, o demanar a l'usuari el hora en el moment d'arrancar l'ordenador. No obstant es podria afegir un rellonge en temps real (com el DS1307) en una bateria per mig de l'us de l'interfaç I²C.

Models

[editar | editar còdic]
Raspberry Pi modele A
modele B (2011)
Raspberry Pi 1 modele B (2011)
Raspberry Pi 2 modele B (2015)
Raspberry Pi 3 modele B+ (2018)
Raspberry Pi 4 modele B (2019)

Els esquemes del model A i el model B varen ser llançats el 20 d'abril de 2012 per la fundació.

Raspberry Pi 1 model A (descontinuada)

[editar | editar còdic]

Est va ser el primer model de Raspberry, les seues vendes varen començar en l'any 2012. Caria de port Ethernet, per lo que para la seua conexió a Internet requeria d'un adaptador Wi-Fi per USB. Posseïa 26 conectors GPIO, eixida de vídeo via HDMI i Video RCA, un conector Jack de 3.5 milímetros, un únic conector USB, MicroUSB (D'alimentació) i un conector de cambra. El seu processador va ser un Broadcom BCM2835, Single-Core a 700MHz. També va tindre 256 MB de RAM i una gràfica Broadcom VideoCore IV. Requeria d'una font d'alimentació de 5 volts i 2 amperis, element comú al restant de versions. Va tindre un cost inicial de 40 euros.

Raspberry Pi 1 modele B (descontinuada) i B+

[editar | editar còdic]

També de l'any 2012, és una variant del Model A, va dur en si diverses millores, l'inclusió del doble de memòria RAM, passant de 256MB a 512MB. Va dur en si un port USB més i, per fi, un conector Ethernet (RJ-45) Es va mantindre tant el seu tamany com el seu cost. No va haver variacions ni en el processador ni en la part gràfica. Temps despuix es va llançar el Model B+, que va incloure 4 ports USB i va passar d'usar una SD a una MicroSD.

Raspberry Pi 2 modele B

[editar | editar còdic]

Llançada en 2014 és el primer model que no inclou el mateix processador usat en els tres anteriors: se substituïx per un de la mateixa marca, pero de model BCM2836. Pansa de ser d'un núcleu a quatre, i de 700MHz a 900MHz. No obstant ampra la mateixa gràfica, la VideoCore IV. Dobla la cantitat de memòria RAM, passant de 512MB a 1GB (Alguna cosa menys en realitat) esta memòria està compartida en la gràfica. També inclou 40 pines GPIO, i manté els quatre ports USB. Suprimix la conexió RCA.

Raspberry Pi 3 modele B

[editar | editar còdic]

Treta a la llum en l'any 2016, renova processador, una volta més de la companyia Broadcom, un Quad-Core, pero pansa de 900MHz a 1.20GHz. Manté la RAM en 1GB. La seua major novetat va ser l'inclusió de Wi-Fi i Bluetooth (4.1 Low Energy) sense necessitat d'adaptadors.

Raspberry Pi 3 modele B+

[editar | editar còdic]

La Raspberry Pi 3 B+ va aparéixer en març del 2018 per a actualisar el model anterior la Raspberry Pi 3 Model B i entre les seues millores conta en un nou processador i millor conectivitat,[55] aixina que passa de tindre 1.2Ghz a tindre 1.4Ghz i sobre la conectivitat inalàmbrica ara incorpora doble banda a 2,4GHz i 5GHz, i el seu nou port Ethernet es triplica, pansa de 100 Mbits/s en el model anterior a 300 Mbits/s en el nou model, també conta en Bluetooth 4.2 (Low Energy).

Raspberry Pi 3 model A+

[editar | editar còdic]

Va ser anunciada en novembre de 2018.[56] Els models A+ presenten menors prestacions a un menor preu. Conta en 512 MB de RAM (compartits en la GPU VideoCore IV), un sol port USB i sense port de conexió de ret per cable (RJ-45).

Raspberry Pi 4 modele B

[editar | editar còdic]

Va ser anunciada en juny de 2019. S'han canviat els ports HDMI de tamany complet per dos ports microHDMI. Conta en la capacitat de manejar una pantalla a 4K a 60 Hz, o dos pantalles 4K a 30 Hz. S'ha inclós per primera volta USB 3.0, i el port Ethernet ya no està llimitat a 300 Mbps. Té un processador Broadcom nou fins a tres voltes més eficient que l'anterior. Estan disponibles tres models, en els que varia la cantitat de memòria RAM, de 2GB, 4GB, i de 8GB.

Raspberry Pi 400

[editar | editar còdic]
Raspberry Pi 400 Kit

La Raspberry Pi 400 va ser anunciada en novembre de 2020. Conta en una placa personalisada que es deriva de la Raspberry Pi 4 existent, específicament remodelada per a incloure-l'en un teclat derivat del Raspberry Pi Keyboard.[57] Una solució de refredat robusta (és dir, una placa de metal ampla) i un commutador actualisat per a la font d'alimentació permet que el processador Broadcom BCM2711C0 de la Raspberry Pi 400 tinga una freqüència d'1,8 GHz,[58] que és una miqueta més alta que la Raspberry Pi 4 en la que es basa.[59] La computadora en teclat conta en 4 GB de memòria RAM LPDDR4.

Raspberry Pi Pico

[editar | editar còdic]
Raspberry Pi Pique
  • La Raspberry Pi Pico va ser anunciada en el 2021, és una placa chicoteta i versàtil construïda en RP2040, un nou chip microcontrolador dissenyat per Raspberry Pi en el Regne Unit. Este model està governada per un chicotet SoC que ha segut dissenyat pels propis responsables d'este proyecte. Es tracta de el RP2040, que conta en un processador dual core ARM Cortex M0+ funcionant a 133 MHz, acompanyat de 264 KB de RAM i 2 MB d'almagasenament integrat. S'han creat varis models: el model H, si té els pines presoldados; el model W, si té conectivitat Wi-Fi i Bluetooth; i el model WH, si conta en les dos característiques anteriors.[60]
  • En juny de 2022 es va llançar la Raspberry Pi Pique W, una versió de la Pique en capacitat Wi-Fi 802.11n, per 6 dólars. El chip inalàmbric CYW43439 del Pique W també és compatible en Bluetooth.[61]
  • La Raspberry Pi Pico 2 es va llançar en agost de 2024 en un preu minoriste de 5 dólars i està basada en un nou microcontrolador RP2350 Arm/RISC-V. El Pico 2 té 520 KB de RAM i 4 MB de memòria flash i és compatible en hardware i software en el Pico original.[62]
  • La Raspberry Pi Pico 2 W es va llançar en novembre de 2024, en un preu minoriste de 7 dólars i utilisant el microcontrolador RP2350. Té 4 MB de memòria flash integrada per a almagasenar còdic, mentres que el RP2350 conta en 520 KB de SRAM en chip. Sobre les capacitats inalàmbriques, el Pico 2 W admet Wi-Fi (2,4 GHz 802.11n) i Bluetooth 5.2.[63]

Raspberry Pi 5

[editar | editar còdic]
Raspberry Pi 5

Raspberry Pi 5: La quinta generació de Raspberry Pi irromp en el mercat oferint un gran alvanç respecte a l'anterior model i presenta novetats que la fan una placa SBC molt alvançada en la seua categoria. En un processador ARM Cortex-A76 de quatre núcleus i 64 bits que opera a una freqüència de 2,4 GHz, oferix un aument significatiu de 2-3 voltes en el rendiment de l'unitat central de processament en comparació a la Raspberry Pi 4. Ademés, presenta millores en el rendiment gràfic gràcies a una GPU VideoCore VII de 800MHz. També conta en la capacitat d'eixida de video en pantalla dual i pot alcançar una resolució de 4Kp60 a través de la conexió micro HDMI. Ademés, la Raspberry Pi 5 oferix soport per a cambres d'última generació per mig d'un processador de senyal d'image Raspberry Pi redissenyat.

Taula d'especificacions

[editar | editar còdic]
Especificacions Raspberry Pi 1 model A (descontinuada) Raspberry Pi 1 modele B (descontinuada) Raspberry Pi 1 modele B+ Raspberry Pi 2 modele B Raspberry Pi 3 modele B Raspberry Pi 3 modele B+ Raspberry Pi 3 model A+ Raspberry Pi 4 modele B
SoC (CPU, GPU, DSP, RAM i ports USB) Broadcom BCM2835 Broadcom BCM2836 Broadcom BCM2837 Broadcom BCM2711
CPU ARM 1176JZF-S a 700 MHz (família ARM11) 900 MHz quad-core ARM Cortex A7 1.2GHz 64-bit quad-core ARMv8 1.4GHz 64-bit quad-core ARMv8 1.5GHz 64-bit quad-core Cortex-A72
Joc d'instruccions RISC de 32 bits RISC de 64 bits
GPU Broadcom VideoCore IV, OpenGL ES 2.0, MPEG-2 i VC-1 (en llicència) [22] archivat en Wayback Machine., 1080p30 H.264/MPEG-4 AVC Broadcom VideoCore VI, OpenGL ES 3.0, 1080p30 H.264/MPEG-4 AVC, 4kp60 H.265
Memòria 256 MB (compartits en la GPU) 512 MiB (compartits en la GPU) 1 GB (compartits en la GPU) 512 MiB (compartits en la GPU) 1 GB, 2 GB, 4 GB o 8 GB (compartits en la GPU)
Ports USB 2.0 1 2 (via hub USB integrat) 4 1 2
Ports USB 3.0 Cap 2
Entrades de vídeo Conector MIPI CSI que permet instalar un mòdul de cambra desenrollat per la Raspberry Pi Foundation
Eixides de vídeo Conector RCA (PAL i NTSC), HDMI (rev1.3 i 1.4), Interfaç DSI per a panel LCD Conector RCA (PAL i NTSC), microHDMI rev. 2.0, Interfaç DSI per a panel LCD
Eixides d'àudio Jack de 3.5 mm, HDMI Jack de 3.5 mm, 2 ports microHDMI
Almagasenament SD / MMC / recalat per a SDIO MicroSD
Conectivitat de ret Cap 10/100 Ethernet (RJ-45) via hub USB Port RJ-45 (ethernet) de 10/100Mbps via hub USB

Wi-Fi 802.11bgn

Bluetooth 4.1

Port RJ-45 (Ethernet) de 10/100/1000Mbps via hub USB llimitat a 300Mbit/s

Wi-Fi 802.11ac de doble banda Bluetooth 4.2 BLE

Wifi 802.11ac de doble banda

Bluetooth 4.2 BLE

Port RJ-45 10/100/1000Mbps via hub USB 3.0

Wi-Fi 802.11ac de doble banda

Bluetooth 5.0 BLE

Perifèrics de baix nivell 8 x GPIO, SPI, I²C, UART 17 x GPIO i un bus HAT ID
Consum energètic 500 mA (2.5 W) 700 mA (3.5 W) 600 mA (3.0 W) 800 mA (4.0 W) Màxim 3A (15.3 W)
Font d'alimentació 5 V via Micro USB o port GPIO 5 V via USB-C o port GPIO
Dimensions 85mm x 53mm
Sistemes operatius soportats GNU/Linux: Raspbian, Fedora (Pidora), Arch Linux (Arch Linux ARM), Slackware Linux, SUSE Linux Enterprise Server for ARM, RISC OS GNU/Linux: Raspbian

Notes

[editar | editar còdic]
  • “Model A” i “Modele B” són referències culturals[64] als models originals de l'ordenador educatiu britànic BBC Micro, desenrollat per Acorn Computers, qui originalment va desenrollar la família de processadors ARM (arquitectura de processador del Raspberry Pi) i el sistema operatiu RISC OS 5, el qual és capaç de funcionar en Raspberry Pi (revisió 5.17).[23]


  • En les antigues plaques Beta del modele B, 128 MiB de memòria RAM eren assignats per defecte a la GPU, i es deixava 128 MiB per a la CPU.[65] En la primera remesa de plaques llançades al mercat del modele B (i model A), es pot particionar la RAM de tres formes diferents. Per defecte s'usarien 192 MiB de RAM per a la CPU, la qual cosa seria suficient per a la decodificaació única de vídeo en 1080p, o para renderizado 3D senzill, pero provablement no per a abdós. Usar el tipo de partició que oferix 224 MiB de RAM per a la CPU seria recomanable per a usar en Linux solament, en només un framebuffer a 1080p, lo que donaria error per a qualsevol tipo de vídeo o renderizado 3D. En canvi 128 MiB de RAM per a la CPU i la GPU seria lo recomanable per a us intensiu de 3D i descodificación de vídeo (per eixemple en l'us de Kodi).[66] En comparació el Nokia 701 usa 128 MiB per a la GPU Broadcom Videocore IV.[67] Per al model B de 512 MiB de RAM hi ha nous tipos per a particionar la memòria (arm256_start.elf, arm384_start.elf, arm496_start.elf) per a 256 MiB, 384 MiB i 496 MiB de RAM per a la CPU (i 256 MiB, 128 MiB i 16 MiB per a la GPU) encara que atres configuracions són possibles.
  • La caché de nivell L2 és de 128 KiB, i és usada principalment per la GPU, no per la CPU.
  • La CPU està basada en la versió 6 de l'arquitectura ARM, la qual no és soportada per una gran cantitat de distribucions GNU en núcleu Linux, incloent Ubuntu.
  • La placa també dispon d'una port MIPI CSI de quinze pines, en el qual es pot posar una cambra que ha segut desenrollada per la fundació.[68][69]
  • A la placa se li pot incorporar un panel LCD per mig del port MIPI DSI, la fundació encara no li dona soport.


  • Les resolucions soportades per mig de vídeo digital són: 640 × 350 EGA; 640 × 480 VGA; 800 × 600 SVGA; 1024 × 768 XGA; 1280 × 720 720p HDTV; 1280 × 768 WXGA variant; 1280 × 800 WXGA variant; 1280 × 1024 SXGA; 1366 × 768 WXGA variant; 1400 × 1050 SXGA+; 1600 × 1200 UXGA; 1680 × 1050 WXGA+; 1920 × 1080 1080p HDTV i 1920 × 1200 WUXGA.[70] També és possible generar vídeo compost en senyals de 576i i 480i para PAL-BGHID, PAL-M, PAL-N, NTSC and NTSC-J.[71]
  • Originalment els ports USB integrats es varen dissenyar per a sol ser capaços de donar una corrent màxima de 100 mA. Els dispositius que necessitaren més de 100mA de corrent eren incompatibles en el Raspberry Pi, a no ser que s'usara un concentrador (hub) USB en alimentació pròpia. A finals d'agost, per comentaris d'usuaris, la fundació va eliminar dels ports USB els fusibles rearmables (Polyfuses) que provocaven este comportament. No obstant la corrent màxima que pot ser enviada al port USB en estes plaques modificades està llimitada per la capacitat del transformador elèctric usat, i el fusible rearmable general d'1,1 A.[72]
  • Des de 28-10-2012-wheezy-Raspbian, les noves versions del firmware tenen l'opció d'elegir entre cinc preconfiguracions de overclock (modo torbe), que fan que el SoC de més rendiment sense reduir el temps de vida de la placa i sense perdre la garantia. Açò es fa monitorizando la temperatura del núcleu del chip i la càrrega de la CPU, ajustant dinàmicament la freqüència de rellonge i el voltage del núcleu. Aixina quan hi ha poca càrrega o es calfa massa la CPU, el rendiment es fa disminuir, pero quan la càrrega aumenta i si la temperatura ho permet, s'aumenta el rendiment, sent possible aumentar la freqüència fins a 1 Ghz, segons la calitat de la placa i que preconfiguraació està sent usada. Les cinc possibles preconfiguracions són:
    • "None": 700 MHz ARM, 250 MHz core, 400 MHz SDRAM, 0 sobrevoltaje.
    • "Modest": 800 MHz ARM, 250 MHz core, 400 MHz SDRAM, 0 sobrevoltaje.
    • "Medium": 900 MHz ARM, 250 MHz core, 450 MHz SDRAM, 2 sobrevoltaje.
    • "High": 950 MHz ARM, 250 MHz core, 450 MHz SDRAM, 6 sobrevoltaje.
    • "Turbo”’: 1000 MHz ARM, 500 MHz core, 600 MHz SDRAM, 6 sobrevoltaje.[73][74]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «About Us». Raspberry Pi Foundation.
  2. ↑ «A £15 computer to inspire young programmers». BBC News. «blog with video»
  3. ↑ «Ca a £15 computer solve the programming gap?». BBC Clic. Consultat el 2 de juliol de 2011. «video report»
  4. ↑ «Dongle computer lets kids discover programming on a TV». Electronics Weekly. Consultat el 11 de juliol de 2011. «Announced by UK games developer David Braben, the device ca run Linux and is intended to be a low-cost (£15) way to introduïx children to computer science.»
  5. ↑ «Tingues millionth Raspberry Pi, and a new kit» (en en-gb). Raspberry Pi. Consultat el 27 de juny de 2019.
  6. ↑ Liz Upton. «TinyBASIC for Raspberry Pi». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2012. Consultat el 31 de novembre de 2012.
  7. ↑ «Event driven Raspberry Pi GPIO programming in Ruby». github.com/jwhitehorn.
  8. ↑ «Issue 53». The MagPi Magazine. Consultat el 27 de juny de 2019.
  9. ↑ «Tingues millionth Raspberry Pi, and a new kit» (en en-gb). Raspberry Pi. Consultat el 27 de juny de 2019.
  10. ↑ «Raspberry Pi sold over 12.5 million boards in five years». The Verge. Consultat el 27 de juny de 2019.
  11. ↑ «Raspberry Pi founder Eben Upton talks sales numbers, proudest moments, community projects, and Raspberry Pi 4 [Q&A]» (en en). BetaNews. Consultat el 27 de juny de 2019.
  12. ↑ «Raspberry Pi 3 Model B* on ix now at $35».
  13. ↑ «About Us». www.sonypencoed.co.uk. Consultat el 27 de juny de 2019.
  14. ↑ «Raspberry Pi: 14 million sold, 10 million made in the UK» (en en). ZDNet. Consultat el 27 de juny de 2019.
  15. ↑ Wong, George. «Build your own prototype Raspberry Pi minicomputer». ubergizmo. Consultat el 2 de novembre de 2011.
  16. ↑ «Raspberry Pi Foundation charity overview».
  17. ↑ Moorhead, Joanna. «[1]», The Guardian. Consultat el 20 de giner de 2012.
  18. ↑ Quested, Tony. «[2]», Business Weekly. Consultat el 13 de març de 2012.
  19. ↑ «Tiny USB-Sized PC Offers 1080p HDMI Output». Consultat el 1 de febrer de 2012.
  20. ↑ «Raspberry Pi $25 PC goes into alpha production». Geek.com. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2012. Consultat el 1 d'agost de 2011.
  21. ↑ «Full HD video demo at TransferSummit Oxford». Consultat el 12 de setembre de 2011.
  22. ↑ Lee, Jeffrey. «Newsround». The Icon Bar. Consultat el 17 d'octubre de 2011.
  23. ↑ 23,0 23,1 Holwerda, Thom. «Raspberry Pi To Embrace RISC OS». OSNews. Consultat el 1 de novembre de 2011.
  24. ↑ What happened to the beta boards? Dom Cobley (4 de febrer de 2012)
  25. ↑ We have PCBs! [3] archivat en Wayback Machine. (Raspberry Pi Blog)
  26. ↑ More on the beta boards [4] archivat en Wayback Machine. (Raspberry Pi Blog)
  27. ↑ Bringing up a beta board [5] archivat en Wayback Machine. (Raspberry Pi Blog)
  28. ↑ «We’re auctioning tingues beta Raspberry Pi's;». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2012. Consultat el 6 de maig de 2012.
  29. ↑ Williams, Chris. «[6]», The Register. Consultat el 10 de giner de 2012.
  30. ↑ Cheerin, Iris. «[7]», TechWeekEurope UK. Consultat el 11 de giner de 2012.
  31. ↑ «One of the First Raspberry Pi Computers Donated to Museum». The Centre for Computing History. Consultat el 28 de febrer de 2012.
  32. ↑ «eBay item ''(retrieved 13 January 2012)''». Ebay.co.uk. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2014. Consultat el 6 de maig de 2012.
  33. ↑ «[8]», Cabume. Consultat el 28 de febrer de 2012.
  34. ↑ Lee, Robert. «[9]», Tax-News.com. Consultat el 20 de giner de 2012.
  35. ↑ 35,0 35,1 Weakley, Kirsty. «[10]», Civil Society Mija. Consultat el 20 de giner de 2012.
  36. ↑ «[11]», BBC News. Consultat el 29 de febrer de 2012.
  37. ↑ 37,0 37,1 Richard Lawler, 29 February 2012, Raspberry Pi credit-card sized Linux PCs llaure on ix now, $25 Model A gets a RAM bump, Engadget
  38. ↑ Subramanian, Karthik. «[12]», The Hindu. Consultat el 12 de març de 2012.
  39. ↑ Paul, Ryan. «[13]», Ars Technica. Consultat el 29 de febrer de 2012.
  40. ↑ Lomas, Pete. «[14]», Wired. Consultat el 25 de setembre de 2012.
  41. ↑ Upton, Liz. «Manufacturing hiccup». Raspberry Pi Foundation. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2014. Consultat el 19 de març de 2012.
  42. ↑ Gilbert, David. «[15]», International Business Claves. Consultat el 19 de març de 2012.
  43. ↑ Gilbert, David. «[16]», International Business Claves. Consultat el 19 de març de 2012.
  44. ↑ «the first reports of forum members reporting they received their Raspberry PI». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2012. Consultat el 6 de maig de 2012.
  45. ↑ «engadget reports raspberry pi begins shipping (video)». Engadget.com. Consultat el 6 de maig de 2012.
  46. ↑ «Add your Raspberry Pi to the Rastrack map». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2014. Consultat el 14 de juny de 2012.
  47. ↑ «[17]», Macintosh News Network. Consultat el 29 d'agost de 2012.
  48. ↑ «Want to buy more than one Raspberry Pi? Now you ca!». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2013. Consultat el 16 de juliol de 2012.
  49. ↑ «Upcoming board revisió». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2014. Consultat el 5 de setembre de 2012.
  50. ↑ «[18]». Consultat el 13 de setembre de 2012.
  51. ↑ «Made in the UK!». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2012. Consultat el 6 de setembre de 2012.
  52. ↑ Shead, Sam. «[19]», ZDNet. Consultat el 18 d'octubre de 2012.
  53. ↑ Upton, Liz. «[20]», http://www.raspberrypi.org. Consultat el 4 de febrer de 2013.
  54. ↑ «FAQs». Raspberry Pi Foundation. Consultat el 6 d'octubre de 2011.
  55. ↑ «[21]». Consultat el 18 de març de 2018 (en és-ES).
  56. ↑ «NEW PRODUCT: RASPBERRY PI 3 MODEL A+ ON SALE NOW AT $25 (sic)» (en en) (html). Rapsberry Blog. Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2018. Consultat el 22 de novembre de 2018. «Long-clave readers will recall that back in 2014 the original Raspberry Pi 1 Model B+ was followed closely by a cut-down Model A+. By halving the RAM to 256MB, and removing the USB hub and Ethernet controller, we were able to hit a lower price point, and squeeze the product down to the size of a HAT.»
  57. ↑ Raspberry Pi (ed.): «Designing Raspberry Pi 400». Consultat el 27 de juny de 2021.
  58. ↑ «Bullseye bonus: 1.8GHz Raspberry Pi 4». Consultat el 14 de novembre de 2021.
  59. ↑ «Raspberry Pi 400 Review» (en anglés). TechReportArticles. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2021. Consultat el 27 de juny de 2021.
  60. ↑ «Buy a Raspberry Pi Pico» (en en-gb). Raspberry Pi. Consultat el 2021-06-05.
  61. ↑ «Raspberry Pi Pique W: your $6 IoT platform» (en en-gb). Raspberry Pi. Consultat el 2024-11-29.
  62. ↑ «Raspberry Pi Pique 2, our new $5 microcontroller board, on ix now» (en en-gb). Raspberry Pi. Consultat el 2024-11-29.
  63. ↑ «Raspberry Pi releases the Pique 2 W, a $7 wireless-enabled microcontroller board» (en en-us). TechCrunch. Consultat el 2024-11-29.
  64. ↑ Williams, Chris. «Psst, kid... Wanna learn how to hack?». The Register. Consultat el 24 de decembre de 2011. «The RaspberryPi Model A and Model B (a reference to the BBC Micro) llaure expected to go on ix in December...»
  65. ↑ «I have a raspberry pi beta board ama». Reddit.com. Consultat el 6 de maig de 2012.
  66. ↑ Raspberry Pi boot configuration text file
  67. ↑ «Nokia 701 has a similar Broadcom GPU». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 22 de juny de 2012.
  68. ↑ «camera for the CSI-2 port». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2012. Consultat el 22 de juny de 2012.
  69. ↑ «diagram of Raspberry Pi with CSI camera connector». Elinux.org. Consultat el 22 de juny de 2012.
  70. ↑ «Raspberry Pi, supported video resolutions». eLinux.org. Consultat el 13 de decembre de 2012.
  71. ↑ «examples of Raspberry Pi composite output». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2013. Consultat el 22 de juny de 2012.
  72. ↑ «Design flaw? Polyfuses for USB current limiting». Raspberrypi.org. Consultat el 22 de juny de 2012.
  73. ↑ «Introducing turbo mode: up to 50% more performance for free». Raspberrypi.org. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2013. Consultat el 20 de setembre de 2012.
  74. ↑ «raspi-config». asb. Consultat el 13 de decembre de 2012.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Raspberry_Pi&oldid=982341»